La Vall d’Ora (llavors comtat carolingi d’Urgell i, actualment, comarca del Solsonès); 11 d’agost de 897. Fa 1.129 anys. Guifré, anomenat el Pilós, comte (governador) dels comtats (unitats politicomilitars carolíngies) de Barcelona, de Girona, d’Osona, d’Urgell, de la Cerdanya i de Conflent; moria en una escaramussa amb soldats del valí andalusí de Làrida (l’actual Lleida). Un mes després (11 de setembre de 897) es feia efectiu el seu testament; que llegava els seus càrrecs als seus fills i hereus. Guifré passaria a la història com el primer comte carolingi de la Marca de Gòtia que transmetria els seus càrrecs (els seus “honors”, en la terminologia de l’època) als seus hereus i seria el fundador d’una nissaga de sobirans que governaria el país durant més de cinc segles (897-1410). Però, per què els anomenem Bel·lònides?
Guifré no és el comte de la independència
Guifré no va ser el protagonista d’aquella independència discreta i silenciosa que separaria els comtats catalans del regne de França, el fragment occidental continuador de l’imperi carolingi (987). Ben al contrari. Guifré venia d’una tradició familiar de bona relació amb el poder franc. El Pilós era descendent d’aquelles oligarquies visigòtiques que, un segle i mig abans, havien estat protagonistes de la gènesi històrica de la Marca de Gòtia, la regió més meridional de l’Imperi carolingi: l’exili indígena al país dels francs —durant la invasió àrab de les províncies Tarraconense i Narbonense (714-723)— i el posterior retorn dels descendents d’aquell fenomen acompanyant les hosts dels reis Pipí i Carlemany —pare i fill— en la incorporació franca de l’arc mediterrani entre els deltes del Roina —al nord— i del Llobregat —al sud— (754-801).
Guifré no venia d’una tradició netament indigenista
D’altra banda, les fonts documentals de l’època suggereixen que la família de Guifré no hauria estat adscrita als moviments indigenistes —formats pels retornats de l’exili— quan es produí la “primera guerra civil catalana”. En l’anomenada Revolta d’Aissó (826-827) s’enfrontarien dues faccions de comtes, formades per personatges que, en tots els casos, eren càrrecs de confiança nomenats pel poder central, però que tenien una ideologia diferenciada. Mentre els “indígenes” tenien eren partidaris de promoure escenaris de pau amb els àrabs, amb el propòsit de consolidar la població i l’economia a la Marca, els cabalers de la cort, que havien arribat al sud per fer carrera, només pensaven en la guerra per guanyar, a títol personal, honors i riqueses. La família de Guifré, malgrat el seu origen, sembla que hauria festejat amb aquesta darrera idea.
L’avi Bel·ló
L’avi patern de Guifré hauria estat Bel·ló, un personatge destacat del col·lectiu de descendents de l’exili. Les fonts documentals no confirmen ni la data ni l’indret de naixement de Bel·ló. Però la investigació historiogràfica calcula que podria haver nascut cap a l’any 760 (durant el regnat de Pipí el Breu, el pare i antecessor de Carlemany) i s’estima que ho hauria fet en algun indret de les Cevenes (la serralada que, en aquell moment, separava el domini àrab de l’antiga Narbonense i el regne dels francs). En canvi, les fonts documentals són molt il·lustratives pel que fa a la seva vida adulta. Cap al 778, dirigiria la revolta dels “indígenes” de Carcassona que no havien seguit el camí de l’exili contra el poder àrab. I el mateix any (778), després de l’èxit d’aquella revolta i de la incorporació de la ciutat al regne franc, seria nomenat comte de Carcassona.
De Bel·ló... bel·lònides
Guifré i els seus descendents, mai no es van fer anomenar Bel·lònides. Però, quan els historiadors medievalistes van haver d’identificar i classificar les diferents nissagues comtals i ducals d’Aquitània, Llenguadoc i Provença que, a cavall de l’any 1000, s’havien independitzat del regne de França; les van anomenar a partir del nom de la seva baula genealògica coneguda més antiga. D’aquesta forma, la casa ducal aquitana seria anomenada Ramnúlfides, pel comte carolingi Ramnulf de Poitiers. La casa comtal de Tolosa, Guillemides, pel comte carolingi Guillem de Tolosa. La casa comtal Provença, Bosònides, pel comte carolingi Bosó de Borgonya. I la casa comtal de Barcelona, seria, acadèmicament anomenada, Bel·lònides, pel comte carolingi Bel·ló de Carcassona, l’avi patern de Guifré, fundador de la nissaga reial catalana.