Màrius Serra presenta aquests dies Res no és perfecte a Hawaii. Ens rep al bar d'un hotel barceloní. Se'l veu fresc, tot i que duu ja unes quantes entrevistes. En pocs moments perd tota la tensió: contesta afable totes les preguntes, sense presses, i accedeix tranquil·lament a les peticions del fotògraf.

Expliqui breument l'argument d'aquesta novel·la.
Res no és perfecte a Hawaii explica el camí d'una persona que se sent desemparada perquè l'emocionalitat li és negada, i que vol saber per què té aquest caràcter. Però aquesta història personal té una dimensió col·lectiva que ens duu al Hawaii del segle XXI, amb el fenomen de l'especulació urbanística, i també amb el de la corrupció de les elits.

Al principi de l'obra hi ha un crim. Es tracta d'una novel·la negra?
No, vaig ficar quatre morts a l'inici, perquè és un moment clau de la història, però l'obra no pretén ser una novel·la negra. Allò que més m'interessa, en el fons, és la veritat del personatge principal, no la de les morts. Això sí, l'argument juga amb la investigació: una investigació no policial, sinó periodística.

En aquesta novel·la assegura que Hawaii no és perfecte. Això sorprendrà a molts...
Vaig fer un primer viatge a Hawaii amb el meu fill, el 2003. Vaig arribar-hi per influència de la sèrie Magnum, que presentava un Hawaii idíl·lic. I em vaig trobar amb un paradís, a nivell de natura. Però aquest paradís havia estat absolutament pervertit pel turisme (i probablement una part de la culpa la tenia, justament, Magnum, que va donar a conèixer l'arxipèlag al món). Tot era massificat per convertir-ho en el paradís accessible per a la classe mitjana americana. Waikiki, la principal platja de Honolulu, és la Marina d'Or del Pacífic.

Waikiki, la principal platja de Honolulu, és la Marina d'Or del Pacífic

La cultura hawaiana ha patit també l'embat del turisme?
Als anys cinquanta Elvis Presley va visitar Hawaii i va gravar-hi un disc. A partir d'aquí es va difondre el mite de Hawaii com el lloc on el nouvingut era rebut amb collars de flors, i on tothom es passava el dia ballant el hula. Això ha derivat en la cultura "aloha", que és una manipulació completa de la cultura tradicional.

La seva formació en Filologia anglesa, el va dur a aquest interès pel colonialisme britànic?
A la carrera vaig començar a aprendre coses de l'Imperi britànic. I em van fascinar molt. En aquell temps a casa nostra no hi havia gens de diversitat cultural. Però anaves a Londres i veies gent de moltes races i moltes cultures, el que avui veus a casa nostra, i això em fascinava. I em va començar a despertar l'interès per altres mons, tot i que vaig trigar molt a començar a informar-me sobre Hawaii.

Tot i que no és una novel·la històrica, Res no és perfecte a Hawaii posa molt d'èmfasi en un episodi històric: l'arribada del capità Cook a l'arxipèlag.
Hi ha polèmiques fascinants sobre l'estada del capità Cook a l'arxipèlag. Uns especialistes, liderats per l'antropòleg nord-americà Marshall Sahlins, asseguren que Cook va ser confós amb un Déu, i que per això va ser molt ben rebut a les illes. Al contrari, un estudiós de Sri Lanka, Gananath Obeyesekere, al·lega que la versió de Sahlins és un mite colonialista. Em sembla una polèmica fascinant, que desborda la qüestió purament acadèmica i pren una dimensió vital. A la novel·la cito els dos intel·lectuals, però vaig haver de reprimir-me per no incloure cap discussió massa acadèmica.

Una altra polèmica és la que gira entorn de la mort de Cook.
Sempre s'havia dit que Cook havia mort en un enfrontament quan intentava interposar-se entre els illencs i els seus homes. Se'l presentava com un màrtir del pacifisme. Però el 2005 es va trobar un quadre d'època que presentava a Cook lluitant, en ple combat contra els hawaians. I que posava en evidència la seva actuació colonialista.

Tot i que tota l'acció de la novel·la se situa a Hawaii, hi ha un personatge català. No es pot escapar del nostre entorn? Ni tan sols escrivint sobre Hawaii?
No podem defugir la realitat d'on un surt. Per això he volgut incorporar un personatge català, un corrupte que interactua amb l'elit de l'arxipèlag. Representa un tèrbol home de negocis, un exponent del pitjor tipus del pujolisme, que viatja a Hawaii amb la seva dona, dues cunyades i els seus dos fills, que seran qui més es relacionen amb els hawaians.

En la novel·la toca el tema de la identitat: els hawaians tenen problemes similars als catalans?
Vaig arribar a l'arxipèlag el 2005, en l'època en què a Catalunya el debat de l'Estatut estava molt viu. I arribo a Hawaii i me n'assabento que un senador exigeix un Estatut. I veia contínuament els joves que anaven a la platja en pick-ups amb banderes independentistes...

Arribo a Hawaii i me n'assabento que un senador exigeix un Estatut. I veia contínuament els joves que anaven a la platja en pick-ups amb banderes independentistes...

Alguns aspectes del Hawaii que presenta la seva novel·la tenen clars paral·lelismes a casa nostra: la destrucció urbanística de la costa, la corrupció política, els efectes perniciosos del turisme...
De fet, el Wells Epoch, el monstre urbanístic on s'inicia la novel·la, seria perfectament viable a molts llocs dels Països Catalans. I en el fons, la pràctica de l’hulateràpia, no és més que un tablao... En la seva versió més exòtica.

Al principi de la seva carrera literària escrivia contes. Ara ens ofereix una novel·la de 500 pàgines.
És probable que Res no és perfecte a Hawaii sigui la novel·la més llarga que he fet. Però és que m’he sentit molt a gust fent-la. A més a més, em va donar el pretext per tornar a Hawaii. A mesura que escrivia, la història anava creixent. I m'he deixat portar per l'escriptura.

Ha escrit contes, novel·les, teatre, guions radiofònics, articles, mots encreuats... Com s’ho fa?
Intento que cada projecte, cada llibre, sigui radicalment diferent dels anteriors. No deixo d’explorar: si veig un camí que penso que duu a algun lloc, m’hi fico. No descarto res. Aquest mateix Sant Jordi trec un llibre per a nens escrit en rodolins. Però, malgrat tot, on em sento més còmode és en la narrativa, en la novel·la i els contes.

Va ser un dels primers escriptors catalans en plantejar una obra literària pensada per a mitjans multimèdia. Com pensa que evolucionarà la literatura davant la creixent presència del món virtual?
Fa anys vaig fer un relat que es podia baixar per Bluetooth: era gratuït i va tenir 30.000 baixades. El món digital és un món indefugible. Però jo no sóc un nadiu digital. Com a lector, sóc molt del paper. Com a creador crec que encara s’ha de veure com el món digital influirà en la nostra escriptura. De ben segur que apareixeran noves formes literàries, però probablement  les faran noves generacions, gent que ja són nadius digitals.

Així doncs, és optimista?
El discurs apocalíptic és el discurs de la tortuga. Sóc optimista, però malgrat tot veig moltes incògnites al món digital. La lectura literària requereix continuïtat i concentració, i el món actual ens duu a la simultaneïtat i a la interrupció constant. A més, en aquest món del llibre digital hi és molt present l’ombra amarga de la pirateria. Cal una via segura de distribució, i de moment no hi és.

Fotos: Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat