Suposo que és perquè hi ha moltes esglésies (si més no, és la impressió que m'enduc sempre que hi vaig), però aquest cap de setmana s'ha produït un miracle a Tàrrega. De fet, aquest cap de setmana s'ha viscut més d'un, de miracles, a la capital de l'Urgell.
Triple miracle
Un primer miracle és que, mentre diluviava a bona part del país, allà hi lluïa un sol espatarrant. Sembla una tonteria, però no és menor. T'aixeques tronant a l'exterior i et preguntes: "I si plou allà també?". Et treus la mandra de sobre, encara que totes les previsions indiquen pluges, agafes el cotxe i que sigui el que hagi de ser. Enfiles l'A2, superes Montserrat emboirada, passes de llarg Igualada grisosa i, de sobte, s'obre una clariana que es va refermant a mesura que t'apropes a Tàrrega amb un sol, no enlluernador, però sí calorosament acollidor, que il·luminarà durant tot el cap de setmana la Fira del Teatre al Carrer.
És un miracle que una ciutat com Tàrrega (ni Lleida, ni Tarragona, ni Girona, ni molt menys Barcelona), faci més de quatre dècades cada mes de setembre visqui una experiència com la seva Fira de Teatre al Carrer. Un referent absolut de les arts escèniques, ja no només a casa nostra, sinó a la resta de l'Estat i del continent. Enguany han abaixat el teló amb una ocupació de prop del 75% i més de 14.500 entrades venudes, un 10% més respecte a l'any passat.
Des de l'organització diuen que aquest 2025 han assolit el seu triple objectiu: ser un mercat cultural estratègic, un festival per als amants de les arts escèniques i... (aquest tercer punt me'l guardo pel final). I aquest sí que és un gran miracle. És increïble arribar a la capital de l'Urgell i haver de fer quadrar el cercle per arribar a tots els espectacles que vols veure. Més encara passejar pels seus carrers i (tot i que amb una mica de sobredosi de malabaristes i equilibristes), quedar-te totalment bocabadat a cada plaça, a cada carreró, amb els artistes de l'Off.
Deien des de l'organització en tancar aquest 45 edició, que havien assolit el seu triple objectiu: ser mercat estratègic, un festival pels amants de les arts escèniques i, havia deixat el tercer per al final, una festa popular que ha connectat amb la ciutat. Perquè aquest sí que és el gran miracle de Tàrrega. Allò que fa única la FiraTarrega és estar ballant un dissabte a la plaça Major a dos quarts de sis de la tarda, el Ritmo de la Noche, envoltat de tota, i quan dic tota és tota mena de gent: de gran a petits, de punks de cresta verda a famílies normatives... Un collage de diversitat social que en el teatre de carrer han trobat el seu comú denominador. Sí, definitivament, aquest és el gran miracle de Tàrrega. Perquè poder tenir accés a l'art i la cultura, ni que sigui durant quatre dies a l'any, de forma directa i moltes vegades gratuïtament, ens fa créixer com a societat, sent més tolerants i lliures. No sé si més intel·ligents, però segur que menys burros i idiotes.