Marialluïsa ho deixen. Ens deixen. Fills pròdigs del pop metafísic, els igualadins anunciaven setmanes enrere que la seva música deixaria de sonar. Se'n van, però, publicant un EP, que és tota una delícia, Tinc al cor el que no trobo al cap. Cinc temes d'orfebreria pop elaborats amb la complicitat de cinc productors diferents que de ben segur sonaran aquest vespre en el concert que protagonitzaran al festival Sons Solers (cartell on, coses del destí, coincidiran amb uns altres favorits d'aquesta casa que ho deixen, Da Souza). Parlem amb el seu cantant, guitarrista i impuls creatiu, Pau Codina.
Què ha passat, Pau?
El titular seria que realment no ha passat res, sinó que és cosa d'energies de cadascú del grup i que ara no ens veiem amb la voluntat de fer un altre disc. Un grup és dedicar-hi moltes hores, estar molt a sobre i, ara mateix, no estàvem com per dedicar-hi hores, sigui per temes laborals o per temes personals de cadascú. Un altre titular és que Marialluïsa se separa, però la nostra amistat és infinita. Continuarem quedant per sopar, però ja no teníem energia per fer cançons.
Les coses, encara que siguin boniques, no duren per sempre.
Tot té un principi i un final. Nosaltres ja fa temps que vam decidir que ho deixàvem i ens estem prenent aquests últims mesos per acabar amb molt d'amor.
Ja fa temps que vam decidir que ho deixàvem i ens estem prenent aquests últims mesos acabar amb molt d'amor
Així, ja fa temps que ho vau decidir, que ho deixàveu?
Sí, bé, potser fa uns dos mesos i mig. Una cosa així.
Els temes del nou EP van néixer després que haguéssiu pres la decisió?
Nascut no, però el que hem gravat amb el Joan Pons, Senzilla, la vida?, aquest sí que ja teníem al cap deixar-ho. De fet, al Joan ja li ho vam dir que ho deixàvem mentre estàvem gravant. Va ser com molt bonic i molt nostàlgic gravar aquest tema tots junts, sabent que s'acabava.
Has mirat molt enrere aquestes setmanes?
Sí, sí. I bé, veus tot el que hem aconseguit i... No ens ho pensàvem, gens, que haguéssim fet aquests discos que hem fet, els concerts que hem fet, anar amunt i avall. De tot el viscut, ens quedem amb la coneixença de cadascú. Al principi Marialluïsa era un grup de música, però d'aquest ha nascut una amistat molt forta entre tots nosaltres. Ens quedem amb això, perquè serà per sempre.
Les vostres cançons també estaran allà per sempre.
Exacte. Sí, sí, que és un record que mai es perd.
Al principi Marialluïsa era un grup de música, però d'aquest ha nascut una amistat molt forta entre tots nosaltres
Quan escrivies cançons et preguntaves com s'interpretaria la teva música d'aquí a uns anys, quan el grup ja no existís?
Sí que ho he pensat a vegades. Com sonarà una cançó de Marialluïsa d'aquí a 20 anys: potser estarà molt fora de lloc musicalment, estèticament, o potser encara m'agradarà... No ho sé.
Us marxeu, però deixant-nos un treball deliciós com és Tinc al cor el que no trobo al cap.
Sí, és un EP de 5 temes, amb aquest experiment que volíem fer de gravar cada cançó amb un productor diferent. Teníem ganes de conèixer, tastar i compartir mètodes de treball diferents... Nosaltres el que ens ha agradat molt de tots aquests anys és tancar-nos, gravar i aprendre. Per això vam dir de fer aquest EP amb gent amb mirades diferents sobre la música.
Ha sigut un autorregal de comiat, aquest EP?
Sí, tot i que quan el vam començar, quan vam tenir la idea, no havíem decidit que ho deixàvem. Però sí, és com un autorregal, i estem molt contents d'acabar-ho amb un EP com aquest que ens encanta, i que és molt variat.
Quins són els productors amb qui heu treballat?
Hem treballat amb el Dani Ferrer de Love of Lesbian. També amb el Joan Pons (El Petit de Cal Eril), amb el Jordi Casadesús (La Iaia), amb l'Ildefons Alonso (bateria d'El Petit de Cal Eril) i amb el Santi Careta.
Avui toqueu al Festival Sons Solers i us acomiadeu definitivament el 30 de juliol a La Bastida d'Igualada. Com porteu la gestió de les emocions?
Tret de l'últim, en els concerts que tenim aquest mes la idea és fer com si no fossin concerts especials. No volem allargar els bolos, tocar moltes cançons, i que es facin pesats. Farem concerts com els que hem fet fins ara, potser amb algun tema més, però res fora de lloc.
No hi ha marxa enrere, oi?
En principi és un adeu per sempre. Ens seguirem veient, soparem junts i farem coses plegats, però musicalment... No ho sé, mai se sap, potser d'aquí a dos mesos o dos anys o vint anys... No ho sé. Hi ha projectes en marxa, cadascú per la seva banda.
Et veus fent carrera en solitari?
No, en el meu cas hi ha moltes cançons que mai he tret, que potser algun dia sí que trauré com un disc meu, però ara mateix no. Ara mateix estic de relax musical i ordenant idees.
Amb què et quedes?
De moments, n'hi ha infinits, però em quedo amb algun dels concerts que hem fet. Quan l'energia és molt alta i molt sincera. Quan et surt un concert rodó en què tot va bé i dius: "Hòstia, ens ho hem passat superbé, hem estat relaxats...". Em quedaria amb aquests moments. I també amb moments més grupals, de retirades de cap de setmana...
Hi ha una cançó que ens encanta a tots: Nica. No és cap dels hits, però és una cançó molt nostra
Hi ha un moment... El vídeo documental d'És per tu i per mi que vau fer durant la pandèmia... Allò va ser...
Allò va ser l'hòstia. Aquell va ser un dels moments. Més que un moment va ser una setmana i mitja. Però sí, sempre el recordem com la millor setmana que hem viscut. Tot i la pandèmia, o potser per la pandèmia, va ser un oasi enorme. No teníem cap rellotge a mà, el temps no comptava per res. Vam tenir tot el temps del món i les ganes infinites de fer coses. Va ser impressionant. Molt màgic.
Si d'aquí a un temps algú volgués descobrir Maralluïsa, quina cançó recomanaries que escoltés?
Hi ha una cançó que ens encanta a tots: Nica. No és cap dels hits, però és una cançó molt nostra. Hi ha com un carinyo molt gran per aquesta cançó. Ens uneix molt fort. Seria un dels temes que pot resumir Maralluïsa. Nica és casa.