La retrospectiva més gran dedicada a l'artista català Antoni Tàpies en les últimes dues dècades s'ha inaugurat aquest dijous a Brussel·les, que acull una panoràmica de l'obra de l'autor, considerada ara "més necessària" en apuntar temàtiques de gran rellevància en el context sociopolític actual. L'exposició Antoni Tàpies, la pràctica de l'art inicia el seu recorregut al museu brusel·lenc Bozar i mostra prop de 120 obres entre dibuixos, pintures i escultures per commemorar el centenari del naixement de l'autor.
Un dels artistes més grans de la segona meitat del segle XX
"(La seva obra) és més necessària, sens dubte, perquè està apuntant temes que són de primer ordre quant a anàlisi, reflexió i necessitat en la nostra contemporaneïtat", ha explicat la directora de la Fundació Antoni Tàpies, Inma Prieto, a la presentació aquest dijous de l'exposició. Prieto reflexiona sobre l'obra de l'autor català de postguerra i assegura que és un dels grans artistes de la segona meitat del segle XX, "amb tot allò que comporta políticament i socialment". L'exposició busca que el visitant no només s'endinsi en l'experimentació amb la forma i la matèria de l'obra de Tàpies, sinó també en les dimensions místiques, filosòfiques i polítiques de l'univers de l'artista barceloní.
L'exposició busca que el visitant no només s'endinsi en l'experimentació amb la forma i la matèria de l'obra de Tàpies, sinó també en les dimensions místiques, filosòfiques i polítiques de l'univers de l'artista barceloní
Segons Prieto, aquesta retrospectiva no tracta de celebrar un passat, sinó de reconèixer-ho per portar-lo al present: "Tàpies potser s'ha desdibuixat una mica del panorama internacional i crec que començar per Brussel·les és important", explica. L'obra de Tàpies (Barcelona, 1923-2012) està íntimament lligada a la història i a la política d'Espanya, tocada per la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el franquisme, explica el museu Bozar, que consagra l'autor com una "figura indispensable de l'art modern de postguerra". "No ens podem oblidar del seu posicionament polític proper al comunisme, reivindicat també en les llibertats sociopolítiques que, òbviament, van estar afavorides per la situació política que hi havia a Espanya, però també a d'altres regions", apunta la directora de la Fundació Tàpies.
Aquesta retrospectiva no tracta de celebrar un passat, sinó de reconèixer-ho per portar-lo al present
Així mateix, assegura que l'imaginari de l'autor torna a estar vigent amb l'auge de les ultradretes: "Una situació molt complicada a què, òbviament, hem de donar resposta. Hem d'activar-nos i ser contestataris com ho va ser Antoni Tàpies". "Sobretot, jo crec que avui, amb aquesta distància temporal que podem tenir o que podem gaudir a l'hora d'apropar-nos a la feina, som conscients de tot allò que ell ja va alertar d'alguna manera preveia i que avui és urgent", remarca Prieto.
Una font d'inspiració
L'exposició, organitzada de forma cronològica, mostra els autoretrats de l'autor, les seves obres influïdes pel surrealisme i el dadaisme, així com les primeres pintures “materistes”, realitzades en la dècada del 1950, que incorporen matèries primeres, marques i signes. “Antoni Tàpies connecta allò íntim amb allò polític, allò material amb allò espiritual, tendeix ponts entre les arrels individuals i un món a la recerca de solidaritat internacional”, assegura el director General i Artístic de Bozar, Christophe Slagmuylder. Slagmuylder considera Tàpies un "artista europeu per excel·lència" en oscil·lar de forma constant entre l'arrelament local i "una obertura que transcendeix les fronteres entre regions, nacions, tradicions i continents". "En la nostra època de canvi constant, la seva obra continua sent una font d'inspiració", remarca.
Antoni Tàpies connecta allò íntim amb allò polític, allò material amb allò espiritual, tendeix ponts entre les arrels individuals i un món a la recerca de solidaritat internacional
Associat a l'"art informal", Tàpies no només va investigar sobre la matèria a través de l'ús de materials poc convencionals (sorra, pèl o palla), sinó que també va explorar la percepció de la realitat i la naturalesa humana, i va reflexionar sobre els límits i contradiccions de la pintura, recorden els organitzadors. Aquesta retrospectiva inaugura l'Any Tàpies, que té com a principal propòsit "pensar el món a través de la seva obra". Estarà exposada fins al proper gener a la capital belga i posteriorment viatjarà al Museu Reina Sofia a Madrid i a la Fundació Antoni Tàpies a Barcelona.