Un ja molt llunyà 24 de febrer de 2016, el líder del PSOE Pedro Sánchez i el president de Ciutadans Albert Rivera arribaven a un pacte per constituir un govern "reformista i de progrés" que obrís "una nova transició". El van signar en una sala adornada pels retrats dels pares de la Constitució, obra d'Hernán Cortés Moreno, però el pacte frustrat –no els sortien els números– es va voler conèixer com "El pacte de l'abraçada" per l'esperit d'una de les grans icones de la Transició, L'abraçada, obra de Juan Genovés. El pintor valencià, de 89 anys, ha mort avui a Madrid per causes naturals i acompanyat de la seva família segons ha confirmat la galeria Marlborough, que ha assenyalat que l'artista ha estat treballant fins als últims dies.

Realisme polític

Nascut a València l'any 1930, Genovés es va formar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, però la seva ferme convicció sobre el poder transformador de l'art i el seu compromís el va portar a formar de col·leccions renovadors de l'art de postguerra com Los Siete, Grup Parpalló i Hondo. Vinculat als moviments antifranquistes, des dels seixanta va desenvolupar una pintura realista que plantejava el dilema de l'individu i la multitud, a la qual va dedicar diverses obres.

A partir dels anys vuitanta va començar a interessar-se pel paisatge urbà, en el que s'ha anomenat "paisatges de solitud". En el comunicat que ha fet públic Marlborough, s'assenyala que Genovés va ser un "artista inseparable del seu compromís polític i social", que va dedicar la seva vida i la seva obra a parlar de llibertat, "en ocasions a costa de la seva pròpia, ja que va ser privat d'ella durant el règim de Franco". En aquest sentit, ell mateix assegurava que el motor de la meva vida ha estat la por, la resistència a la por d'una autoritat que et podia treure del mig".

Present a les col·leccions del MoMA, el Guggenheim de Nova York, l'Art Institute de Chicago, l'IVAM i el Museu Reina Sofia, Genovés va ser guardonat entre altres, amb l'Esment d'Honor (XXXIII Biennale di Venezia, 1966), la Medalla d'Or (VI Biennale Internazionale de San Marino, 1967), el Premio Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, Ministeri de Cultura (2005). Cal destacar que era cosí germà de l'escriptor Francisco Candel. 

Autor d'una autèntica icona

La seva obra més coneguda és L'Abraçada, concebuda l'any 1976 i que actualment forma part de la col·lecció del Museu d'Art Reina Sofia que la va cedir al Congrés dels Diputats. Reproduïda en un cartell d'Amnistia Internacional en favor dels presos polítics durant la Transició espanyola, amb els anys s'ha convertit en símbol de reconciliació i concòrdia. L'any 2003 es va convertir en escultura, situada a la plaça madrilenya d'Antón Martín, en homenatge als advocats laboralistes del carrer Atocha assassinats per l'extrema dreta, l'any 1977.

 

Madrid   Monumento a los abogados laboralistas de Atocha

El President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, que li va entregar l'any 2016 l'Alta Distinció de la Comunitat Valenciana, ha lamentat en un tuit la mort de l'artista valencià.