Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953), catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona, és un dels grans divulgadors de la filosofia al nostre país. Acaba de publicar Filosofia per sortir de casa (Columna Editors), un llibre en què reivindica la utilitat de la filosofia per a la vida quotidiana.

Afirma que som en un món hostil al pensament...

El món actual és hostil al pensament, perquè no es pensa en el pensament. No hi ha temps per a pensar-hi. Ens preocupem de les qüestions de supervivència, i la resta és espectacle, distracció... No hi ha temps per a pensar. I quan es sap què és pensar no abelleix fer-ho.

Els programes de filosofia a l’ensenyament acostumen a centrar-se en la història del pensament filosòfic... És la filosofia que es necessita avui?

Per fer filosofia rigorosament, i també per transmetre-la amb eficàcia, cal tenir uns coneixements d’història de la filosofia, perquè és una de les poques branques del coneixement que viu sempre del passat. Els clàssics de la filosofia són sempre contemporanis. Els filòsofs de l’antiga Grècia continuen despertant interès. Però a part d’això, la filosofia ha de viure del present, del seu present. Però no només pot viure del seu present, com tampoc pot viure només del seu passat. Si la filosofia viu només del present, la filosofia o es torna academicista (com la que es fa a les universitats, amb patrons cada cop més americanitzats, sota el principi de la competitivitat) o, sinó, es banalitza.

Quan la filosofia esdevé una autoajuda hi ha una pèrdua de les qualitats crítiques de la filosofia

Què vol dir amb això de que es banalitza?

La filosofia pot popularitzar-se per dues vies: o esdevé una autoajuda, la recerca d’un remei per no patir, o va a cavall dels moviments socials i es converteix en una filosofia populista, és a dir: explica allò que la gent vol sentir o opinar. En ambdós casos hi ha una pèrdua de les qualitats crítiques de la filosofia...

A Filosofia per sortir de casa critica el boom de la “filosofia amable”. Es refereix a la que està emparentada amb l’autoajuda?

La filosofia amable és la que ven. La filosofia que molts esperen i la que la indústria cultural vol. Molta gent viu d’això, de tot allò que cau dins el cercle de la intel·ligència emocional: la recerca de la pròpia autoestima, la resiliència, la emprenedoria, la formació permanent, la concentració mental...  En aquests temes el subjecte aïllat, més emocional que reflexiu, n’és el protagonista...

Si les idees no transformen el món, el mantenen en l’estat deplorable en què es troba

En el seu darrer llibre defensa la filosofia com una eina per canviar el món...

I tant! La millor conjuntura és aquella en què hi ha una aportació de pensament en un temps que ho demana. Quan coincideix la sol·licitud amb l’obsequi, és el moment perfecte. Les idees són el que fa transformar el món. I mentre no el transformen, les idees el mantenen en l’estat deplorable en què es troba: són les idees les responsables de les desigualtats, de la injustícia... El món viu de les idees, per allò bo i per allò dolent... El món viu de les idees, encara que generalment aquestes estiguin equivocades. Les qüestions econòmiques, laborals, socials i polítiques depenen dels nostres imaginaris mentals, de la visió que tenim del món. Les idees sempre hi són. Com deia Xavier Batalla, el món és una idea.

Pot haver-hi filosofia sense un elevat nivell d’abstracció?

No. Desenganyem-nos. La filosofia no és fàcil. No ha de ser especialment difícil, però necessita d’unes aptituds i d’un pensament abstracte i crític. Cal la abstracció i, alhora, cal l’obertura de la ment cap als problemes de la gent i del món. Sense abstracció, sense rigor intel·lectual, sense universalitzar qüestions, sense conceptualitzar bé, no pot haver-hi filosofia. La filosofia és l’intent de pensar amb rigor sobre les coses que considerem més importants. I això té la seva dificultat.

Hi ha alguns pensadors que argumenten que la filosofia no és més que literatura. Hi estaria d’acord?

No. No ho puc admetre. La filosofia és paraula, sí, però és la paraula del logos. I el logos és argumentació, és pensament. Si ens referim a la literatura estem parlant d’excel·lents àmbits de la comunicació, com la poesia, la narrativa, el periodisme... Però la filosofia és una altra cosa. Hi ha qui diu, sorneguer, que la metafísica és una classe més de ficció, però no hi estic d’acord. Al meu entendre hi ha alguns autors que són molt retòrics i que prenen la filosofia com una literatura d’idees, al límit de la prosa poètica, el llibre de viatges o l’oratòria. A la Península Ibèrica hi ha molta literatura d’idees d’aquesta, que no té prou rigor com per ser considerada filosofia. I avui en dia una bona part de la filosofia acadèmica que es fa a Catalunya té un caràcter literari, però no hauria de ser així. I això no vol dir que la filosofia no s’hagi d’intentar escriure de forma clara i atraient, però la qüestió del rigor i del sentit crític són obligades....

Quan menys ho esperes et trobes amb persones que, a la seva manera, són filosòfiques

La filosofia és eterna? Ens serveix la mateixa filosofia que servia, per exemple, als grecs?

En la forma la filosofia és eterna, en el contingut ja no. El que van plantejar els grecs en alguns casos ha quedat obsolet, però la preocupació filosòfica que ells tenien, es manté. Les respostes  a les grans qüestions de la filosofia es revisen contínuament, però el filosofar és permanent. I no només al món acadèmic, sinó també en el món social. Quan menys ho esperes et trobes amb persones que, a la seva manera, són filosòfiques... Arriben a conclusions profundes sobre la seva vida, el món que les envolta.... Et pots plantejar qüestions filosòfiques sense ser lector habitual de la filosofia.

