La mort inesperada de l’actriu californiana Diane Keaton, a 79 anys, ha causat una profunda commoció a Hollywood, que va reaccionar amb sorpresa a la notícia inesperada. La causa de la mort no ha estat revelada i l’únic que ha transcendit és que la seva salut va decaure de manera sobtada en els darrers mesos, el que va sorprendre fins i tot el seu cercle proper. Són molts els companys de professió que han expressat el seu condol i admiració a través de les xarxes socials, però destaca la informació sobre com ha afectat especialment Woody Allen, qui va ser director d’algunes de les seves millors pel·lícules, i parella sentimental. Segons una font propera al cineasta citada per la revista People, que va ser qui va donar l’exclusiva de la mort de Keaton, el director es troba “extremadament sorprès i molest” per la notícia. Allen desconeixia l’estat de salut de Keaton i es troba “molt afectat” per la pèrdua de la qual va ser musa professional i companya en la vida, en una de les associacions més emblemàtiques del cinema modern. Segons aquestes fonts, la mort de Keaton ha fet que Allen, de 89 anys, reflexioni “sobre la seva pròpia mortalitat”.
Woody Allen i Diane Keaton van mantenir una relació que va transcendir l’àmbit professional, amb una amistat que ha durat prop de sis dècades i incloent-hi una relació sentimental de set anys durant els anys 70. Es van conèixer en 1968 durant una obra de teatre a Broadway, Play It Again, Sam, i la seva associació professional ha deixat un llegat cinematogràfic únic, amb pel·lícules com Annie Hall (que a ella li va valer un Òscar a la Millor Actriu i a ell el de Millor Director i Millor Pel·lícula), Manhattan, Interiors i Misteriós assassinat a Manhattan. La seva relació creativa es va destacar per la química artística que va redefinir la comèdia romàntica i va reflectir amb autenticitat les seves pròpies inseguretats i peculiaritats personals. Malgrat la separació amorosa, Allen i Keaton van conservar una relació de respecte i admiració mútua fins a la mort de l’actriu, que sempre va defensar públicament al director en moments polèmics i va reconèixer la influència cultural que ell va tenir en la seva vida i carrera.
Diane Keaton va mantenir altres relacions sentimentals molt sonades en el món del cinema. Durant la dècada dels 70 va mantenir una relació amb Warren Beatty marcada per la passió i problemes relacionats amb demandes laborals i l’atenció mediàtica. Entre finals dels 70 i els 90 també va tenir una relació amb Al Pacino, que va ser un dels altres grans amors de l’actriu, fins al punt que ella el va arribar a considerar el gran amor de la seva vida.
Molts dels actors i actrius que van treballar amb Diane Keaton van expressar la seva tristesa, destacant la personalitat aclaparadora de l’actriu. Les actrius Goldie Hawn i Bette Midler, que van coprotagonitzar amb Keaton la comèdia de 1996 The First Wives Club ( El Club de les divorciades), van ser unes entre les moltes persones que li van retre homenatge. “Diane, no estem llestes per perdre’t”, afirma Hawn en la seva publicació. “Vam acordar envellir juntes i, algun dia, potser viure juntes amb totes les nostres amigues. Bé, mai vam arribar a viure juntes, però sí que vam envellir juntes. Qui sap... potser en la pròxima vida. Fes brillar la teva pols de fada allà dalt, amiga. Et trobaré molt a faltar. El meu cor és amb els teus preciosos fills, en Dex i en Duke”, s’acomiada l’actriu. “Bette Midler, per la seva part, es lamenta també a través d'Instagram. "No puc expressar la tristesa insuportable que em provoca. Era divertidíssima, completament original i sense cap mena de malícia ni la competitivitat que es podria esperar d’una estrella com ella. El que vau veure era qui era... Ai, ai, ai!”.
Altres actors que han expressat el seu condol són Leonardo DiCaprio, va recordar Keaton, amb qui va protagonitzar Marvin’s Room quan ell tenia només 18 anys, com “una llegenda, una icona i una persona veritablement amable”. I Ben Stiller, que la va descriure com “una de les millors actrius de cinema de tots els temps” i va destacar d’ella que era “una icona de l’estil, l’humor i la comèdia”.