Ocult a sota la gran plaça situada al davant del temple, el Museu de Montserrat guarda col·leccions d'art de gran interés. Però potser la més coherent i la de més valor és la dedicada al modernisme i postmodernisme català. Les obres de Ramon Casas figuren entre les més destacades d'aquest període artístic. Una brilla amb llum pròpia: Madeleine, un quadre que Ramon Casas va pintar a París el 1892, tot aprofitant una noia que feia de model per a diversos pintors. Inicialment aquest quadre tenia el nom de Gelosia, perquè retrata una femme fatale irada en un bar, amb un cigar i una copa d'absenta, contemplant com una rival li ha arrabassat el seu company de ball.

Dels toros a les Manoles

Però la col·lecció d'obres de Casas va molt més enllà de la contundent Madeleine. La quinzena de quadres de Casas inclou obres representatives dels diferents tipus de quadres que pintava Casas: hi ha dones vestides de Manoles, hi ha tauromàquies, hi ha algun paisatge (com un gran quadre que representa el port de Barcelona), i fins i tot s'hi troben alguns autoretrats. No hi poden faltar els retrats de la seva musa, la Júlia Peraire, que en un quadre apareix vestida de monja al monestir de Sant Benet del Bages, que tant agradava al pintor modernista. Però entre totes les pintures de Casas, potser es podria destacar la Jove decadent, que reflecteix el cansament d'una dona d'alta societat, elegantment vestida, en retornar de festa; i també Abans del bany, una escena intimista d'una dona despullant-se, una obra considerada molt atrevida per a la Catalunya de l'època.

Quadres Santiago Rusiñol - Roberto Lázaro

Quadres de Santiago Rusiñol, a l'esquerra, Retrat del senyor Bofill de Sitges El pati blau.

Els modernistes

El Museu de Montserrat també disposa d'una quinzena d'obres de Santiago Rusiñol. Entre elles, sens dubte, hi destaquen les pintades a París, com el Cafè dels Incoherents o com Crepuscle. Île Saint-Louis. Però també hi ha quadres preciosos pintats a Sitges. Entre aquests, potser el més espectacular és El pati blau, però també es pot contemplar el Retrat del senyor Bofill de Sitges

Nonell - Roberto Lázaro

Alguns quadres de gitanes d'Isidre Nonell.

Els postmodernistes

A anys llum de les elegants senyores burgeses pintades per Casas (fins i tot les disfressades de "Manoles"), s'hi troben els personatges d'Isidre Nonell, veritables representants del lumpenproletariat. Al Museu de Montserrat s'hi poden veure alguns dels seus quadres més espectaculars de la sèrie de gitanes, com Gitana vella. També hi ha d'altres quadres espectaculars, referent a la misèria existent al país, com Pobre vailet Pobres esperant la sopa... El paisatgista postmodernista Joaquim Mir té dos espectaculars obres al Museu, un de temàtica mallorquina, Cala Sant Vicenç, i un altre de temàtica mallorquina: Camí de la Cova. Al Museu també hi ha nombroses obres noucentistes i postnoucentistes, i algun exemplar molt especial del període postmodernista de Hermen Anglada Camarasa: Champs Élysées, una obra que reflecteix el París més decadent...

Anglada Camarasa

Fragment de Champs Élysées, d'Anglada Camarasa.

Més enllà de la pintura

Tot i que la pintura és l'eix central del Museu de Montserrat, no hi manquen obres escultòriques dels diferents períodes. No hi ha moltes obres modernistes, però entre elles en destaquen les de Josep Llimona, com La bellesa. També hi ha algunes espectacular obres noucentistes, com les de Manolo Hugué o Pau Gargallo.

 

Foto de portada: Ramon Casas, Madelaine. París, 1892.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat