Ngũgĩ wa Thiong’o ha tornat a Barcelona, per participar amb un dels Debats del CCCB, amb una conversa amb Laura Huerga. L'autor kenyà ha estat convidat amb motiu del seu llibre La revolució vertical, una publicació infantil, però apta per a tots els idiomes, que s'ha publicat simultàniament en català (a l'editorial Raig Verd), en castellà (a l'editorial Rayo Verde) i en aranès (a Pagès Editors). L'escriptor africà assegura que aquesta història sobre la col·laboració va ser un regal per a la seva filla, quan era petita; durant la seva xerrada ha explicat la relació entre el seu compte i la seva visió de la societat.

És molt probable que el primer ésser humà fos una dona

Una revolució vertical per a la cooperació

Ngũgĩ wa Thiong’o explica que qualsevol sistema repressió comença a reprimir el teu propi cos. I això, segons ell, ho fan arreu també els assetjadors, et converteixen en enemic del teu cos, i això fa que et sentis incòmode, com ho fan sovint els homes amb les dones. La revolució vertical és una obra sobre la necessària complementarietat de les parts del cos, amb el desig de reivindicar la dignitat de totes i cadascuna d'elles, en totes les persones. La seva editora, Laura Huerga, ha explicat que quan l'il·lustrador Comotto va proposar a Ngũgĩ que el personatge central fos una dona, de seguida s'hi va mostrar d'acord. L'escriptor ha afegit que és obvi, perquè qualsevol humà, home o dona, ha passat com a mínim nou mesos a un cos de dona. Fins i tot ha assegurat que el més probable és que el primer ésser humà fos una dona, i no un home, com diuen moltes tradicions, com la cristiana. De fet, Ngũgĩ recentment ha acabat d'escriure una obra èpica en kikuyu en la que situa a una dona com a origen de la humanitat

Si els mapes fossin proporcionals, Europa seria tan sols una petita província de l'Àfrica

Reivindicació d'un continent

Ngũgĩ ha volgut reivindicar el seu continent d'origen trencant tòpics: "Si els mapes fossin proporcionals, Europa seria tan sols una petita província de l'Àfrica". Ha volgut reivindicar que "Àfrica no és un continent pobre, però Àfrica ha estat consumida per Occident". I ha recordat que moltes ciutats europees han estat construïdes sobre el diner produït per l'explotació dels esclaus i que la Revolució Industrial va finançar-se amb el capital acumulat durant el període de tràfic d'esclaus i d'explotació de territoris exòtics amb el colonialisme.

Europa ha intentat acabar amb la memòria de tots els territoris colonitzats

La destrucció d'unes cultures

L'escriptor de Kenya ha denunciat amb contundència l'herència colonial, que per a ell es perllonga fins avui, perquè "Europa ha intentat acabar amb la memòria de tots els territoris colonitzats", per mantenir el poder a llarg termini, fins i tot després de la descolonització. Ha recordat que Espanya, en temps de Carles I, va intentar prohibir i eliminar l'escriptura local dels pobles mesoamericans conquerits... Ha volgut posar altres exemples: "On trobaven un temple maia, el destruïen hi construïen una església" i també "destruïen el llenguatge dels altres i els imposaven la seva pròpia llengua". "Això és una humiliació" per als colonitzats, ha conclòs Ngũgĩ, qui ha apuntat que el pensament colonialista explica que "la seva llengua és més que la teva, el seu cos és més que el teu". I ha apuntat que avui en dia el Tercer Món no és només a l'Àfrica o a Àsia, sinó arreu del món, perquè el Tercer Món és molt més que un territori, és una relació de subordinació, de jerarquia: "Quan algú s'asseu sobre l'altre és el que està a sobre és el que veu més, però depèn per a tot del que és a sota. És una relació parasitària". I això, per a ell, és el que passa amb el sistema capitalisme, i amb la seva forma colonial que és l'imperialisme. Però ha volgut acabar amb un toc d'optimisme: "Els humans no podem acceptar que les coses han de romandre com estan. Hem d'imaginar altres mons. I no podem deixar de somniar i imaginar. Perquè el resultat de somniar i imaginar és un món millor".