Imatge principal: Retrat de Sinibald de Mas (1830, abans de l'inici dels seus viatges), obra de Manuel de Cabanyes / Font: Wikimedia Commons
Marsella, 1834. Sinibald de Mas i Sans embarcava en direcció a Constantinoble (actual Istanbul) i, d’aquesta manera, iniciava un viatge que, amb anades i vingudes, es perllongaria per espai de trenta-quatre anys. Durant aquestes tres dècades llargues va conèixer i va descriure amb una precisió extraordinària les entranyes polítiques i econòmiques d’Orient Pròxim, de l'Índia, de la Xina i de Filipines. Sinibald de Mas, el Marco Polo català, seria el primer ambaixador espanyol a la Xina i seria un agent secret al servei de l’emperador xinès a Europa. Una carrera que, darrere la seva aparença romàntica, oculta molts misteris.
Mapa britànic de la Xina (1843) / Font: Cartoteca de Catalunya
Qui era Sinibald de Mas?
Sinibald de Mas havia nascut a Barcelona l’any 1809 —durant la dominació napoleònica de Catalunya— en una família de llarga tradició viatgera. El seu avi patern, també Sinibald de Mas, havia estat un pilot de navegació amb una intensa i curiosa relació amb els corsaris anglesos i turcs. I havia estat, també, el fundador i primer director de l’Escola Nàutica de la Llotja (1769). El jove Sinibald va créixer influït per aquesta tradició i seduït per la publicació dels viatges de Domènec Badia (Alí Bei, l’espia català de Napoleó a l’Orient Pròxim). I sabem que tenia una gran capacitat intel·lectual: en el decurs de la seva vida arribaria a parlar, amb més o menys habilitat, una vintena d’idiomes.
Què va portar Sinibald de Mas a la Xina?
Sinibald de Mas era un producte d’aquelles elits mercantils barcelonines situades al llindar de la Revolució Industrial: formades a les escoles de la Llotja, emprenedores, i amb una amplíssima perspectiva del món. El jove Sinibald, en les seves hores de sojorn, va imaginar noves rutes comercials en direcció al misteriós Extrem Orient. En aquell moment els portuguesos estaven tímidament establerts a l’enclavament de Macau, però les colonitzacions britànica de l'Índia i francesa d’Indoxina, i l’obertura del mercat xinès ni tan sols tenien la categoria de projecte. El somni del jove Sinibald de Mas s’anticiparia a les empreses colonitzadores europees a l’Àsia.
Mapa de l'Índia (1835) / Font: Cartoteca de Catalunya
“Paga’t tu les garrofes”
Sinibald de Mas havia traçat un gran projecte. Però es va equivocar de patrocinador. Sabem que l’any 1834, a través de Fèlix Torres i Amat (l’únic bisbe liberal d’Espanya), va aconseguir que el govern del, també, liberal Francisco Martínez de la Rosa, l’acredités com a representant diplomàtic espanyol en missió especial. “Però les garrofes te les pagues tu”, li devien dir, perquè també consta que en el decurs d’aquell primer viatge a l'Índia (1838) va haver de demanar caritat per subsistir. Algú s’imagina el comodor Matthew C. Perry (el nord-americà que, el 1854, va forçar l’obertura comercial del Japó) pidolant a les Hawaii per arribar a Tòquio?
Com era la Xina que va conèixer Sinibald de Mas?
Aquella Xina de 1843 no tenia cap semblança amb l’actual. Era una societat ancorada en un passat medieval de traça oriental. I la imatge que projectava al món era la d’un gegant vell i xacrat que contemplava els occidentals com un ancià contemplaria la malaltia i la mort. Sinibald de Mas va arribar a Pequín un any després de la fi de la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842), un episodi bèl·lic que justificava la percepció que els xinesos tenien dels occidentals. L’explosió d’aquell conflicte havia estat provocada —naturalment, a propòsit— pels britànics, que havien introduït il·legalment grans quantitats d’opi a la Xina, amb l’objectiu de conduir aquella crisi cap a una guerra.
