Fa temps que els paleoantropòlegs es temien l'aparició de nous homínids, que complicarien encara més l'arbre d'evolució dels humans. Ara s'ha tingut notícia de l'existència d'un nou tipus humà, l'Homo luzonensis, que probablement va estar circumscrit a un petit territori i que va viure fa 67.000 anys.

Fòssils trobats en una cova de les Filipines suggereixen l'existència d'un nou homínid que va habitar l'illa de Luzon a finals del Plistocè, segons un estudi divulgat en l'últim número de la revista Nature. La publicació científica britànica divulga la troballa per un grup d'experts del Museu d'Història Natural de París (França) de diversos ossos de peus i de mans, un tros de fèmur i dents pertanyents a antics homínids a la cova del Callao.

Aquests fòssils proporcionen evidències que apunten a l'existència d'una nova espècie d'homínid, que va viure a l'illa de Luzon durant el període tardà del Plistocè, fa més de 50.0000 anys. Segons aquesta investigació, les proves trobades que suggerien matances animals de fa 700.000 anys, així com la troballa d'un únic os de peus, que datava de fa 67.000 anys, havien suggerit, prèviament, que els homínids eren presents a l'illa de Luzon.

A la mateixa capa estratigràfica de Callao, els experts Florent Détroit, Armand Mijares, Philip Piper i un grup de col·legues del museu francès van trobar uns altres dotze ossos i dents d'almenys tres individus. Segons l'equip investigador, els nous espècimens presentaven característiques com cridaners premolars, visiblement diferents dels trobats en altres homínids, com l'Homo Floresiensis, un altre homínid de les illes del sud-est asiàtic.

Els autors van anomenar la nova espècie Homo Luzonensis, segons recull Nature.

La presència d'altres espècies d'homínid anteriorment desconegudes en aquesta regió posa de manifest la importància de l'illa del sud-est asiàtic en l'evolució de l'Homo.

Les restes que han desenterrat fins i tot són diminutes, en comparació amb els humans moderns, i suggereixen que aquests homínids mesuraven menys d'1,20 metres d'alçada.

L'Homo Luzonensis era probablement una mica més petit que el Floresiensis, descobert el 2004 i anomenat l'"Hòbbit".

Ambdues espècies van viure fa uns 50.000 anys i van ser contemporànies de l'Homo Sapiens, els neandertals i els denisovans.

Els científics creuen que tant els Luzonensis com els Floresiensis van quedar aïllats en territoris limitats, la qual cosa probablement va fer que la seva mida s'anés reduint en resposta als escassos recursos.

Les dents del nou homínid, en particular, representen un enigma per als investigadors, ja que barregen característiques que fins ara s'havien vist en espècies diverses.

Una de les hipòtesis sobre la taula és que els espècimens acabats de descobrir provinguin de l'Homo Erectus, una espècie bípeda que havia sortit de l'Àfrica i vivia al sud-est d'Àsia abans de què l'Homo Luzonensis i el Floresiensis.

Un dels ossos del peu que s'ha trobat, tanmateix, apareix corbat, una característica que facilitava l'escalada i que els lliga en canvi al més antic Australopitec.

Els científics planegen continuar excavant a la cova de Callao i, encara que creuen que l'ADN no s'haurà conservat en el clima humit i càlid d'Àsia, esperen extreure proteïnes dels ossos que permetin aprofundir en el coneixement d'aquests homínids.