L'actriu Olivia de Havilland ha mort diumenge als 104 anys per causes naturals a la seva residència de París, on vivia des de fa més de 60 anys. Protagonista de Allò que el vent s'endugué (1939), va guanyar dos Oscars a la millor actriu per La vida íntima de Jody Norris (1946) i L'hereva (1949).

Una altra de les seves interpretacions característiques va ser a The Snake Pit​ (1948), un film que representa una dona que es troba en una institució psiquiàtrica sense poder recordar com ha arribat fins allà.

gone with the wind viquipedia

Pòster d'Allò que el vent s'endugué. Foto: Viquipèdia

Nascuda el 1916 a Tòquio, aviat es va traslladar a viure a Califòrnia amb la seva família i va esdevenir una de les estrelles de Hollywood més cèlebres de la dècada de 1940 i de la història del cinema. Fins avui, era considerada l'última llegenda viva de l'època daurada del cinema després de la mort de Kirk Douglas a començaments d'any.

Germana de la també actriu Joan Fontaine -morta el 2013-, el 2017 va ser nomenada Dama de l'Imperi Britànic per la reina Elisabet II. El 2008 va ser guardonada amb la Medalla Nacional de les Arts, i el 2010 va ser nomenada Dama de la Legió d'Honor, una distinció que atorga el president francès.

Gone With The Wind featuring McDaniel & d'Havilland & Leigh

Una escena d'Allò que el vent s'endugué.

Els seus inicis al món del cinema es remunten el 1935, quan va interpretar El somni d'una nit d'estiu, dirigida pel productor Max Reinhardt, després que aquest la veiés actuar en una representació teatral universitària de l'obra de William Shakespeare. L'actriu va actuar fins finals de la dècada dels 80 i va guanyar un Globus d'Or el 1986 per Anastasia: The mystery of Anna.

'De Havilland decision'

En 1943 De Havilland va portar a judici el seu estudi, Warner Bros., per alliberar-se dels aspectes més abusius del seu contracte, ja que en aquella època, la de l'star system, els grans estudis polien les seves estrelles a canvi de controlar al màxim aspectes de la seva vida laboral i personal. La demanda va prosperar i va canviar un punt pel qual els estudis podien interrompre els contractes dels seus intèrprets si no treballaven i allargar les condicions d'exclusivitat més enllà del temps firmat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat