Fa uns anys el coneixement de la implicació dels catalans en el tràfic d'esclaus era molt escàs, fins i tot entre els historiadors especialistes en història de Catalunya, d'Amèrica o de l'Àfrica. Dos treballs pioners de J. Maluquer de Motes (1974) i de J.M. Fradera (1984)  no van tenir continuïtat en aquella època, i durant lustres només es van registrar petits avenços, a comptagotes, sobre aquesta matèria. Però en els darrers anys les aportacions en aquest camp s'han disparat i el coneixement ha crescut de forma espectacular. Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX), un llibre coeditat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez (Icaria Editorial) permet que arribin al gran públic alguns dels principals progressos obtinguts pels historiadors en aquest camp.

Artur Mas i el rebesavi

Artur Mas acostumava a presumir de besavi mariner. Però no solia parlar del seu rebesavi, Joan Mas Roig. En aquest llibre l'historiador Martín Rodrigo descobreix que Joan Mas va ser el capità del falutx Pepito, que el 1844 va dur 825 esclaus africans de la costa africana al Brasil. Qui era el fiador d'aquesta expedició? Ni més ni menys que Mariano Serra, el sogre de Dorotea de Chopitea, una burgesa barcelonina que volen beatificar per les obres de caritat realitzades (amb els diners heretats del seu sogre, guanyats amb la sang dels negres). No són casos excepcionals (només cal recordar la família dels marquesos de Comillas o el cas dels Goytisolo): una part de la burgesia de l'Estat espanyol es va lucrar amb el tràfic d'esclaus (i molts més, amb les plantacions conreades per esclaus). Però tampoc és tan comú com alguns podrien pensar trobar els grans cognoms d'avui entre les llistes d'implicats entre el tràfic d'esclaus: perquè importants sectors de la burgesia del segle XIX no s'hi van involucrar, i perquè hi ha una renovació contínua de les elits i els descendents d'alguns dels grans contribuents del segle XIX ja no figuren entre les grans fortunes catalanes.

Casos evidents contra l'ocultació

Bona part del tràfic negrer català es va produir al segle XIX, en ple període de prohibició. Per tant, es van fer esforços per ocultar-lo, ja que la flota anglesa perseguia aferrissadament els bucs negrers i els diplomàtics i espies anglesos empraven qualsevol informació per capturar als traficants d'esclaus. A més a més, en aquell moment el tràfic negrer ja era una activitat mal vista, i els implicats intentaven no deixar gaires rastres per tal d'evitar la seva estigmatització. Tothom sabia que hi havia tràfic, però els diaris de l'època ho negaven taxativament. Als arxius de Catalunya, a diferència del que passa a la Gran Bretanya, gairebé no es conserven diaris de capitans de vaixells, ni correspondència sobre el tema, ni documentació empresarial dels vaixells... Però hi ha vies per informar-se sobre les activitats dels negrers: els arxius de Cuba i de la Gran Bretanya són plens d'informacions. Però també se'n troben als arxius notarials catalans, si es revisen bé. I algunes famílies, com els Goytisolo, han preservat la documentació familiar i l'han posat al servei dels historiadors. En aquest llibre s'aporten dades essencials que demostren la implicació de catalans en activitats esclavistes en alguns casos concrets. De ben segur que se'n podrien documentar molts més, si els historiadors s'hi dediquessin.

Del XV al XIX

Negreros y esclavos agrupa 8 articles, tots ells elaborats per destacats especialistes, en bona part del grup de treball Illes i Imperis de la UPF, un dels equips de recerca punters en aquest àmbit. Eloy Martín Corrales analitza l'esclavatge dels negres a Catalunya del segle XVI al XIX, per posar de manifest que aquest fenomen va ser molt menys anecdòtic del que podria semblar. Josep M. Delgado perfila la participació dels catalans, a finals del segle XVIII, en els primers intents de comerç d'esclaus lliure, fora de les mecàniques del asiento. La resta d'articles fan referència al comerç il·legal que es va desenvolupar al segle XIX, del 1817 al 1866, i que va suposar el gruix de la participació catalana al tràfic. Mentre Michael Zeuske fa un article amb una certa vocació panoràmica, la resta d'autors (Martín Rodrigo, Lizbeth Chaviano, José Miguel Sanjuan, Xavier Juncosa i Xavier Sust) prefereixen fer estudis de cas: sobre els capitans José Carbó, Pere Manegat, Gaspar Roig, Esteban Gatell i Joan Barba, sobre Jaume Torrents, sobre l'empresa Casa Vidal Ribas i sobre el vaixell negrer Luisa.

D'on ve la riquesa de Catalunya?

Els estudiosos de l'esclavatge i el tràfic d'esclaus s'han plantejat sovint la possible relació entre la riquesa que va permetre la industrialització de Catalunya i el tràfic d'esclaus i l'esclavatge. Hi ha certes qüestions que gràcies als darrers avenços van quedant clares, com que la repatriació de capitals des d'Amèrica va tenir un paper clau en el desenvolupament català de la segona meitat del XIX, o que el sector econòmic que permetia una major acumulació a curt termini era, justament, el tràfic d'esclaus. Encara ens manquen estudis conjunts de tot Catalunya, però a partir de les recerques que es van fent, i que apareixen a Negreros y esclavos, es detecta una forta presència de capitals procedents del tràfic d'esclaus en tres sectors estratègics: a la banca, al sector immobiliari (per exemple, a les Rambles i a l'Eixample barceloní) i al transport marítim. És aviat per tenir percentatges i per determinar el pes exacte de l'esclavatge en cadascun d'aquests sectors, però hi ha pistes sòlides que poden conduir a noves investigacions. Sembla ser que el rastre dels esclaus arriba fins a una part significativa de les vivendes burgeses de l'Eixample (i fins i tot al palau Savassona, la seu de l'Ateneu Barcelonès).

Una història madura

En els darrers anys els especialistes en història de Catalunya s'han obert molt a la revisió dels aspectes més foscos del nostre passat. El tràfic d'esclaus fins ara havia estat poc estudiat, perquè avergonyia, i perquè se situava en una conjunció entre territoris llunyans, difícils de treballar perquè calien connexions internacionals i treballs en arxius llunyans. Com a conseqüència del silenci dels historiadors, el coneixement sobre el tràfic d'esclaus s'ha nodrit de rumors i d'idees falses. Per contrarestar aquestes visions simplistes, Negreros i esclavos és un treball essencial. No és una obra divulgativa, però concentra una sèrie d'articles que permeten configurar una visió panoràmica del fenomen per a aquells acostumats a llegir llibres d'història. Aquesta és una obra clau per saber-ne més de les relacions entre Catalunya, Amèrica i l'Àfrica, però també per aprendre sobre els secrets més insondables dels catalans. Un llibre que ensenya molt, i que obre la porta a tota una línia d'investigacions.