Projectada com a orfenat per a fills de miners morts i reconvertida en ciutat de la cultura, la immensa Universidad Laboral de Gijón, considerada l'edifici més gran d'Espanya amb els seus 270.000 metres quadrats construïts, torna a situar-se en el centre de la polèmica davant de la proposta de promoure-la com a patrimoni de la humanitat, malgrat la seva condició d'obra emblemàtica del franquisme.
Construïda entre 1948 i 1957 a instàncies del llavors ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, la mai acabada universitat va ser dissenyada per l'arquitecte Luis Moya per ser emblema del model educatiu dissenyat per la dictadura per als fills dels treballadors.
De l'Associació d'Antics Alumnes ha sorgit ara la proposta que la Unesco reconegui l'edifici per tractar-se "d'una joia arquitectònica".
A la proposta s'hi van afegir PP, Ciutadans i Vox, però la iniciativa traslladada al ple municipal pels populars per posar en marxa el procés va comptar aquesta setmana amb el rebuig de PSOE i IU, que governen el consistori, i Podemos.
"L'enyorança pel lloc on hem passat la infantesa o unes vacances no pot portar a promoure certes coses que no podem desvincular del que va significar la seva construcció i el seu perquè", va afirmar l'alcaldessa Ana González per justificar el rebuig.
Tres dies després, ha anunciat que donarà suport a que el monument sigui declarat patrimoni mundial, fent constància que és "un símbol d'un règim dictatorial que no ha de repetir-se".
José Luis Filpo Cabana. CC 4.0.
"És una autèntica ciutat grecoromana d'estil puríssim en perfecte estat de conservació", replica el president de l'Associació d'Antics Alumnes, Jesús Merino, decidit a portar ara la seva proposta al Govern asturià, titular de l'immoble des de l'any 2000.
El passat fosc a què al·ludeix l'esquerra és el d'un edifici construït, igual com el Valle de los Caídos, per presos de la dictadura sense que mai fos l'orfenat miner previst, però sí una universitat laboral que va funcionar fins que als anys vuitanta gran part de les seves instal·lacions van quedar en desús.
El Principat va executar obres per convertir-lo en una gran ciutat de la cultura i va obrir les seves portes com a centre d'art i seu de la televisió autonòmica, entre altres usos.
El catedràtic de Dret Administratiu i president de la Reial Acadèmia Asturiana de Jurisprudència, Leopoldo Tolívar Alas, net del rector Alas, afusellat pel franquisme, i besnet de Clarín, entén el temor de demanar un reconeixement per a una obra del franquisme, però advoca per "governar sense por" i a mirar la història amb perspectiva "múltiple".
El president de Federació Asturiana de Memòria i República, Rafael Velasco, creu que la proposta plantejada és rebutjable perquè el valor arquitectònic és "discutible" i la iniciativa omet la "resignificació de l'espai en relació amb el seu origen franquista".
Foto de portada: Wolfgang Pehlemann CC 3.0.