Hi ha llibres de biblioteca que tornen amb uns dies de retard. D’altres triguen mesos. Alguns reapareixen al cap d’un any, després d’una successió de correus electrònics, trucades i recordatoris. I n’hi ha que, senzillament, no tornen mai.
La frontera entre uns i altres és important. Una llista llarga de préstecs vençuts no equival a una pila igual de gran de llibres perduts. Les biblioteques consultades per ElNacional.cat coincideixen que una part considerable dels documents reclamats acaba reapareixent tard o d’hora. Però quan això no passa, el cost va més enllà dels 15, 20 o 25 euros que pot valer un llibre: hi ha hores de personal dedicades a perseguir devolucions, exemplars que s’han de tornar a processar i, sobretot, diners que en alguns casos deixen de servir per comprar novetats.
Les dimensions del fenomen són petites si es comparen amb el volum total de préstecs, però no inexistents. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, els documents no retornats van representar el 0,24% de tots els préstecs del 2025, segons les dades facilitades a ElNacional.cat. I hi ha una categoria que sobresurt per damunt de la resta: les lectures obligatòries de batxillerat són els materials que més sovint no es retornen. La xarxa ha reforçat precisament les llicències digitals d’aquests títols per intentar reduir el problema.
438 documents reclamats en una sola biblioteca
Les xifres locals permeten veure què hi ha darrere d’aquest percentatge. A la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí hi ha 438 documents reclamats després de diversos avisos, 346 dels quals són llibres, segons ha explicat la biblioteca a ElNacional.cat. No són, però, 438 documents definitivament perduts: són préstecs que continuen pendents i que encara es reclamen. Alguns poden arrossegar-se durant anys. Amb la normativa de la Xarxa de Biblioteques Municipals vigent des del febrer del 2021, expliquen des del centre, els documents que acumulen més de cinc anys en situació de reclamació es donen de baixa i es desvinculen de l’usuari.
La biblioteca no té calculat quant valen en conjunt tots aquests documents, però situa el preu habitual d’un llibre entre 15 i 25 euros. Si un exemplar desapareix i continua sent necessari, intenta recomprar-lo. I aquí apareix una de les conseqüències més directes: els diners surten del pressupost ordinari destinat al fons. És a dir, cada euro dedicat a recuperar un llibre perdut és un euro que no es pot gastar en una altra adquisició.
La mateixa idea apareix a l’Escala. La Biblioteca Víctor Català té actualment 110 llibres no retornats, dels quals 56 ja han estat reclamats diverses vegades i es considera probable que no es recuperin, segons ha confirmat el centre a aquest diari. El valor aproximat dels 110 exemplars pendents és d’uns 2.200 euros.
Tampoc aquí es recompra indiscriminadament tot allò que desapareix. Es prioritzen les novetats que encara tenen demanda, els clàssics i les lectures escolars. Però quan la biblioteca ha de posar els diners, surten de la mateixa partida amb què es compren llibres nous. Tal com detallen des de la biblioteca, una reposició pot acabar significant una novetat menys al prestatge.
La feina invisible de perseguir un llibre
Però el preu de portada només explica una part de la factura. A Torroella de Montgrí, la Biblioteca Pere Blasi té uns 35 llibres encara no retornats entre gener i juny. La directora insisteix que molts acabaran apareixent —n’hi ha que es retornen fins i tot un any tard— i per això no considera adequat convertir automàticament aquesta xifra en una estimació de pèrdues.
El que sí que es pot comptar, encara que sigui més difícil posar-hi un preu, són les hores invertides a recuperar-los. La biblioteca té només tres treballadors i el seguiment dels préstecs vençuts s’afegeix a totes les altres feines: consultar llistes, enviar avisos, trucar, tornar-hi a insistir i, si el document finalment desapareix, tramitar-ne la baixa o la reposició. És, segons expliquen a aquest diari, un dels costos menys visibles del fenomen. Aquesta feina de persecució pot marcar una diferència enorme. Sobretot allà on tothom es coneix.
A Vinaixa, el recordatori pot arribar pel carrer
A la Biblioteca Màrius Torres de Vinaixa, la distància entre el taulell i l’usuari és curta. Literalment. En aquest municipi petit, després dels quatre avisos automàtics, la bibliotecària pot escriure un WhatsApp, trucar per telèfon o recordar a una persona que té un llibre pendent si se la troba pel carrer.
La biblioteca perd definitivament només entre un i tres documents l’any, segons ha explicat a ElNacional.cat. La bibliotecària calcula que, sense aquest seguiment personal, podrien ser entre vuit i dotze. I quan algú diu que no troba un llibre, encara li dona uns tres mesos per buscar-lo abans d’exigir-ne la substitució o el pagament: segons la seva experiència, en nou de cada deu casos acaba apareixent.
