Ni la pandèmia de la covid19 ha pogut amb la tradicional Nit del Nadal, que ha guardonat les escriptores Maria Barbal i Najat El Hachmi, amb els premis Josep Pla i Nadal, respectivament.
Com cada any des del 1945 en que una jove escriptora inèdita, Carmen Laforet –de qui enguany se celebra el centenari–, s'alçava amb aquell mític primer Premi Nadal amb Nada, Destino ha obert l'any literari fastuosos salons l'Hotel Palace. Enguany, una nit de Reis (o de Reines) reduïda a una roda de premsa sense sopar, sense convidats, només amb els periodistes, que avui no ha calgut que sopessin amb un ull al portàtil o al bloc de notes i acabaven de pressa les seves cròniques mentre es menjaven el tortell.
Aquest ha estat un 6 de gener excepcional que ha volgut tenir un fort accent femení, coronant dues escriptores consolidades i reconegudes pels lectors i la crítica, Maria Barbal i Najat El Hachmi, amb el Josep Pla i el Nadal. Dues autores que s'afegeixen a noms com els de Teresa Pàmies, Maria Àngels Anglada, Olga Xirinachs, Carme Riera, Llucia Ramis o Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute, Rosa Regàs, Alicia Giménez Barlett, Care Santos o Ana Merino, que l'any passat va protagonitzar un altre duo de reines amb Laia Aguilar, darrera guanyadora del Pla.
Tàndem, una parella que opta per viure el moment
L'escriptora pallaresa Maria Barbal (Tremp, 1949) ha estat la guardonada amb el Premi Josep Pla en un any que coincideix amb el 40è aniversari de la mort de l'escriptor palafrugellenc. Barbal, que va publicar el 2019, A l'amic escocès, ha estat distingida per un jurat format per Marc Artigau, Montse Barderi, Antoni Pladevall, Laia Aguilar i Glòria Gasch per una història "sobre la felicitat" ambientada a la Barcelona actual protagonitzada per una parella, Helena i Armand, que deixa enrere el passat i decideixen gaudir de la llibertat de viure el moment i deixar-se portar, "pedalant junts i formant un tàndem".
Maria Barbal, guanyadora del Premi Josep Pla/Maria Contreras Coll
Barbal ha recordat que fa molts anys una història li va donar una empenta, com si li digués, "escriu-me". Aquella crida va ser Pedra de tartera, un homenatge a la mare i l'avia i un clam contra la injustícia de les guerres, les penes que van viure resignades i sense queixar-se. "Amb aquesta herència em van obrir el camí de la literatura, que jo considero una segona pàtria, exigent però que, de tant en tant, dona alegries", com aquest guardó, ha assegurat Barbal.
En aquest sentit, l'autora ha reconegut que s'ha concedit la llibertat de presentar-se a un guardó després de molts anys de no fer-ho –va guanyar el Joaquim Ruyra amb Pedra de tartera el 1984 i el Prudenci Bertrana per País íntim, a més de reconeixements de la crítica i a la trajectòria–, i ha afirmat que se sent bé amb la decisió de fer-ho, abans de dedicar el guardó als seus veïns de Tremp, que van patir durament la guerra i la repressió franquista. Tàndem será publicada por Destino.
Dones que lluiten per la seva llibertat des de la perifèria de la perifèria
Najat El Hachmi (Nador, 1979), que va debutar amb el llibre autobiogràfic Jo també sóc catalana l'any 200, ha estat guardonada amb el Nadal (dotat amb 18.000 euros) per Mañana nos querrán, la seva primera novel·la en castellà, per un jurat format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales.
El Hachmi ha reconegut que va escriure la història en les dues llengües, donant lloc a dos manuscrits diferents, que s'han nutrit l'un a l'altre i que seran publicats per Destino. L'escriptora ha recordat que Virginia Woolf es va deixar de dir que més enllà de l'habitació pròpia i una solvència econòmica, calia que digués que l'escriptora tingués algú que posés rentadores i l'animés, ha assegurat abans de dedicar el premi al seu company.
Najat El Hachmi, Premi Nadal/Maria Contreras Coll
Mañana nos querrán està protagonitzada per dues dones de la perifèria de la perifèria, que tenen molt difícil aconseguir una llibertat condicionada pel seu origen, religió, sexe i classe social, en un barri amb un fort control social. El-Hachmi, premiada amb el Ramon Llull per L'últim patriarca, i amb el BBVA Sant Joan per La filla estrangera, ha volgut homenatjar totes les dones que viuen situacions en que la llibertat sembla impossible, i a totes "les valentes que van sortir del camí correcte per a ser lliures".