Com s'ha d'escriure la ciutat ucraïnesa de Zaporizhzhia en català? Quina forma és la correcta per referir-se a la ciutat francesa, Montpeller o Montpellier? S'ha de traduir el nom del Saint George's Channel a Canal de Sant Jordi? Tots aquests dubtes es podran resoldre en un minut a través d'una consulta al Nomenclàtor mundial, una obra que s'ha presentat aquest dijous a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que inclou 8.500 topònims —ciutats, províncies, regions, accidents geogràfics— de més de 200 països. 

L'eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l'IEC. Es pot buscar un país fent clic en la seva lletra inicial i navegar, a través d'un llistat o d'un mapa, per descobrir tots els topònims d'aquell país, o si no, també es pot cercar un topònim en concret. El Nomenclàtor inclou, a més dels topònims de l'àrea catalana, els exònims, és a dir, la versió en català de topònims estrangers, que es troben fora de l'àrea lingüística catalana.

Entre aquests es diferencien entre tres tipus. En primer lloc, els que, malgrat que corresponen a llengües estrangeres, tenen una forma en català perquè s'hi han adaptat històricament, com pot ser el cas d'Atenes o Venècia. Després hi ha els que no tenen forma en català, però provenen de llengües amb alfabet llatí, i, per tant, es poden fer servir sense fer-ne una adaptació gràfica. Aquest és el cas de Frankfurt o de Johannesburg. Finalment, els topònims sense forma en català que provenen de llengües que fan servir altres alfabets diferents del llatí i que requereixen una transcripció o transliteració per tal d'adaptar-los a la nostra llengua, que pot ser més senzilla o més complicada de fer.  Nanjing o Sulaimaniya en serien exemples. 

Una eina per "parlar del món en català"

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu. L'han presentat a l'IEC Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

Vila ha subratllat la importància de comptar amb una nova eina que permet "parlar del món en català", mentre que Dols ha subratllat que es tracta d’una bona eina "per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants" i ha afegit que "hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística".