El dibuixant Albert Uderzo, que juntament amb el guionista René Goscinny va crear el personatge d'Astèrix, ha mort aquest dimarts als 92 anys, segons ha anunciat la família. El pare del mític guerrer gal hauria mort mentre dormia al seu domicili de Neuilly-sur-Seine, prop de París, d'una crisi cardíaca.
Nascut el 1927 a Fismes, al departament del Marne, fill de pares immigrants italians, no va ser naturalitzat francès fins l'any 1934. Nascut daltònic i amb dos dits més, de petit Uderzo somiava a ser mecànic d'avions, tot i que aviat va destacar pel seu talent artístic, que va portar al seu germà Bruno a fer-lo entrar en una editorial que publicava setmanaris còmics i revistes juvenils, on va aprendre les bases de l'ofici.
Com a tots els joves de la seva generació, li va tocar viure de prop la Segona Guerra Mundial. Uderzo i la seva família es van refugiar a la Bretanya, en concret al petit poble de Les Villages, a les Costes del Nord, fugint del Servei del Treball Obligatori establert pels ocupants alemanys. Allà va treballar al negoci de mobles del seu pare. Aquesta estada a la Bretanya seria decisiva per situar el llogarret gal on s'esdevenen les aventures d'Astèrix i Obèlix.
Instal·lat a París després de la guerra, va retornar al món del dibuix i l'animació, treballant per diversos diaris i revistes, creant personatges com Flamberge i Copinard, Belloy i Arys Bluck, i encarregant-se d'alguns dels episodis del nord-americà Capità Marvel Jr. per a la revista Bravo!
Astèrix, el seu fill més cèlebre
L'any 1951 es va produir la trobada decisiva amb l'escriptor i guionista René Goscinny, amb qui iniciaria una estreta relació d'amistat i col·laboració. Junts crearien el personatge de l'indi Oumpah-Pah, entre d'altres. L'any 1959 Goscinny i Uderzo es convertirien en editor i director artístic de la nova revista Pilote. Al primer número de la publicació, aparegut el 29 d'octubre d'aquell mateix, any faria la seva aparició Astèrix, amb la primera sèrie d'aventures titulada Astèrix el gal.
Les aventures del guerrer Astèrix i la seva particular barreja d'història –a totes les escoles franceses del continent, les colònies i l'ultramar s'ensenyava allò de "Nos ancêtres les Gaulois"– i humor, en un poblet que resisteix el domini romà de la Gàl·lia després de la victòria de Juli Cèsar a Alèsia, en una clara al·lusió al nou domini cultural nord-americà posterior a la II Guerra Mundial, va esdevenir un èxit immediat, entre petits i grans. Goscinny i Uderzo van crear un món propi, amb personatges immortals com el druida Panoràmix, el cap Abraracúrcix, el bard Assegurançatòrix, els amics permanentment enfrontats Ordralfabètix i Esautomàtix, el fidel gosset Ideàfix i l'entranyable repartidor de menhirs Obèlix, gran amic del protagonista, tan fort com bon jan des que de petit va caure a la marmita on el druida elabora la poció màgica i personatge amb el qual Uderzo sempre es va identificar. Amb tots ells, que una vegada i una altra resistien els intents de submissió de les tropes de Cèsar i celebraven les victòries amb un bon banquet, Goscinny i Uderzo van aconseguir introduir una paròdia amable i divertida del món contemporani i les seves problemàtiques (el turisme, el comerç, les noves modes, el capitalisme...), fent-los viatjar arreu del món, des de Bèlgica fins a Egipte, passant per Espanya o Grècia, en els vint-i-quatre àlbums que van escriure i dibuixar plegats, alguns tan estimats com Astèrix i Cleòpatra, La volta a la Gàl·lia, Astèrix Legionari o Obèlix i companyia.
A partir de la mort del seu amic Goscinny, Albert Uderzo es va fer càrrec també del guió i va continuar la saga amb vuit nous títols abans de retirar-se l'any 2005, amb l'àlbum El cel ens cau al damunt. Vuit anys després, Jean-Yves Ferri i Didier Conrad van tornar a fer renéixer la sèrie amb Astèrix i els pictes.
Casat amb Ada i pare de Sylvie Uderzo –amb qui va tenir un litigi a propòsit de la gestió i venda de la societat René Albert, propietària dels drets d'explotació del món ideat pel seu pare i Goscinny– era Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor, des de 1985.