Avui ha mort, als 80 anys, l'escriptor Lluís Racionero Grau, nascut el 1940 a la Seu d'Urgell. Havia estat director del Col·legi d'Espanya i també de la Biblioteca Nacional d'Espanya (entre 2001 i 2004).
Havia escrit nombroses obres de ficció en català i en castellà, com Cercamón (1982); Raimon o el seny fantàstic (sobre Ramon Llull, 1985); La Sonrisa de la Gioconda : memorias de Leonardo (que va guanyar el premi Fernando Lara el 1999); o L'últim càtar (2000). També va publicar llibres d'assaig que van tenir un gran impacte com La Mediterrània i els bàrbars del nord (1985); Microcosmos català (1987); o Memorias de un liberal psicodélico (2011).
Racionero va estudiar Enginyeria i Econòmiques a Barcelona, així com urbanisme a la universitat nord-americana de Berkeley (Califòrnia). El prolífic assagista, urbanista i novel·lista va guanyar el 1983 el premi Anagrama d'Assaig amb l'obra Del paro al ocio i el 2011 el premi Graziel amb Memorias de un liberal psicodélico. Entre els seus assajos destaca Oriente y Occidente (1993), el 2009 va publicar el seu llibre de memòries Sobrevivir a un gran amor, seis veces i va escriure diverses novel·les històriques dedicades a creadors com Leonardo da Vinci, Ramon Llull o Antoni Gaudí.
Lluís Racionero va ser cofundador de la revista Ajoblanco (emblema de la contracultura a l'Estat espanyol). També va ser el número 1 de les llistes d'ERC a les eleccions generals per la província de Girona el 1982. Però amb el temps va anar evolucionant cap a postures més dretanes i centralistes. El 2003, quan era director de la Biblioteca Nacional d'Espanya, nomenat pel Partit Popular, afirmava que era d'esquerres, però que votava al PP, "perquè el PSOE ho havia fet malament".