Primer ambaixador espanyol a la Xina
No obstant això, Sinibald de Mas es convertia en el primer ambaixador espanyol i el tercer europeu a la Xina. En aquell moment, només la Gran Bretanya i França, les dues superpotències de l’època, tenien representació diplomàtica a Pequín. Però aquest detall és molt enganyós: li van acceptar les credencials no tant pel fet de ser espanyoles —que sembla que els importava un rave—, sinó per l’admiració que la seva polifacètica figura va despertar entre les elits funcionarials de la Ciutat Prohibida. Tant és així que Sinibald i l’emperador Daoguang van travar una estreta amistat que explicaria el gir radical que va experimentar, posteriorment, la seva vida.
Retrats de l'emperador Daoguang, Sinibald de Mas i l'emperador Xiafeng / Font: Wikimedia Commons
Per què aquella missió no va tenir èxit?
En aquell context, l’Espanya de 1843, situada a la segona divisió de les potències europees, no podia jugar ni el paper d’aliat ni el d’amenaça. En els últims trenta anys havia perdut, pràcticament, tot el seu imperi colonial. La reina regent Maria Cristina de Borbó havia estat expulsada i exiliada quan es va filtrar que dirigia una corrupta xarxa de tràfic il·legal d’esclaus. I l’estat espanyol estava endeutat fins a més amunt de les celles amb els bancs privats anglesos, fins al punt que la política econòmica de Madrid —la del nou regent Espartero— es dictava als despatxos de la City. Aquestes serien les causes que explicarien el fracàs de la missió diplomàtica i comercial de Sinibald de Mas.
L’aventura de Filipines
Aquella aventura no va acabar aquí. El fracàs a Pequín va portar Sinibald de Mas a les Filipines, llavors —encara— colònia espanyola. I en aquest punt és on es produiria, definitivament, el divorci entre Mas i Espanya. D’entrada, i sorprenentment, les autoritats colonials espanyoles no li van reconèixer la seva categoria d’enviat especial del govern i el van obligar a malviure pels carrers de Manila. I de sortida, Sinibald de Mas redactaria un informe demolidor que aconsellava vivament la independència de la colònia i la creació d’estructures neocolonials que asseguressin a Espanya el control de l’aparell econòmic filipí. Resultat: Mas va ser fulminantment acomiadat (1851).
Mapa de les Filipines (1850) / Font: Cartoteca de Catalunya
Mas i Prim
Encara es pot dir que va tenir sort. Perquè, dinou anys més tard (1870), el general Prim —llavors president del govern espanyol— va ser assassinat quan “las ratas de Palacio” van filtrar que negociava secretament amb el govern nord-americà la venda de Cuba, a canvi d’eixugar el dèficit espanyol. Cuba i Filipines es perdrien vint-i-vuit anys més tard, i l’aventura patriotera espanyola costaria deu vegades el dèficit públic. Aquest detall —el del general Prim i la negociació de Cuba— és molt interessant per il·lustrar la ideologia del poder espanyol de l’època —el de la claror i el de l’ombra—. I per explicar el monumental escàndol que va provocar l’informe de Mas.
Retrats de Martínez de la Rosa, Bravo Murillo i Prim / Font: Wikimedia Commons
Sinibald de Mas, agent xinès a Europa
Però encara hi ha un altre detall més interessant. Quan l’emperador Xiangfeng (fill i successor de Daoguang) es va assabentar que el govern del liberal Juan Bravo Murillo havia acomiadat Mas, el va fitxar. Sí, tal com sona. Li va oferir un salari estratosfèric per convertir-se en agent xinès a Europa. Més concretament, a Lisboa. I li va encarregar la missió de negociar amb el rei Lluís I de Portugal la devolució de Macau. Desgraciadament, no va poder completar la missió. Una misteriosa i sospitosa malaltia que el conduiria a la mort (1868, dos anys abans de l’assassinat de Prim) el va sorprendre a Madrid.
Plànol de Pequín (1790) / Font: Cartoteca de Catalunya
La balda solta
En tota aquesta història hi ha una balda que queda solta. Poc després del naixement de Mas, Catalunya va ser incorporada a l’Imperi francès (1812). I després de la definitiva derrota de Napoleó (1815), les potències guanyadores van redibuixar el mapa d’Europa. En aquella taula es va plantejar la possibilitat de crear un estat-tap amb l’objectiu de frenar futures aventures franceses: Catalunya, la Suïssa dels Pirineus. Llavors és quan es planteja una qüestió que quedarà —per sempre— sense resposta: què hauria passat si hagués prosperat aquest projecte i Sinibald de Mas hagués arribat a la Ciutat Prohibida amb les credencials diplomàtiques d’una República catalana independent?