Amadeo Gracia Bamala és el nen mutilat d'encara no quatre anys que apareix a la fotografia. Un bombardeig el penúltim any de la guerra civil espanyola li va fer perdre la cama. El protagonista de la imatge ha mort aquest passat 1 de novembre, segons ha pogut saber l'Independant.
L'escena, obra de la fotoperiodista belga Helène Roger Viollet i publicada el 18 de febrer del 1939 a L'Illustration, s'ha convertit amb el temps en una de les imatges més simbòliques i colpidores de la tragèdia de l'exili cap a la Catalunya Nord. Amadeo hi apareix amb la resta de la seva família, que com 475.000 persones més van creuar el febrer del 1939 la frontera cap a França fugint de les tropes franquistes. En primer pla hi ha el pare, Mariano Garcia, amb una filla coixa, l'Alícia. Els segueixen dos germans més, l'Antonio -que és l'únic que va sortir il·lès del bombardeig- i el petit Amadeo. A causa del bombardeig, el 20 de novembre del 1937, va morir la mare de tots ells.
A la fotografia, Amadeo dona la mà a Tomàs Coll, veí de Prats de Molló que va ajudar al nen a creuar la frontera amb unes condicions físiques deplorables i sota temperatures hivernals. A ell també li faltava una cama, que va perdre en un bombardeig de la Primera Guerra Mundial. Coll, en saber que hi havia una família amb dos nens coixos en un estable d'una masia que no s'atrevia a baixar fins a Prats de Molló, va decidir anar-los a buscar, segons explica el documental Petit Amadeo, produït per TV3 i Parallel 40 i dirigit per Dani Feixas, Aymar Durlan i Guillem Lafoz. Junts van passar la frontera a peu des de Camprodon, creuant per Coll d'Ares i van baixar a Prats de Molló.
Els tres germans van ser conduïts al refugi de Caussade, a la zona de Bergerac, mentre a Mariano, el pare, el van derivar a un camp de concentració, on va morir un any i mig després víctima de la reclusió i la tristesa.
Als tres fills els van tornar en un vagó infestat de polls a Osca -on van néixer segons explica el documental -i on continuaven vivint els seus avis. Antonio es va posar a treballar immediatament i Alicia i Amadeo van passar dotze anys en un orfenat de l'Auxili Social, on van ser humiliats i colpejats com a fills dels vençuts. Allà van passar fam, fins que els 18 anys Amadeo va entrar a treballar a l'Azucarera Espanyola, d'on es va jubilar com a administratiu, ja a Madrid.
L'any 2003, El País semanal va publicar un reportatge recuperant la història de la fotografia pel mateix Amadeo Garcia Bamala, que aleshores vivia a Alcalá de Henares, prop de Madrid. Aquesta entrevista va ser clau per acabar de respondre moltes preguntes que sempre s’havien plantejat tant la seva família com els descendents de Tomàs Coll de Prats de Molló.
Unes 100.000 persones de totes les edats van travessar la frontera de Coll d'Ares, de Camprodon a Prats de Molló, entre el 27 de gener i el 17 de febrer de 1939, fugint de les penúries de la guerra. La majoria van ser dones, nens i persones grans, que van creuar el port a peu, per sobre dels 1.500 metres. A l'altre costat de la frontera els van rebre els dos mil habitants de Prats de Molló, que es van organitzar per rebre els exiliats amb enorme solidaritat.