Sandro Giacobbe, el cantautor italià conegut per èxits com Il giardino proibito (El jardí prohibit) o Signora mia (Senyora meva), va morir aquest divendres 5 de desembre de 2025 a 75 anys a la seva residència de Cogorno, al nord d’Itàlia, a causa d’un càncer. Gioaccobe és un dels grans referents de la balada romàntica per a la generació dels boomers, especialment a Itàlia, però també a Espanya i Hispanoamèrica, on els seus èxits en els anys 70 i 80 van formar part de la banda sonora de la seva joventut. Giacobbe feia més de deu anys que lluitava contra un càncer de pròstata que, en els últims mesos, s’havia estès a ossos com el fèmur i la pelvis, deixant-lo molt afeblit i en cadira de rodes. El mateix Giacobbe havia relatat públicament la seva lluita contra la malaltia en programes com Domenica in i Verissimo, on va explicar que ja no podia caminar ni posar-se dret. Els funerals pel cantautor, que deixa esposa, Marina, i dos fills, seran dimarts vinent a la catedral de Nostra Signora dell’Orto de Chiavari.
La notícia de la mort de Sandro Giacobbe ha estat un impacte a Itàlia, i també a Espanya, on la seva versió del Jardín prohibido, una història d’infidelitat, culpa i perdó, va marcar tota una generació i es va convertir en líder de vendes en agost de 1976. La tornada de la cançó, que deia “ho sento molt, la vida és així, no l’he inventada jo”, es va convertir en una frase icònica, que fins i tot va traspassar la mateixa cançó i va acabar utilitzant-se com a metàfora de la resignació. El cantautor italià va ser un habitual de les emissores de ràdio i els platós de televisió en aquella època. Al llarg de la seva carrera, va traduir moltes de les seves cançons al castellà i va continuar actuant a Espanya i a l’Amèrica Llatina, on els seus clàssics continuen sent molt populars. A més de El jardín prohibido o Señora mía, altres temes com Los ojos de tu madre, Amor no te vayas, Niña, Tú, mi cielo y mi alma van formar part del catàleg de les versions castellanes del cantant italià, que en 1976 va quedar tercer en el festival Sanremo, amb Gli occhi di tua madre, un altre clàssic del seu repertori, i en el 2003 va participar en el Festival Viña del Mar amb E passa il tempo, quedant en segon lloc.
Sandro Giacobbe hauria fet 76 anys en uns pocs dies. Va néixer el 14 de desembre de 1949 a Gènova, una ciutat a la qual se sentia molt lligat, i a la que va voler retre homenatge quan va complir els 50 anys de carrera musical des de la terrassa Colombo de la ciutat. Fill d’una família obrera procedent de Lucania, va abandonar els estudis de comptabilitat als 16 anys per dedicar-se a la musica. Va formar el grup Giacobbe & le Allucinazioni, tocant en locals de Ligúria. Va debutar el 1972 amb Scusa se ti amo, però el seu primer èxit va arribar el 1974 amb Signora mia, que va entrar al top 10 italià i en va vendre un milió de còpies.
Giacobbe es va distingir com a persona per la seva simpatia, la seva proximitat, i una autenticitat marcada pel seu caràcter humil malgrat la fama. Igual d'apassionat per la vida dins i fora dels escenaris, el genovès també era molt aficionat al futbol, tifoso del Genoa CFC, el club històric de la seva ciutat. La seva faceta solidària també era molt visible a Itàlia, i va participar activament en esdeveniments solidaris amb la Nazionale Cantanti Italiana, un equip de cantants italians que jugava partits benèfics, on actuava com a defensa i entrenador.
L'italià també va visibilitzar la seva lluita contra el càncer amb entrevistes i aparicions públiques en programes italians, on va detallar la seva malaltia, diagnosticada el 2015. El passat mes de març, al programa Domenica in, es va treure la perruca en directe per mostrar els efectes de la quimioteràpia, revelant la calvície i la seva cadira de rodes, batejada com a Ferrari, mentre explicava la metàstasi a la pelvis i al fèmur. A Verissimo (maig de 2025), amb la seva esposa Marina Peroni, va remarcar viure intensament el dia a dia malgrat la fragilitat òssia i les teràpies contínues, rebutjant fotos de paparazzi per evitar rumors.