El director de teatre Peter Brook, una llegenda dels escenaris del segle XX i XXI, va morir aquest dissabte als 97 anys, segons va avançar aquest diumenge el diari Le Monde. Nascut a Londres el 1925, fill d'emigrants jueus procedents de Letònia, Brook es va instal·lar el 1974 a París on va viure la major part de la seva vida i on va recuperar un antic teatre per convertir-lo en un dels escenaris més capdavanters de la capital francesa, el Teatre Bouffes du Nord. Allà va poder posar en pràctica la síntesi de les seves investigacions escèniques, en obres com Una flauta encantada, basada en la creació de Mozart.
Brook era conegut com "L'enfant terrible" del teatre, capaç d'aliar les últimes innovacions i l'institucional amb el teatre comercial. Va aprendre dels millors, especialment al seu pas per Nova York, on va portar als escenaris "La gata sobre la teulada de zinc", de Tennessee Williams, però també creacions d'Arthur Miller o Jean Genet. Va ser sobretot la seva creació i direcció de Titus Andronicus a la Royal Shakespeare Company la que va marcar un abans i un després en la seva carrera i en les pròpies arts escèniques on va imposar una nova visió de l'obra de l'autor anglès més reconegut.
Un gir al món del teatre
El 1970, Brook va fer un gir a la seva concepció del teatre abandonant els escenaris tradicionals de Londres i creant el Centre Internacional d'Investigació Teatral amb actors arribats de mig món, amb qui va actuar a Amèrica, Orient Mitjà, l'Àfrica i, sobretot, actuant en llocs perifèrics i barris de barraques a la recerca d'una connexió nova entre el públic i la interpretació. Aquelles reflexions es troben en l'origen del Bouffes du Nord, una sala que va descobrir per casualitat quan es trobava en ruïnes i en la qual, mantenint aquell esperit decadent, va posar en marxa un teatre que aprofundís en "una experiència humana més concentrada", la qual cosa segons la seva opinió era el teatre.
Un referent per a moltes generacions
"Brook va marcar generacions d'artistes. Ho vaig descobrir quan tenia 16 anys i vaig arribar a París i vaig descobrir en ell una altra manera de fer teatre. La seva teoria de l'espai buit m'acompanya cada dia, així com el lloc de l'actor, la seva manera de dirigir-lo", ha assenyalat a EFE el director Daniel San Pedro, que va dirigir recentment Andando Lorca 1936 al Bouffes du Nord. Per a San Pedro, bilingüe per les seves arrels espanyoles, Brook va aportar una modernitat i una obertura al teatre en barrejar llengües i artistes de diferents països sense que això suposés un problema. "La seva adaptació de La Tempestad va ser un impacte, així com el seu Carmen amb cantants d'òpera. La Bouffes du Nord, on he pogut dirigir en diverses ocasions, és un lloc amb una ànima màgica, com era ell, on tots els artistes somien actuar," ha afegit.