Susan Meiselas (Baltimore, Maryland, 1948) és un dels mites del fotoperiodisme del segle XX. Les seves fotografies de la revolta sandinista a Nicaragua i de la persecució ètnica al Kurdistan van donar la volta al món. Ara podem veure algunes de les seves obres clau, de moltes temàtiques diferents, a la Fundació Antoni Tàpies, en l'exposició Susan Meiselas. Mediacions, que serà exposada fins el 14 de gener. És una retrospectiva en què es mostra la seva obra de diferents períodes, coorganitzada pel Jeu de Paume i la Fundació Tàpies, i comissariada per Pia Viewing i Carles Guerra.
Susan Meiselas. Mediacions. Foto: Sergi Alcàzar.
La fotògrafa de la guerra bruta
Susan Meiselas, que durant molt de temps va ser fotògrafa de la famosa agència Magnum Photos, es va fer molt popular per les seves fotografies sobre els processos revolucionaris que es van viure a l'Amèrica Central a finals dels anys setanta i principis dels anys vuitanta. Va estar al Salvador, tot seguint la revolta del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional, i allà va ser ferida per una mina (un dels seus companys va morir en el mateix incident). Les tràgiques fotografies de Meiselas de les fosses van ser determinants per donar a conèixer al món la matança d'El Mozote, en què un esquadró de la mort format per la CIA va matar 900 homes, dones i nens d'una comunitat pagesa. Les evidències aportades per Meizelas van treure a la llum els crims de l'exèrcit contra les poblacions rurals.
Susan Meiselas: "Fotografies de Kamaran Abdullah Saber, de 20 anys, mostrades per la seva família al cementiri de Saiwan Hill. Va ser assassinat al juliol de 1991 durant una manifestació estudiantil contra Saddam Hussein". Kurdistan, Iraq del Nord, 1991 © Susan Meiselas / Magnum Photos, 2017.
La revolució vista per Meiselas
Les imatges més conegudes de Susan Meiselas són les de Nicaragua. Va arribar al país el 1978 i va ser-hi en els moments més àlgids de la revolta revolucionària dels sandinistes contra la dictadura de Somoza. Algunes de les seves fotografies van donar la volta al món, perquè van ser publicats per destacats diaris d'arreu del Planeta i més tard van circular per les millors sales d'exposicions. Va fotografiar l'aixecament popular contra l'exèrcit, però també el triomf dels sandinistes i la reorganització social el 1979. Tornaria a Nicaragua de tant en tant i documentaria la guerra de la "contra" contra el govern sandinista i es convertiria en una de les veus més crítiques envers la política nord-americana cap a la seva àrea d'influència més directa. Algunes de les imatges més rellevants d'aquest període són a la Fundació Tàpies, fins i tot relacionant-les amb els diaris i revistes de l'època on aquests reportatges van ser publicats, i també es poden veure alguns vídeos sobre el període.
Susan Meiselas. "Marit i muller són interrogats". El Salvador. 1982 © Susan Meiselas / Magnum Photos, 2017.
El Kurdistan més enllà
Meiselas va viatjar per primera vegada a l'Iraq el 1991. Volia documentar la destrucció de pobles kurds per part de les forces de Saddam Hussein (com ho havia fet anys abans a El Mozote, al Salvador). Però el seu projecte al Kurdistan era molt més complex: no volia només exposar les seves fotografies, sinó també posar-les en relació amb altres imatges relatives al país. Volia aprofitar el conflicte kurd per reflexionar sobre el paper del fotògraf i de la fotografia. Per una banda, va recopilar documents històrics sobre el Kurdistan, on relacionava la construcció colonial del personatge del kurd amb la repressió actual del poble kurd. A la Fundació Tàpies aquesta recerca es mostra mitjançant un vídeo projectat a una pantalla gegant i amb unes vitrines amb fotografies antigues procedents de la rica col·lecció de Meiselas. Però, a més a més, Meiselas va emprendre una altra recerca sobre el tema kurd: va buscar documentació gràfica i escrits dels membres de la diàspora kurda, per tal de visualitzar les conseqüències de la guerra d'Orient Mitjà sobre la gent. Aquesta recerca es pot veure materialitzada a la Tàpies amb un gran plànol d'Àsia i Europa (akaKurdistan) on es destaquen els punts d'asil dels kurds, i de cadascun d'ells hi penja un petit dossier plastificat amb els materials de cada exiliat (cartes, fotografies, dibuixos, reflexions...). Una forma magnífica de visualitzar tot el dolor d'un poble sense Estat.
