El poeta, escriptor i crític d’art Antoni Marí ha mort a Barcelona a 81 anys. Nascut a Eivissa el 1944, va ser una de les figures més rellevants i rigoroses de la literatura catalana contemporània, tant en poesia com en narrativa i assaig. “Poeta, pensador i professor, la seva obra es caracteritza per una reflexió constant sobre la creació artística, la subjectivitat i el lloc de l’individu en la modernitat”, ha destacat l’editorial LaBreu en un comunicat, en què també el defineix com una de les veus “més lúcides i rigoroses” del panorama literari català. Catedràtic de teoria de l’art a la Universitat Pompeu Fabra, Marí va desenvolupar una trajectòria intel·lectual marcada per l’estudi de les idees estètiques, la crítica d’art i la reflexió filosòfica. Va exercir també com a crític a Cultura/s de La Vanguardia i va combinar l’activitat acadèmica amb una obra literària extensa i diversa.

Des del debut amb El preludi (1979), va conrear tant la poesia —amb títols com Han vingut uns amics— com la narrativa i l’assaig. Entre les seves obres més reconegudes hi ha El vas de plata i El camí de Vincennes, així com assajos com La voluntat expressiva, guardonat amb el Premi Nacional el 2002. El 2012, amb motiu de la publicació de Llibre d’absències, definia així la seva concepció literària: “Els gèneres literaris no existeixen. Per a mi, o hi ha literatura o no n’hi ha. Sé on hi ha literatura perquè el pols se m’accelera”. I afegia: “La literatura és fixar i aclarir la tenebra”.

La seva obra es caracteritza per una combinació d’exigència intel·lectual i profunditat reflexiva, sovint a cavall entre la memòria, el pensament i l’experiència estètica. En l’àmbit assagístic, també destaquen títols com L’home de geni, Formes de l’individualisme —premi Crítica Serra d’Or— i El conflicte de les aparences.

El seu darrer llibre, Quatre costats, escrit després d’una estada a l’hospital, és un poema narratiu que revisita moments clau de la seva vida i dialoga amb figures com Herman Melville, Josep Pla o Hannah Arendt. Hi escrivia: “El pensament, en un instant, pot transportar-nos a les regions més distants de l’univers. No hi ha res més enllà del poder del pensament”.

Segons LaBreu, “amb la seva mort, desapareix una figura central del pensament literari català de les últimes dècades i de l’edició en català, però la seva obra, exigent, profunda i radicalment honesta, continuarà present”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!