Una colla d'amics dedicats a un programa televisiu nocturn sobre fenòmens paranormals recorren una Barcelona plena de coses anormals. És l'argument de La noche fenomenal, de Javier Pérez Andújar, una novel·la que es presentava avui i que la seva editora, Silvia Sesé, ha qualificat de "meravellosa" en tots els sentits de la paraula. Pérez Andújar ha anunciat que aquesta novel·la obrirà una dècada en què ell es dedicarà prioritàriament a l'escriptura, a l'escriptura de ficció. I ha presentat el llibre amb molt d'humor. L'escriptor ha assegurat que escriure llibres de no ficció el "ficava en un carreró sense sortida", perquè "la sociologia m'estava devorant" i que "l'únic que em podia salvar era la ficció". Ara bé, aquesta novel·la està plena de referents personals: "M'he passat a la ficció, però estic superatrapat".
Amics per sempre
Amb aquesta novel·la Pérez Andújar fa realitat el seu somni: "Agafar tots els meus amics, barrejar-los i posar-los en una novel·la delirant, fent-los viure allò que no hem pogut viure junts". De fet, afirma que aquesta obra és una "Exaltació de la companyonia i de la colla (pandilla)". Pérez Andújar diu que ha aplicat a la trama el model de la novel·la de cavalleries clàssica, "tal i com ho va fer ja Raymond Chandler". Reconeix que "plagia" l'estil de Chandler, però també el d'Ibáñez al Mortadelo y Filemón (per exemple, tot començant els capítols amb rebles, versos amb rima fàcil). L'escriptor afirma que sempre, a les seves obres, ha volgut convertir la cultura popular en referent literari, perquè aquest és el seu món. És per això que a La noche fenomenal hi ha gent que es transforma en Walt Disney, en els personatges de Vacaciones en el mar o en Félix Rodríguez de la Fuente... I, òbviament, a la novel·la tampoc no hi falta un homenatge a les llibreries de Barcelona: Jaimes, Taifa... El món que ha fascinat a l'autor, que es nega a situar les seves trames a un lloc que no sigui Barcelona (tot i que s'ho ha plantejat amb freqüència), conclou: "Situar la novel·la a una altra ciutat seria com trair-me".
A l'ombra d'un món que no existeix
Pérez Andujar reconeix que va ser un apassionat dels fenòmens paranormals, tan de moda a l'època, tot i que no els creia. I un dels primers llibres que es va comprar amb els seus estalvis va ser El triángulo de las Bermudas. Encara sent fascinació per als qui creuen en els fenòmens paranormals, perquè "són heterodoxos", que es qüestionen les veritats acceptades (tot i que diguin bajanades). Afirma que està sempre amb els perdedors, i que els parapsicòlegs, "mai no podran guanyar". Quan era nen sempre somniava en tenir una colla d'amics que investiguessin misteris, com a les novel·les... Ara, a La noche fenomenal, amb els seus amics reals, com el presentador televisiu Emili Manzano, es llancen a l'aventura. I no només retrata els amics vius, sinó que vol fer un homenatge als que han marxat: "Ressucito els amics que he anat perdent", explica, i cita al llibreter José Batlló, "impregnant pel seu amor a la literatura", i a l'escriptor de novel·les de quiosc Curtis Garland... Una gent que era marginal, "perquè ho havien decidit". I els ubica a llocs que ell reconeix, com les Tres Xemeneies de Sant Adrià, que per a ell és "com l'origen del món".
Més enllà de la ficció
A La noche fenomenal no hi falten reflexions, perquè, segons Pérez Andújar, "vaig pensant mentre vaig escrivint". I transmet una visió negativa de la modernitat: "la cultura està desapareixent, o com a mínim està desapareixent tal i com l'hem conegut en els darrers mil anys". Afirma, malgrat tot que no hi ha nostàlgia, en tot cas hi ha "melancolia" ("que és més bonica", argumenta). Pérez Andújar, que havia fet crònica política, se sent molt satisfet d'aquella experiència, perquè considera que al Parlament "hi ha totes les passions" i que aquesta institució explica "el que hi ha a la condició humana", però afirma que no faria un llibres sobre política, tot i que tots els seus llibres "estan impregnats de cultura política".