Rick Davies, cofundador, cantant i compositor de la mítica banda britànica de rock progressiu Supertramp, ha mort aquest diumenge amb 81 anys. Líder i ànima de Supertramp juntament amb Roger Hodgson i autor de temes com Goodbye Stranger o Take the Long Way Home, Davies ha mort a la seva casa de Long Island (Nova York, Estats Units), "després d'una llarga malaltia". La notícia l'ha anunciat la mateixa banda en un comunicat. El músic va ser diagnosticat de càncer de medul·la òssia el 2015 i va deixar la seva activitat amb Supertramp, amb qui va consolidar la seva fama als anys 70 amb els àlbums Crime of the Century, Crisis? What Crisis? o Breakfast in America, si bé darrerament va continuar actuant acompanyat del seu piano elèctric en petits clubs a prop de la seva residència novaiorquesa.
Nascut a Swindon, Anglaterra, el 1944, Rick Davies es va interessar per la música des de ben jove, formant-se primer en la bateria i després amb el teclat. Des de la dècada dels 50, mentre estudiava, Davies va ser-hi actiu en petits grups de rock britànics i bandes fundades per ell mateix, en una de les quals va coincidir amb el després famosíssim cantant irlandès Gilbert O'Sullivan. Tanmateix, la fama i la seva aportació a la històrica de la música li va arribar a partir de l'any 1970 amb la banda que va fundar juntament amb Roger Hodgson: Supertramp —que inicialment es deia Daddy—. Davies va posar un anunci en una revista de música i Hodgson va respondre, superant amb èxit la prova. La resta és història.
Sota el paraigua del segell discogràfic recentment creat A&M Records, els dos primers àlbums de Supertramp els va impulsar la cartera del milionari holandès Stanley August Miesegaes —Sam, per a la banda—. Eren Supertramp, de 1970, e Indelibly Stamped, de 1971, tots dos amb poc èxit comercial. Sota la pressió d'aconseguir fer viable la banda, va sorgir el 1974 Crime of the Century, que va tenir èxit a Anglaterra i els va obrir les portes al mercat dels Estats Units. De fet, Crisis? What Crisis? (1975) ja el van produir parcialment a Los Angeles. A finals de la dècada, ja establerts a la terra de l'Oncle Sama, va sorgir el seu disc més recordat i exitós, Breakfast in America (1979), que va vendre més de 20 milions de còpies i va encapçalar la llista Billboard. També a Espanya va ser número 1 quan va sortir.
Una relació complicada amb Roger Hodgson
El tàndem creatiu que va impulsar l'èxit de Supertramp el va formar juntament amb Roger Hodgson, si bé habitualment no componien junts, sinó que treballaven per separat i signaven conjuntament amb el nom de la banda. Davies és autor de cançons com Goodbye Stranger, Take the Long Way Home o Crime of the Century; mentre que Hodgson va posar el seu segell a The Logical Song, Breakfast in America o Give a Little Bit. Tanmateix, en l'àmbit personal la relació entre tots dos es va complicar per disputes creatives i diferent estil de vida. Davies era de classe treballadora i més pragmàtic i terrenal, mentre que Hodgson venia d'una família més benestant i era més espiritual i excèntric. Pel que fa a la música, Davies apostava per composicions que bevien molt del rhythm & blues, mentre que Hodgson componia temes més festius i comercials, a l'estil del pop britànic. Els dos músics es van distanciar, a la qual cosa van contribuir que Roger Hodgson va anar-se'n a viure a Califòrnia i la dona de Davies, Sue, va començar a treballar de representant de la banda; i van trencar definitivament el 1983, quan Hodgson va deixar Supertramp i va iniciar una carrera en solitari. El seu darrer disc conjunt va ser ...Famous Last Words..., el 1982.
Les mil vides de Supertramp (1970-2012)
Davies va continuar al capdavant de la banda, essent l'únic membre que n'ha format part sempre. Entre tensions i amenaces legals amb Hodgson per quines cançons podia tocar la banda sense ell i quines no, la nova Supertramp dels anys 80 liderada íntegrament per Davies va virar cap al blues al disc Brother Where You Bound i va incorporar elements electrònics a Free as a Bird. Ja amb poc èxit comercial, el 1988 la banda es va prendre un descans. A principis dels anys 90, Davies i Hodgson van intentar un apropament per tornar-hi que no va donar fruits i a partir del 1996 el primer va reformular la banda per a una nova era amb altres músics. El seu darrer àlbum d'estudi, Slow Motion, és d'aquesta època. Després d'un temps allunyat dels escenaris, el 2010 va intentar reviure la banda una vegada més, amb motiu dels 40 anys, també sense Hodgson. Tanmateix, el 2015 Davies va deixar el projecte quan li van diagnosticar un mieloma. Sempre acompanyat del seu piano, durant els darrers anys el que fou líder i ànima de Supertramp ha tocat esporàdicament a locals de Nova York.