Qui és filòsof? Cal haver passat per una facultat de Filosofia per ser filòsof?

En principi no caldria, però és convenient fer-ho, per conèixer el llenguatge de la filosofia i les seves principals referències, per tenir un marc per aprendre i debatre, i per descobrir la realitat al costat d’altres que fan el mateix recorregut que tu... La facultat és el lloc és on poden trobar aquestes coses amb la major amplitud, tot i que puguis trobar-les puntualment a d’altres bandes.

Dubto que es pugui fer molta filosofia des de l’aïllament

Vostè és partidari del filòsof eremita, tancat a una cova o pujat a una columna, o del filòsof viatger, obert al món?

La imatge que es té del filòsof sovint és la de l’individu tancat en sí mateix, com Sant Jeroni, al costat d’un lleó, en una cova, escrivint les seves obres. La iconografia sempre ens presenta un home encapsulat, meditatiu... És el que molta gent pensa. Però jo dubto que es pugui fer molta filosofia des de l’aïllament. Com diu el títol del llibre, la filosofia és per sortir de casa. Són les circumstàncies la que et fan preguntar-te coses i revisar les teves conviccions. La filosofia és i ha de ser cosmopolita. I això no treu que el cosmopolita es tanqui a casa al vespre a llegir i a escriure.

Creu que la filosofia pot ser divertida? Es pot fer una filosofia divertida?

No crec que pugui ser divertida, ni que hagi de ser-ho... Però tampoc penso que hagi de ser avorrida... A vegades, la filosofia es fa avorrida, no ho dubto... I hi ha formes de filosofar avorrides. Hi ha una filosofia dels filòsofs per a filòsofs, en temes molt teorètics, amb un llenguatge eixorc...

La filosofia necessita el discurs llarg per discórrer. No pot ser que acadèmicament només es valorin els articles

Perquè no pot ser divertida la filosofia?

No pot ser divertida perquè pensar amb rigor requereix una actitud d’atenció, de concentració, que és contrària a la dissipació. La filosofia no és un entreteniment, tot i que pugui ser una forma intel·lectualment  molt plaent de passar l’estona. Conversar, mantenir un debat, pot omplir-nos de felicitat, perquè l’individu crea, s’expressa, aprèn, intercanvia... Però això no és pròpiament diversió. El que sí que crec és que la filosofia hauria de tenir punts d’humor i d’ironia, que avui està perdent amb un pensament acadèmic estandarditzat, que només busca l’impacte universitari... Un pensament basat en els articles científics, no és la filosofia que necessitem, perquè la filosofia necessita el discurs llarg per discórrer. No pot ser que acadèmicament només es valorin els articles...

No puc dir que no es pugui fer filosofia pel Twitter

Es pot filosofia pel Twitter? O cal més espai i més profunditat per fer filosofia?

No puc dir taxativament que no. Si els tuits són reflexions originals, amb un pensament acurat, penetrant i suggestiu, vindrien a coincidir amb els aforismes que ens havien deixat filòsofs com Nietzsche o Cioran. Però el repte que té Twitter és arribar a la profunditat de l’aforisme filosòfic. Formalment, perquè no poden coincidir? Les piulades poden ser corpuscles filosòfics, no d’una filosofia sistemàtica i discursiva, però poden ser-ho d’una filosofia fragmentària...

Hi ha qui argumenta que la filosofia complica la vida de la gent, i que més que ajudar-la a ser feliç, li provoca infelicitat...

Unamuno deia “Si quieres ser feliz como tu dices, no analices”. Però això és un tòpic. Si el pensament no ens porta a una obsessió patològica, allibera. I si allibera ens ajuda a la felicitat. Necessitem el pensament per buscar la veritat, per buscar la justícia... Hi ha una relació estreta entre felicitat , veritat i justícia. I aquestes tres coses han de conviure en el pensament. Pensar amb rigor i profunditat ens hauria de servir per a la vida.

Catalunya viu moments de conflicte polític, amb una situació que sembla lluny de desbloquejar-se. Quin filòsof creu que ajudaria a resoldre la situació?

Tenim un filòsof de la Corona d’Aragó, un jesuïta que va ser precursor dels il·lustrats del segle XVIII, Baltasar Gracián, que jo recomanaria de llegir. A El criticón i al Oráculo manual, Gracián diu que els espanyols no valoren prou la diferència. Si no hi ha respecte a la diversitat no hi ha riquesa, i hi ha pobresa mental i problemes a la convivència. El de Baltasar Gracián és un pensament que continua essent actual. El gran desafiament de la cultura espanyola i catalana és el reconeixement de l’altre... També recomanaria llegir Joan Crexells, un liberal catalanista, amb un punt conservador, que era sobretot un lliurepensador favorable a la independència de Catalunya. Va ser una pena que morís als 30 anys. Era un home irònic, intel·ligent, perspicaç, que sabia veure els diferents cantons del prisma, els matisos de les coses. Seria bo rellegir els seus articles publicats a La Publicitat als anys 1920 i analitzar el que deia sobre la societat catalana durant el temps de la dictadura de Primo de Rivera...

El meu llibre vol ser un gra de sorra en aquesta recomanació: no ens posem fronteres

Perquè ens pot servir la filosofia?

La filosofia no és només per restar a casa, sinó per sortir-ne, per aprendre de fora, per no posar-se fronteres. La pitjor frontera és la frontera mental, la frontera de la pròpia casa, de la pròpia cultura, de la pròpia nació, de la pròpia civilització... Cap entitat ha de restar isolada, ha d’estar amb relació permanent amb els altres individus, països, civilitzacions. El meu llibre vol ser un gra de sorra en aquesta recomanació: no ens posem fronteres.