El Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat, d'Agbar, (on hi ha la planta de captació i bombeig de l'aigua del Llobregat cap a Barcelona) acull aquest divendres i aquest dissabte la conferència temàtica El patrimoni internacional de la indústria de l'aigua. Es tracta d'una trobada de la TICCIH, el Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial, una organització que des dels 1960 reivindica el patrimoni industrial. En aquesta ocasió la TICCIH ha volgut centrar la seva conferència en la indústria hídrica.
Museu de les Aigües d'Agbar.
El valor d'un camp
La TICCIH ha decidit centralitzar la seva trobada en el tema de l'aigua perquè acaba de cloure un estudi comparatiu sobre el patrimoni de les empreses de distribució de l'aigua de ciutats de tot el món, elaborat per James Douet (un dels participants a la trobada). Aquest estudi s'ha realitzat per a l'ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics), una associació civil vinculada a la UNESCO. La idea és ajudar a identificar aquells elements que s'han de protegir com a patrimoni cultural: des de preses i dipòsits d'aigua, fins a canonades o centrals d'abastament. En aquest acte científic hi han participat ponents del Canadà, dels Estats Units, de la República Txeca, de l'Estat espanyol, d'Alemanya...
Conferència dins un dipòsit
L'acte s'ha celebrat dins l'auditori del Museu, un espai simbòlic perquè es tracta d'un antic dipòsit de 1955 reconvertit en sala polivalent. El dissabte es reserva per a les visites: Els congressistes podran visitar la Torre de les Aigües del Tibidabo, la màquina de vapor i la central de bombament de la Casa de les Aigües de Montcada, i la Torre de les Aigües del Besòs del Poble Nou Sònia Hernández, directora del Museu, en la presentació de la trobada, ha volgut fer un repàs de la història de la instal·lació d'Agbar on s'està celebrant l'esdeveniment. Patrick Martin, president de la TICCH, ha volgut agrair al Museu de les Aigües i a AGBAR l'acollida i ha destacat la importància patrimonial que tenen les instal·lacions de subministrament d'aigua i el conjunt d'equipaments del sector.
El Rec Comtal a Montcada. Foto: Pere prlpz.
Del Rec Comtal als sistemes més moderns
La sessió inaugural ha anat a càrrec del professor Martin Melosi, director del Centre per la Història Pública de la Universitat de Houston. Melosi ha explicat que les instal·lacions d'aigua han evolucionat en funció de les teories científiques, tot rebent influències de la teoria miasmàtica, de la teoria bacteriològica i de la teoria ecològica. Melosi ha explicat exemples d'arreu del món, des del Rec Comtal de Barcelona, fins a les bombes que el segle XVI pujaven aigua del Tàmesi fins a la ciutat de Londres. Melosi ha acabat fent una defensa de l'eficàcia de l'empresa privada per a gestionar els sistemes de distribució d'aigua.
Un museu excepcional
El Museu de les Aigües de Cornellà és un centre museístic ben especial. I ho és perquè a la vegada que mostra un patrimoni industrial excepcional, d'un segle d'existència, és un pol de serveis en plena activitat. Des d'aquesta planta s'injecta a la xarxa, cada dia, al voltant del 40 % de l'aigua que arriba a les aixetes dels ciutadans de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. L'edifici principal, on se situa el Museu, és una construcció de maó d'obra vista de l'arquitecte Josep Amargós i Samaranch i és un exemple d'arquitectura industrial modernista. Sens dubte els espais més emblemàtics d'aquest museu són la sala de calderes i, sobretot, la sala de l'electricitat. En la primera s'han conservat dues de les sis calderes que, quan es va inaugurar la instal·lació, el 1909, subministraven energia a tot el complex (perquè l'electricitat encara no arribava a Cornellà). També es preserva un fragment de la via amb una vagoneta, de les que s'usaven per transportar el carbó que alimentava la instal·lació. Ara bé, la sala més espectacular, és la sala de l'electricitat. Allà, quatre gegantesques dinamos fornien electricitat per a alimentar les bombes que extreien l'aigua dels pous.