L'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Català d'Antropologia han convocat una jornada sobre "Antropologia i identitat nacional". A més d'una taula rodona, la jornada ha comptat amb un interessant debat entre Verena Stolcke i Joan Francesc Mira. Verena Stolcke, catedràtica de la UAB, va fer treball de camp al Brasil i a Cuba, i es va especialitzar en l'estudi del racisme. El valencià Joan Francesc Mira és un dels antropòlegs més destacats de casa nostra, i va ser el primer a publicar una etnografia en català. El 1984 va publicar un llibre emblemàtic: Crítica de la raó pura. En ell proposava una sèrie de claus d'anàlisis del fet nacional que més tard es posarien molt de moda a tot el món. En ple debat sobre el sobiranisme, i enmig de la crisi dels refugiats, aquest era un debat més necessari que mai.

Refugiats i exclusivisme nacional

Verena Stolcke ha analitzat el fenomen dels refugiats i el rebuig que generen; contra el que s'ha dit comunament, opina que té poc a veure amb el racisme. Ella argumenta que té a veure més amb el rebuig als estrangers: no es rebutja als altres per ser d'una altra raça, sinó perquè es considera que suposen una amenaça a l'entitat nacional. Stolcke ha recordat que el mateix concepte de ciutadania és consubstancial a la reserva de certs drets per als membres del mateix col·lectiu i l'exclusió d'aquests drets als forans. Per tant, per Stolcke, qualsevol nacionalisme té el potencial per conduir al rebuig a l'altre.

No només Occident

Stolcke ha citat Daniel Cohn-Bendit per resaltar que l'exclusió d'aquelles persones que no són membres del col·lectiu és un fenomen ben antic, quasi universal, però que s'agreuja a partir de la revolució francesa amb l'aparició del nacionalisme. Citant l'Abbé Barrouel, i les seves Memoires pour servir le jacobinisme, de 1803, ha explicat com en el nacionalisme, "l'amor general", destinat a tota la humanitat, passa a ser secundari front a "l'amor nacional", restringit als membres del mateix grup. Stolcke ha apuntat que les societats modernes tenen una part meritocràtica, però que també valoren molt alguns fets innats, com la nacionalitat. Stolcke s'ha remès a Pierre Bourdieu i considera que cal repensar el concepte de ciutadania davant l'avenç de la societat moderna.

Porto trenta anys estudiant la nació i encara no sé què és. I ni vostè, ni jo, ni l'Esperit Sant, ni don José Ortega y Gasset podem explicar què és la nació.

La nació creada

Joan Francesc Mira ha volgut destacar que la nació és un fenomen nou, que es remunta als segles XVII i XVIII; històricament les societats s'han organitzat de formes molt diverses. La identificació entre un poder, un col·lectiu, un territori i unes normes no ha existit sempre. Però ha reconegut que aquesta lògica nova ha funcionat molt bé: "Avui en dia tothom, quan parla de la seva identitat, es remet a un mapa de colors". Un mapa de colors que falseja i simplifica la realitat, però que acaba per ser un referent per a tothom. Apunta que avui en dia, si vols reivindicar alguna cosa, has de fer-ho en termes nacionals: "Fins i tot els pobles aborígens del Canadà parlen de nacions aborígens, tot i que òbviament, allò que ells entenen per nació és una cosa molt diferent del que entenem nosaltres". També ha fet referència al cas dels saharauis: "Ara es reivindiquen com nació, però fa seixanta anys, el seu sentit de pertinença de bon segur que era molt diferent. Entre els nòmades del Sàhara, el clan o la tribu marcaven les lleialtats primordials, i les fronteres no tenien sentit".

La nació inexplicable

Joan Francesc Mira ha ressaltat que, davant aquesta diversitat de realitats, i davant l'ús del nacionalisme en contexts molt diferents, la nació esdevé una cosa molt complexa. Ell, amb tota modèstia, assegura que no l'acaba d'entendre: "Porto trenta anys estudiant la nació i encara no sé què és. I ni vostè, ni jo, ni l'Esperit Sant, ni don José Ortega y Gasset podem explicar què és la nació".

La sacralització

Mira ha denunciat la sacralització del fet nacional, i ha destacat que fins i tot apareix un vocabulari que ajuda a aquesta sacralització, com "violació de l'espai aeri" o "allau migratòria". I ha apuntat que aquesta sacralització contribueix a reforçar les barreres entre les comunitats nacionals. L'antropòleg valencià no creu que la globalització estigui, ara per ara, alterant substancialment les lògiques nacionals. Afirma que la globalització afecta, sobretot, "als capitals i a quatre membres de l'elit", i assegura que "la majoria població continua dins la lògica dels mapes de colors".

Optimisme

Malgrat posar de manifest els perills del nacionalisme, Joan Francesc Mira no s'ha identificat a les crítiques al progrés d'alguns dels assistents. "Estem molt millor que fa 200 o 300 anys", ha comentat, per afegir: "Hem avançat. Però ens queda molt més per avançar". Verena Stolcke no semblava gaire convençuda amb aquest optimisme. El debat, sense respostes, ha obert grans interrogants.