Va ser David Verdaguer, l'actor, qui me la va recomanar. Acabàvem l'entrevista que vam fer-li amb motiu de l'estrena de Començar, l'espectacle que aquests dies el porta cada nit a l'escenari de la sala Villarroel, i li vaig preguntar que, sabent que és un bon lector, què estava llegint. En Verdaguer es va col·locar bé les ulleres i em va respondre que dies enrere havia anat a la Setmana Catalana de Llibre en Català i que s'havia comprat una novel·la que havia devorat en un cap de setmana: "Es diu Mars del Carib, un llibre d'uns paios de Sant Andreu que es passen tot el dia en un bar fotent-se ratlles de coca".
-Una mena de Transpotting a la catalana?, li vaig respondre.
-Això mateix. És una definició de puta mare.
-Qui és l'autor?
-És d'un escriptor que es diu... Joder, no ho recordo. Crec que es diu Sergi... Sergi No-sé-què.
L'autor es diu Sergi Pons Codina i la novel·la, efectivament, es titula Mars del Carib. És la seva carta de presentació. La seva obra de debut. La va publicar l'any 2017 a través d'Edicions 1984. I sí, ens explica una història que es troba en algun lloc entre el Trainsportting d'Irvine Welsh, Por i fàstic a Las Vegas de Hunter S. Thompson, Una confabulació d'imbècils de John Kennedy Toole, Rompepistas de Kiko Amat i Històries del Kronen de José Ángel Mañas. Vaja, literatura lisèrgica fins a les celles de drogues i alcohol.
Justament aquest és un dels seus grans atractius, ser un dels pocs exercicis en el nostre idioma que pren les formes més estripades de la literatura de les últimes cinc dècades. Hi ha una excitació un punt perversa que et recorre la columna vertebral en llegir en una mateixa línia les paraules 'gamarús', 'birra' i 'cocaïna'. Perquè nosaltres els catalans a més de ser homenots, també podem ser idiotes i drogar-nos fins a perdre el control.
Mars del Carib, una novel·la punk borratxa i drogada. Foto: EFE
Asocials, beguts i drogats
"No era estrany que ens atragués la idea d'entrar en un bar de delinqüents". A Mars del Carib no passa gaire massa i res és extraordinàriament extraordinari: un grup de joves asocials del barri de Sant Andreu es troben cada dia en un bar que és un femer, el Mars del Carib que dóna títol a l'obra, on es troben amb altres asocials, cràpules i delinqüents com ells.Allà, un negoci regentat per un antic mariner que es va cansar de veure món i que ara manté el local com a tapadora per a la venda de narcòtics, es passen els dies bevent i drogant-se fins a perdre el sentit. Ja està.
Les poques vegades que surten del bar, les seves aventures, dignes d'un Ignatius J. Reilly sorgit de la ment perversa d'Irvine Welsh, acaben en ultraviolentes baralles multitudinàries animant, és un dir, l'equip del barri: "alcohol, alcohol, hemos venido a emborracharnos y el resultado nos da igual". Veritables desperdicis humans. O si no, perdent el sentit vagant pels carrers de la ciutat o perduts a la muntanya sagrada de Montserrat perquè van drogats i beguts fins a les celles. I a vegades, de fet la gran majoria de les vegades, totes dues coses alhora.
Mars del Carib, primera novel·la de Sergi Pons Codina i un clàssic del Revers. Foto: Oriol Rodríguez
Contra tot i contra tothom
Però no ens deixem dur per les aparences. Rere aquesta primera pàtina desfasada i passada de rosca, la primera novel·la Sergi Pons Codina té diverses virtuts. La primera d'elles, com ja hem comentat, la modernització del català en la literatura. Pons Codina cuida el llenguatge, però no defuig pervertir-la amb la parla del carrer. De la mateixa manera que, rere les demencials i psicotròpiques epopeies del Blai i els seus amics al llarg de les seves 288 pàgines, hi ha un discurs exquisidament elaborat de denúncia contra la societat actual i els seus abusos, del mercat laboral a l'especulació urbanística, a través dels designis i principis del sistema capitalista. Una novel·la punk contra tothom i contra tot.
Tres anys després de Mars del Carib, Sergi Pons Codina va publicar Dies de ratafia (2017), també a través d'Edicions 1984, i el 2020 Mal bon pare amb Amsterdam Llibres. Dos clàssics més del Revers que no hauríeu de deixar de llegir, que sempre serà millor que drogar-vos i emborratxar-vos.