Susan Meiselas. Mediacions. Foto: Sergi Alcàzar.
Els primers treballs
Junt als treballs clau de Meiselas, a la Tàpies es poden veure molts altres dels seus projectes. Al pis superior del centre es poden veure alguns dels seus primers treballs: des del retrat dels habitants de la casa on ella vivia en la seva joventut, Irving Street (1971), fins a l'estudi del creixement de les noies del seu barri, Noies de Prince Street (1975-1992), passant per un reportatge sobre gent pobre: Retrats des del porxo (1974-1975). Una de les característiques de Meiselas és que la seva fotografia és una arma de defensa dels menys afavorits: els joves, les dones, els pobres... Però ho fa sempre des d'un gran respecte per la gent que fotografia. Quan va fer un reportatge sobre les dones que es dedicaven a despullar-se al públic en espectacles de poca categoria, Strippers de fira ambulant (1972-1975), va voler deixar ben clar que no es podia estigmatitzar a aquelles dones sense abans haver-les conegut i escoltat. Completa l'exposició una col·lecció de fotografies sobre un local dedicat al sadomasoquisme, La caixa de Pandora. Una mostra molt àmplia de la tasca de Meiselas, tot i que caldrien moltes més sales d'exposició per encabir el conjunt de la seva obra.
Susan Meiselas. "Lena on the Bally Box". USA. Essex Junction, Vermont, 1973, de la sèrie Carnival Strippers © Susan Meiselas / Magnum Photos, 2017.
Namer, una kurda a la Tàpies
Tot coincidint amb l'exposició, la Fundació Tàpies ha convidat a l'artista síria d'origen kurd Guevara Namer, a realitzar una residència a la institució. Namer, que es dedica a la fotografia i als documentals, col·laborarà amb algunes de les activitats de presentació de l'obra de Meiselas. També s'ha programat un cicle de cinema sobre el conflicte kurd. La primera pel·lícula programada, Citizen With a Movie Camera (2012), és un conjunt de gravacions de diferents artistes siris que van optar per difondre les seves obres a Youtube per esquivar la censura imperant al seu país. Morning Fears, Night Chants (2013), la segona projecció, és una cinta de Guevara Namer sobre una noia reclosa a casa que elabora cançons per a lluitar contra la dictadura. Finalment, Life on a border (2015), del cineasta kurd Bahman Ghobadi denuncia la situació dels refugiats dels camps de Kobane i Sinjar a través de la mirada de vuit nens, als que Ghobadi va dotar de càmeres.
Susan Meiselas. Mediacions. Foto: Sergi Alcàzar.
Contemplar l'excel·lència
L'exposició parteix d'una tria excel·lent de fotografies. Té alguns problemes de composició: la retolació en alguns casos és molt insuficient, i l'acumulació de fotografies en algunes parets dificulta visualitzar bé algunes imatges. Malgrat tot, l'obra de Meiselas és prou impressionant com per merèixer una visita a la Fundació Antoni Tàpies. Els reportatges sobre Amèrica Central i el Kurdistan, sobretot, són d'una gran espectacularitat i ens remeten a alguns dels conflictes icònics de la segona meitat del segle XX. La Tàpies porta a Barcelona, en aquesta ocasió, algunes de les fotografies emblemàtiques del fotoperiodisme. Una ocasió única per als afeccionats al tema per veure aquelles imatges que van marcar una època.
Foto de portada: Susan Meiselas: "Sandinistes a les muralles de la seu de la Guàrdia Nacional: Molotov Man", Estelí, Nicaragua, 1979 © Susan Meiselas / Magnum, 2017.