A la Biblioteca Pública de l’Albagés pràcticament no tenen problemes amb exemplars definitivament desapareguts i asseguren que, en general, els documents acaben tornant, fins i tot quan excepcionalment ho fan més d’un any després. A Linyola, la Biblioteca Salvador Espriu calcula que habitualment no passen de 10 o 15 exemplars que no s’arriben a recuperar, sovint menys. I a Ribes de Freser no han hagut de reposar cap exemplar durant l’últim any per aquest motiu.
Què li passa a qui no retorna un llibre?
La conseqüència més habitual no és una multa immediata, sinó el bloqueig del carnet.
A Sant Joan Despí, per exemple, els retards acumulen punts de demèrit: un punt per document i dia de retard. Quan l’usuari arriba als 50 punts, després de retornar els documents, el carnet queda bloquejat durant 15 dies, amb penalitzacions que es poden acumular. Mentre encara deu els exemplars, no pot tornar a utilitzar el préstec ni alguns altres serveis.
A l’Escala, un usuari amb documents pendents queda sense préstec i sense serveis digitals com eBiblio a la xarxa. Si el llibre es considera perdut, se li demana que compri un exemplar igual o que n’assumeixi el valor. El problema, expliquen des de la Biblioteca Víctor Català, arriba quan l’usuari simplement deixa de respondre les trucades.
La Biblioteca de Catalunya aplica una filosofia similar, tot i que el seu model de préstec és molt més limitat perquè la conservació és una de les seves funcions essencials. Des del 2014 ha prestat aproximadament 28.000 llibres i en té 72 que no han estat retornats, segons ha confirmat a aquest diari, una mitjana d’uns sis anuals.
Els reclama per correu electrònic, telèfon i fins i tot carta certificada. Si el document continua sense tornar, l’usuari perd el dret a utilitzar de nou el servei de préstec fins que el retorni o n’aporti un altre exemplar igual, però pot continuar entrant a la Biblioteca de Catalunya i consultant-hi el fons.
No tot el que es perd s’ha de tornar a comprar
Hi ha encara una altra distinció: llibre perdut tampoc vol dir necessàriament llibre recomprat.
Les biblioteques valoren si l’obra encara és vigent, quina demanda té, si existeixen altres exemplars disponibles o si es tracta d’un títol imprescindible per a la col·lecció. La Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, per exemple, explica a ElNacional.cat que no recompra automàticament els documents desapareguts. Si un llibre estava molt vinculat a una moda concreta i hi ha còpies disponibles en altres biblioteques, pot preferir recórrer al préstec interbibliotecari quan algú el necessiti.
A Ribes de Freser segueixen un criteri semblant: si el llibre ja ha quedat obsolet o ha perdut interès, poden preferir invertir els diners en una novetat. I a Tremp valoren la vigència, l’ús anterior de l’obra i la disponibilitat d’altres exemplars abans de decidir qualsevol reposició.
Hi ha casos, en canvi, en què perdre un llibre fa especialment mal. Al Pont de Suert preocupen els volums relacionats amb els cicles formatius de la zona, l’escalada, la fauna, la vegetació o la col·lecció local, perquè poden ser difícils de tornar a trobar. Alguns exemplars especialment delicats o complicats de substituir es guarden darrere del taulell i només es poden consultar a la sala.
Lectures obligatòries, manuals, manga i novetats
No existeix un únic perfil del llibre que desapareix, però determinades categories es repeteixen.
La Diputació de Barcelona situa les lectures obligatòries de batxillerat al capdavant. Al Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona també apareixen les lectures d’institut, juntament amb manuals d’oposicions, novetats, best-sellers i llibres d’aprenentatge d’idiomes. A l’Escala hi afegeixen novel·les, còmics i manga, literatura infantil i llibres d’autoajuda o manuals d’estudi. A Sant Joan Despí destaquen determinats manuals, llibres de coneixement buscats, edicions atractives i títols d’un preu elevat.
Un altre cas recent dona una idea molt gràfica del que pot arribar a suposar aquesta acumulació. La Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès ha reclamat 470 préstecs no retornats durant l’últim any, amb una reposició estimada en 7.350 euros, segons una informació de l’ACN basada en dades fetes públiques per l’Ajuntament de Vilafranca. Els exemplars havien estat reclamats fins a tres vegades.
El llibre que torna allibera alguna cosa més que un prestatge
Les biblioteques no parlen d’una hemorràgia de llibres ni d’un fenomen fora de control. El 0,24% de documents no retornats a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona ho situa en perspectiva. Però darrere d’aquest percentatge hi ha una mecànica quotidiana que gairebé mai veu l’usuari: avisos automàtics, correus, trucades, bloquejos de carnets, baixes del catàleg, decisions sobre què val la pena recomprar i exemplars nous que s’han de registrar, segellar i etiquetar.
I hi ha una última conseqüència. Quan és la biblioteca qui ha d’assumir la reposició, sovint no existeix una caixa separada per als llibres que algú no ha tornat. El cost surt dels diners amb què s’havia de renovar la col·lecció.