L'escriptor jueu Elie Wiesel, premi Nobel de la Pau 1986, ha mort a Nova York. L'autor havia nascut el 1927 a Romania, i als 16 anys va ser capturat pels nazis, que van endur-se tots els jueus del seu poble, Sighet. Ell va ser conduït als camps de concentració d'Auschwitz i Buchenwald, a Polònia. Va sobreviure, i després del seu alliberament, es va dedicar a denunciar el genocidi, motiu pel que va guanyar el premi Nobel. Ell creia que "Si he sobreviscut és per alguna cosa"; n'estava convençut que tenia una missió, i que aquesta missió era constituir el recordatori dels seus companys morts.

El deure del supervivent és donar testimoni d'allò que va succeir (...) Cal advertir a la gent que aquestes coses poden passar, que el mal pot desencadenar-se. L'odi racial, la violència i les idolatries encara proliferen"

Reaccions

La mort de Wiesel ha generat moltes reaccions. El president Barack Obama ha afirmat que "Elie Wiesel va ser una gran veu moral del nostre temps i una consciència del nostre món. També va ser un estimat amic. El trobarem a faltar molt". I el primer ministre francès, Manuel Valls, ha escrit al seu Twitter: "Trist dia en què les notres memòries vivents s'extingeixen... La Shoah, l'exigència d'Elie Wiesel: no oblidar mai". 

La guerra i la mort 

A Wiesel, al camp, per identificar-lo, li van tatuar el número A-7713 al seu braç. Portaria aquest tatuatge fins a la seva mort. Al camp hi va patir maltractes, treballs forçats i humiliacions sense fi. Però el més greu és que va perdre bona part de la seva família a l'holocaust. El seu pare va morir després de rebre una pallissa d'un soldat alemany. Als camps també hi van morir la seva mare i la seva germana petita, de les que el van separar al entrar a Auschwitz. De tota la seva família, només en van sobreviure ell i les seves germanes grans.

Caminàvem. Portes que s'obrien i es tancaven. Continuàvem caminant entre els filferros de punxes electrificades. A cada pas, un rètol blanc amb un rètol negre que ens mirava. Una inscripció: ATENCIÓ! PERILL DE MORT! Quina burla: Hi havia un sol lloc en que no s'estigués en perill de mort?"

La superació

Wiesel, en sortir del camp va establir-se a París, i va començar a estudiar Periodisme a la Sorbona. Va fer amistat amb el Nobel francès François Mauriac, que va ser qui el va animar a escriure sobre la seva estada als camps de concentració. El 1956 va publicar, en jiddisch,  la primera versió de La nit, que de seguida es va convertir en un best-seller. Això li va obrir la porta al món literari i a l'acadèmia. El 1955 es va instal·lar als Estats Units i més tard va obtenir la nacionalitat nord-americana. El 1969 es va casar amb una altra supervivent dels camps nazis.

El divulgador

Wiesel de seguida va ser convidat a participar en fòrums internacionals, universitats i entitats culturals, i va dedicar la seva vida a divulgar l'infern que havia viscut, amb l'objectiu que no tornés a passar mai més. Volia trencar amb la indiferència, ja que considerava que aquesta era la que donava peu als abusos dels drets humans: "El contrari de l'amor no és l'odi, és la indiferència". El comitè que li va atorgar el premi Nobel va reconèixer el valor d'aquesta tasca: "Elie Wiesel és un missatger de la Humanitat; el seu missatge és el de la pau, el rescabalament i la dignitat humana". Es va convertir en tot un símbol de la memòria del genocidi. Va obtenir 90 doctorats honoris causa i fins i tot va acompanyar a Buchenwald el president nord-americà, Barack Obama, i la canceller alemanya, Angela Merkel.

Com es plora a sis milions de morts? Quantes espelmes s'encenen? Quantes pregàries es recen? Sabem com recordar a les víctimes, la seva solitud, la seva impotència? Ens van deixar sense deixar rastre, i nosaltres som aquest rastre. Expliquem aquestes històries perquè sabem que no escoltar ni voler saber porta a la indiferència, i la indiferència no és mai la resposta."

La personificació de la memòria

"La memòria s'ha convertit en un deure sagrat de la totes persones de bona voluntat", assegurava Wiesel. Però va intentar evitar en la mesura del possible la seva frivolització. Per això no va acceptar que el director de cinema Orson Wells dugués La nit a la gran pantalla.

Fer-se agnòstic

Des de petit, Wiesel va fer alguns estudis religiosos jueus, molt marcat pel judaisme liberal del seu pare. El seu pas pel camp de concentració li va provocar una gravíssima crisi religiosa. Assegurava que mai oblidaria les flames dels forns crematoris, que van "consumir la seva fe per sempre". Ell es definia com a agnòstic. Però va continuar dedicant-se a la teologia: té nombroses publicacions en aquest camp, i donava classes a la Universitat de Boston.

Solidaritat sense fronteres

Alguns especialistes en l'holocaust han intentat sempre destacar l'excepcionalitat del genocidi jueu front a la resta de processos històrics. Pel contrari, Wiesel va posar èmfasi en el paral·lelisme entre la situació que ell va patir i amb la que van patir posteriorment altres col·lectius. Va ser un ferm activista per la pau. Com a escriptor, com a professor i com a conferenciant va denunciar la dictadura argentina, la guerra dels Balcans, la persecució dels kurds, el genocidi ruandès, la inactivitat internacional front a la catàstrofe del Darfur... Però també va tenir alguns pronunciaments molt conflictius, com el seu suport a la política d'assentaments jueus en territori palestí, o per la incorporació de Jerusalem sencer a Israel.

Llegir Wiesel a casa nostra

Wiesel va arribar a publicar una quarentena de llibres, molts d'ells obres de no ficció sobre el genocidi. Quan va guanyar el premi Nobel, era un autor desconegut a Catalunya. L'editorial Aguilar havia publicat Las puertas del bosque, i Pomaire Testamento de un poeta judío asesinado. Després de la concessió del Nobel es van traduir al castellà algunes de les seves obres clau. En català només es va publicar La nit, la primera part de la trilogia La nit, l'alba i el dia. Però amb el tombant de segle, l'obra de Wiesel va anar descatalogant-se. Darrerament, les úniques obres que s'han publicat en castellà són A corazón abierto (ed. Sígueme) i El olvidado (Plataforma Editorial). La trilogia La noche es pot trobar a la col·lecció Austral.