El Museu de les Mines de Cercs, situat a la colònia minera de Sant Corneli, ens ofereix la possibilitat d'endinsar-nos en el món de la mineria tradicional tot penetrant al cor d'una vella mina de lignit inactiva al Berguedà. El Museu de les Mines de Cercs, situat a l'antiga escola de monges de la mina de Sant Corneli, és obert durant el mes d'agost de 10h a 14h i de 16h a 19h, de dilluns a divendres, i el cap de setmana de 10h a 19h, sense interrupcions. De setembre al 21 de desembre el museu és obert de dimarts a divendres de 10h a 14h i els caps de setmana de 10h a 15h. El preu de l'entrada oscil·la entre els 11 i els 15 €, i hi ha descomptes per a nens, jubilats, grups i determinats col·lectius. El museu de Cercs ofereix un ampli repertori de visites guiades i tallers.

Cap al cor de la terra

Sens dubte el més atractiu d'aquest museu és la possibilitat d'endinsar-se en una mina i apropar-se al cor de la terra. Es fa un petit trajecte amb un autèntic tren miner i després es fa una volta a peu per les galeries. Tot una experiència en què el visitant aprendrà de primera mà el que era l'experiència laboral diària d'un miner en un medi tremendament difícil, amb el perill constant d'enderrocaments i d'explosions de grisú i amb el pols del carbó que els destruïa la salut. Una visita que de ben segur serà difícil d'oblidar.

El carbó, estratègic

El carbó va ser durant molt de temps, la base de la industrialització. I el Berguedà va ser un dels punts de Catalunya on la mineria del carbó va tenir més importància (amb les mines de Cercs, Fígols i Vallcebres). Aquest tipus de mineria va funcionar fins l'any 1991, quan després d'anys de decadència, van tancar-se les darreres galeries. El museu té un apartat dedicat al carbó, a la seva explotació i al seu ús. L'exposició L'espectacle de la mina explica la mineria tant subterrània com a cel obert, mitjançant un projecte museogràfic molt modern. És el complement idoni a la visita a la mina.

museu mines cercs jordiferrer wikipedia

Foto: Jordiferrer.

El cor de la revolta de 1932

El Museu de les Mines de Cercs no només d'ha destacat per l'estudi tecnològic de la mina, sinó que també vol ser una institució oberta a la memòria de la vida i la lluita dels miners. De fet, la mina, des de bon principi, va anar acompanyada d'una colònia, creada per atreure la mà d'obra de la zona. I, en aquest cas, evidentment, han de fer menció als anomenats "fets de Fígols" o "revolta de l'Alt Llobregat", que de fet van tenir el seu epicentre a Sant Corneli, on hi ha la mina. El 1932 els miners, guiats pels anarcosindicalistes, es van aixecar contra el règim establert. La revolta va ser reprimida per l'exèrcit i els miners rebels van ser enviats a Guinea, tot i que finalment foren traslladats a Villa Cisneros, al Sàhara. El Museu també dedica un cert espai a reviure la vida quotidiana dels miners a la colònia, amb una visita als seus habitatges de la colònia. També té un record per a la tancada dels miners en plena transició, el 1977.

museu mines cerc dinosaures nens ensenyament

Foto cedida pel Museu de les Mines de Cercs.

Espectaculars dinosaures

A 7 quilòmetres de la mina de Cercs, al municipi de Fígols, hi trobem el conjunt paleontològic de Fumanya, un jaciment famós per les seves petjades de sauròpodes del Cretaci Superior. Però també s'hi han trobat nombroses petjades d'arcosauromorfs, uns animals d'entre mig metre i tres metres, antecessors dels cocodrils i els dinosaures, de fa uns 250 milions d'anys. Però a més a més s'hi han trobat restes de tortugues, de bivalvs, de peixos, de cocodrils...  És un jaciment excepcional per la seva riquesa paleontològica que es va trobar gràcies a les explotacions de carbó a cel obert (però que, justament, per ser al descobert en un lloc molt exposat està en perill). A Fumanya hi ha el Centre d'Interpretació dels Dinosaures de Fumanya; coordinat pel Museu de les Mines de Cercs. Allà no només s'hi explica la presència de dinosaures a la zona, sinó que també s'hi poden veure els ous trobats a la zona. És obert tots els dies d'11 a 18h durant el mes d'agost, i tan sols els dissabtes, diumenges i festius al mes de setembre. De tant en tant també s'ofereixen visites guiades al Centre de Dinosaures.

ou dinosaure fumanya cercs

Foto cedida pel Museu de les Mines de Cercs.

Veure un pantà

El mateix Museu de les Mines de Cercs gestiona el Centre d'Interpretació de la presa de la Baells. Així com la mina és una infraestructura del segle XIX ja tancada, la presa de la Baells està en ple funcionament i recull aigua del Llobregat per a l'àrea metropolitana de Barcelona i també produeix energia hidroelèctrica. És gestionada per l'Agència Catalana de l'Aigua. El Centre d'Interpretació ofereix visites guiades a la presa en les que es pot inspeccionar una galeria, on hi ha panells on s'explica el funcionament de la presa. La Baells té una capacitat d’emmagatzematge de 115 milions de mestres cúbics d’aigua, ocupa una superfície de 365 Ha. El que els visitants no poden veure és Sant Salvador de la Vedella, el poble que va quedar inundat, com La Baells, quan es va fer l'embassament.

Interior presa La Baells Museu Mines Cercs

Foto cedida pel Museu de les Mines de Cercs.

El carbó, des de totes les bandes

Sens dubte, el gran al·licient per a visitar el Museu de les Mines de Cercs és poder entrar a la mina. Però aquesta experiència adquireix molt més sentit gràcies a l'exposició permanent, que permet documentar-se sobre les tècniques d'explotació del carbó, però també gràcies a la visita a l'habitatge dels miners i a les instal·lacions de la colònia, que donen una bona idea de la vida dels miners i de la seva resistència front a l'opressió. Tot i que el Museu de les Mines de Cercs forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en el fons és molt més que un museu científic, ja que s'hi expliquen tantes coses sobre la mina com sobre els miners.

 

Foto de portada: Àngela Llop.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat