L'escriptora, poetessa i traductora Marta Pessarrodona és la 51a guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural des de 1969, "a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".
El jurat format per Marc Artigau, Fina Birulés, Isidor Marí, Martí Domínguez, Joan Mas i Vives, Lluïsa Julià, Marta Butxaca, Maria Rosa Lloret i Anna Sallent, ha convertit Pessarrodona en la sisena dona premiada, després Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Teresa Abelló, Maria-Antònia Oliver i Isabel-Clara Simó.
El vicepresident d'Òmnium Cutural Marcel Mauri ha presentat Pessarodona com "una de les intel·lectuals més prestigioses del país", en un acte on ha recordat que avui feia 506 dies que Jordi Cuixart, president de l'entitat, està empresonat i "sotmès a un judici que és una causa general contra l'independentisme". De fet, Cuixart va comunicar a l'escriptora que era la nova Premi d'Honor en l'última trucada des de Lledoners abans de ser traslladat a Madrid, davant la imminència del judici. Mauri ha aprofitat per reivindicar l'obra d'Òmnium Cultural des de la seva fundació, a favor de la llengua, la cultura i els drets fonamentals.
La nostra poeta de Bloomsbury
Nascuda a Terrassa l'any 1941, Marta Pessarodona i Artigues ha conreat la poesia, l'assaig, la traducció, la narració, la crítica literària i l'articulisme, a més d'exercir també d'editora i guionista. Des del seu primer llibre Primers dies de 1968 (1968), ha conreat la poesia amb Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona(1998), i l'antologia Poemes 1969-2007 (2008) i Animals i plantes (2010), i ha esdevingut un pont entre les cultures catalana i anglesa. Lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986, ha estat la principal introductora a Catalunya de Virginia Woolf i el cercle de Bloomsbury, de la qual és una de les màximes especialistes. Traductora de Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras, ha traçat un diàleg constant entre la cultura catalana i les principals literatures europees.
Biògrafa de dones com Maria Aurèlia Capmany, Federica Montseny, Mercè Rodoreda o Caterina Albert, l'any 2006 va publicar Donassas, un aplec de 22 grans dones de la cultura catalana moderna, entre elles la seva amiga Montserrat Roig. El seu interès per la recuperació de la memòria de les dones oblidades de la nostra cultura ha anat en paral·lel al seu interès per l'exili català, amb llibres com França: gener 1939. La cultura catalana exiliada, dues temàtiques que va vincular al seu llibre L'exili violeta, en que resseguia la diàspora de Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana o Teresa Pàmies.
El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any 2010 fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura. Resident a Mira-Sol, a Sant Cugat, una biblioteca d'aquesta urbanització porta el seu nom.