La primera fase de renovació del Museu de Lleida, que s’ha presentat aquest dissabte, afecta les sales del Renaixement i del Barroc, concretament a la part dedicada al monestir de Sixena com a centre d’irradiació dels corrents artístics del segle XVI que representava la gran obra del retaule major atribuït al Mestre de Sixena, i també en la part referent al segle XVII, moment àlgid del barroc, amb el desplaçament i nova ubicació d’algunes obres i la incorporació d’una vitrina dedicada a la ceràmica policroma de Lleida, una de les més admirades del Principat.
El gran canvi al discurs de la sala renaixentista l’ha provocat la incorporació de la taula Jesús entre els doctors de la Llei, atribuïda al Mestre de Sixena, que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha cedit al Museu de Lleida.
La taula formava part del retaule major de l’església del monestir de Santa Maria de Sixena (1515-1519), del qual el Museu de Lleida exposa quatre taules més: Sant Agustí, Sant Ambrós, Sant Pere i Sant Pau.
Fenomen únic
El quadre dona ara entrada al Mestre de Sixena i la seva gran obra pictòrica, tant a la feta al monestir com a tota la Corona d’Aragó. El Mestre és un pintor anònim del qual no se sap si era hispà o forà, i que ha esdevingut un fenomen únic en la pintura espanyola de la primera meitat del segle XVI.
El gran retaule, pintat el primer terç del segle XVI, estava dedicat a la Mare de Déu. El componien unes 38 taules i és una de les obres més ambicioses del Renaixement a la Corona d’Aragó. Les taules estan disperses en museus i col·leccions d’arreu. El fragment cedit pel MNAC s’exposa al costat dels altres quatre conservats al Museu de Lleida.
Dues taules (Santa Eulàlia i Santa Madrona i Santa Llúcia i Santa Àgueda), datades al primer quart del segle XVI i procedents també de Sixena, s’han mogut i ocupen ara el lloc on s’exposaven quatre fragments d’alabastre del retaule de Santa Anna fins al passat 11 de desembre del 2017, quan tècnics del govern aragonès, acompanyats de la Guàrdia Civil, se’ls van endur a Sixena.
Ceràmica cobejada
A la sala del Barroc, una gran vitrina acull una excepcional col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII, adquirida el 2016 pel Departament de Cultura i dipositada al Museu de Lleida. És una selecció d’objectes procedents de l’església parroquial de Bellpuig i un plat adquirit el 2017 per la Diputació de Lleida i dipositat al museu. En total, 77 peces, entre les quals destaquen vaixella de taula, pots de farmàcia i bacins de barber.
Aquesta col·lecció de pisa és la millor col·lecció de ceràmica policroma lleidatana del segle XVII de Catalunya. Les ceràmiques policromes lleidatanes són de les menys habituals de les produccions catalanes d’època moderna i són molt cobejades per experts i col·leccionistes.
Troballa excepcional
El conjunt ceràmic de l’església de Sant Nicolau de Bellpuig és una troballa excepcional. L’any 1970 es va localitzar a l’esmentada església una sitja amb més de 1.700 plats sencers de ceràmica. Una segona excavació (1998-1999) va treure a la llum una altra gran quantitat de material.
Aquestes troballes van permetre documentar produccions ceràmiques catalanes dels segles XVII al XIX, però també d'aragoneses (Muel) i valencianes (l’Alcora), entre d’altres. Són plats que es van emprar, segurament, per administrar l’extremunció als malalts i que, després d’haver estat en contacte amb els sants olis, es llençaven a la sitja de l’església a manera d’ofrena o exvot.
La col·locació d’aquesta gran vitrina ha comportat el moviment de dues escultures que ja s’exposaven en aquest espai.
Plat de pisa policroma
Calvari de Tragó
També s’exposa de forma permanent el calvari de Tragó (a la foto principal), cedit pel MNAC i que ja es mostrava al públic des del març del 2017. La nova instal·lació permet contemplar l’objecte en la seva totalitat.
Es tracta d’un calvari de la primera meitat del segle XIII procedent de l’església de Tragó de Noguera. Està presidit per la figura de Crist coronat, flanquejat per la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. Conserva la policromia, de gran qualitat, amb una representació de l’Agnus Dei a la part posterior.
Aquesta primera fase de remodelacions es completarà a final d’aquest 2018 o principi del 2019, amb els canvis que afectaran les sales del Gòtic, en les quals encara es poden veure les lleixes buides on hi havia exposats els tres sepulcres de fusta policromada procedents del monestir de Sixena i que van ser arrabassats l’11 de desembre del 2017.