Ningú no és profeta a la seva terra. S'ha tornat a complir amb Bob Dylan. Perquè la millor portada sobre el seu Nobel de Literatura poden ser moltes però la pitjor és la del diari de la seva ciutat natal, el Duluth News Tribune. Li dediquen gran espai però ni la foto ni la composició ni el titular ("Poeta prolífic") són gaire lluïts:
Es coneix que no s'hi van trencar gaire el cap o que els hi manca imaginació (en justícia, val a dir que el News Tribune de Duluth (nordest de Minnesota) havia estat un diari petit exemplar als anys 80 del segle passat).
Imaginació i memòria, aquesta gran fórmula per fer portades, és el que han fet servir al gratuït Metro, que s'edita en una dotzena de ciutats del Brasil:
Bona memòria recordar el clip de Subterranean Homesick Blues, tros de cançó que apareix a l'elapé Bringing It All Back Home, del 1965. És d'aquest clip d'on han extret les fotos sobre les que fan el muntatge de la informació:
La revista The New Yorker ha avançat la portada del seu proper número, dedicada, esclar, a Dylan. A Nova York és on es va fer i desfer el músic, el poeta i tot ell. La portada no és gaire res, però tant se val: qualsevol cosa que apareix a la primera d'aquest tòtem del periodisme rep els ooohs i aaahs de tothom. L'art és de la il·lustradora francesa Malika Favre, que té coses millors que aquesta per ensenyar. segurament perquè els hi ha pogut dedicar més temps:
Favre ha triat el Dylan jove. Les fotos del músic als anys 60 del segle passat són una icona de rebel·lia i de contracultura a l'alçada de les del James Dean o el Marlon Brando dels anys 50, només un pis per sota de les que Alberto Korda va fer al Che Guevara. Molts diaris, en general tots els que tiren de progres, han triat aquestes imatges del noi escabellat amb cara de mala llet i mirada en fuga. Alhora, proposen el debat: És Dylan un escriptor?
Algemeen Dagblad ("Diari d'Informació General"), de Rotterdam (Holanda), transposa sobre la foto del jove trobador les lletres de The Times They Are a Changin' (del disc del mateix nom, 1964) i de Blowin' The Wind, que apareix a The Freewheelin' Bob Dylan (1963).
El diari de la capital brasilera es juga la portada gairebé sencera amb una il·lustració i el títol també juga amb Blowin'...
L'Ara tria una foto del músic jove escrivint i fumant i s'equivoca en la data de la cançó, triada per a afirmar que Dylan mereix el Nobel de Literatura. No surt a la foto, però a l'escena d'aquestes imatges també hi era Joan Baez, una de les parelles ideals de la revolta dels anys 60. Anys més tard, ella rebaixaria molt octanatge d'aquesta relació en descobrir una personalitat de Dylan menys activista i no tant compromès del que es donava a entendre. La reputació del músic va quedar indemne.
Público, de Lisboa (Portugal) també ensenya al Dylan dels principis, encara cantautor acústic, i titula amb una pregunta punyent: "L'Acadèmia [del Nobel] ha baixat a terra o ha cedit al pop?"
El molt seriós Diari de Basilea (Suissa) no s'està de donar-li la solemnitat que s'exigeix a qualsevol informació que aparegui a la seva portada. "El cantautor com a literat", diu el títol.
El diari de l'esquerra creativa i indignada alemanya Die Tageszeitung (literalment, El Diari del Dia) fa broma amb Blowin' the Wind, adaptant un dels seus versets: "Quantes línies ha d'escriure un home abans que li pugueu donar un premi?". Aviam... Dylan té dotze Grammys i un Oscar, entre altres premis i distincions. Es fa difícil muntar una critica sobre la idea que és un artista poc reconegut. Però el TAZ és un diari de protesta i ni Dylan li pot fer perdre aquest seu caràcter.
La millor potser és la de Libération, diari en què s'emmiralla el TAZ i tota la premsa alternativa. Els francesos han triat un Dylan jove però no el que tothom té pel cap, emprenyat i llunyà, sinó un amb posat trapella i proper. A Libé són experts en encertar la conversa i capgirar-li el to, de manera que han fet la seva primera amb la foto que volen els seus alhora que diferent a la del qualsevol altre. Per això, invariablement, solen fer les millors portades del món.
Entre els diaris que han triat a l'artista madur hi ha de tot, des de capçaleres clàssiques als seus països (populars o serioses) fins a premsa de línia més alternativa. És a dir, que potser no hi ha relació entre l'elecció de les fotos i el caràcter del diari. Aquí van Clarín (Buenos Aires, Argentina), Kleine Zeitung ("El Petit Diari", Àustria), El Espectador (Bogotà, Colòmbia), NRC Next (la versió "jove" de NRC Handelsblad, "La Fulla del Comerç", d'Amsterdam, Holanda) i La Diaria (Montevideo, Uruguai):
El diari romà La Repubblica ha aplegat a la portada dos premis Nobel: el dramaturg italià Dario Fo, que va faltar aquest dijous, i Dylan. Ell fet que ambdós hagin rebut el Nobel de Literatura els hi va simplificar (perdó) la feina:
