Sanlúcar de Barrameda (llavors Corona castellanolleonesa), 3 d’abril de 1526. Fa 495 anys. Un estol naval comandat per Sebastià Cabot i format per quatre galions mercants (tres catalans i un castellà), iniciaven un viatge exploratori a les illes Moluques, situades al Pacífic occidental, i tradicional centre productor d’espècies. Des del segle XIV aquelles illes eren sovintejades per mercaders àrabs, i només feia cinc anys (1521) que els navegants portuguesos havien iniciat una tímida i discreta colonització. L’expedició de Cabot, que pretenia arribar a les Moluques navegant en direcció oest (sortejant Amèrica pel seu extrem sud) no va assolir mai el seu objectiu. Però en el decurs d’aquell viatge, els catalans de Cabot serien els primers europeus que fundarien assentaments colonials a la regió del Riu del Plata: Sant Llàtzer i Fort de Sant Salvador.
Cabot era català?
Sebastià Cabot era fill de Joan Cabot, el navegant que havia participat en els preparatius del primer viatge colombí (1484-1490); i que, expulsat del projecte per Colom, lideraria la primera empresa americana de fàbrica anglesa (1490-1497). Poc se sap del veritable origen dels Cabot navegants, més enllà de la versió tradicional que els fa venecians, o d’alguns estudis més recents que situen el seu solar familiar al regne de Nàpols, llavors un estat del conglomerat catalanoaragonès. Ni tan sols la hipòtesi d’alguns investigadors, que els relacionen amb una nissaga Cabot de Barcelona; ha pogut ser confirmada. L’única cosa que, fins ara, es pot donar per certa és que els Cabot navegants, en el decurs de la seva vida, van tenir una intensa relació amb les ciutats de Barcelona i de València, i amb les seves respectives elits mercantils urbanes.
Mapa de Terranova (1572) explorada i colonitzada per Joan Cabot, obra del cartògraf Guillaume Le Teste. Font: Bibliothèque Nationale de France
Qui eren els catalans de Cabot?
En canvi, el que sí que està provat és la catalanitat de la majoria de la tripulació d’aquella expedició frustrada a les Moluques que, es pot dir que fortuïtament, seria la primera empresa colonitzadora al Riu del Plata. Les fonts documentals revelen que tres dels quatre armadors d’aquell estol eren catalans: Miquel Rifòs, patró del Sant Gabriel; Perot Forcadell, patró del Santa Caterina; i Felip Ribes, patró del Trinitat. Entre els tres van aportar la pràctica totalitat de la inversió de l’empresa: 660.000 morabatins, El quart galió era la Santa Maria del Espinar, propietat d'Anton de Grajeda, armador castellà de Sanlúcar molt vinculat als latifundistes sucrers catalans de Canàries. I, pel cap baix, els llocs més rellevants d’aquella expedició, també eren catalans: Gabriel Rifòs, Antoni Pons o els germans Lluís i Joan Ramires, entre d’altres.
Per què es van quedar a Amèrica?
Per què aquella expedició va renunciar al seu propòsit inicial (les illes Moluques) i va esmerçar tot el seu esforç en l’exploració i colonització del Riu de la Plata s’explica per diverses causes. La primera —i la més decisiva— seria perquè la regió de Riu de la Plata era, en aquells moments, totalment desconeguda i inexplorada pels europeus. Pocs anys abans (1516) el navegant castellà Juan Díaz de Solis havia intentat una empresa exploratòria que havia acabat, pràcticament abans de començar, amb un estrepitós fracàs. I la segona —i també important— serien les riqueses i l’absència de competència que —a primer cop d’ull— aventurava el territori. Per tant —i, sobretot, considerant el propòsit netament mercantil de l’empresa de Cabot i els seus catalans—; aquella aturada es presentava més com una oportunitat que com una simple etapa del viatge.
Representació dels conflictes entre colons i nadius (1572) obra del cartògraf Guillaume Le Teste / Font: Bibilothèque Nationale de France
Quines colònies van fundar aquells catalans?
Aquella empresa va fundar dues colònies: Sant Llàtzer i Fort Sant Salvador (San Lázaro i Fuerte San Salvador, respectivament, en la documentació castellana). La primera estava situada a la desembocadura del Riu de la Plata (pràcticament davant de l’actual Buenos Aires). I la segona va ser emplaçada cent cinquanta quilòmetres riu amunt (molt a prop de l’actual ciutat de Rosario). Aquestes dues colònies van ser poblades, exclusivament, per tripulants de l’expedició. El propòsit de Cabot i dels seus armadors catalans era deixar dos grups de tres o quatre dotzenes d’homes a cada assentament, i retornar a la península a la recerca de mitjans i recursos per consolidar l’empresa colonitzadora. Tot això passava deu anys després de l’intent de Solis (1516); però deu anys abans de la primera fundació de Buenos Aires (1536).
Què va passar amb les colònies catalanes de Riu de la Plata?
La colonització d’aquella regió va ser lenta. Buenos Aires, fundada el 1536 a bombo i plateret per la monarquia hispànica, va ser abandonada el 1538; i no va ser restaurada fins al 1580. Amb Sant Llàtzer i Sant Salvador, creades per iniciativa privada, va passar el mateix: fundades el 1526, van ser abandonades el 1527, a causa de l'hostilitat dels indígenes que va delmar notablement el col·lectiu català. Sant Salvador va ser restaurada el segle XVII per una comunitat franciscana i rebatejada Sancti Spiritus. I Sant Llàtzer no va ser mai restaurada. Però les notícies de l’empresa dels catalans de Cabot, impulsarien la creació de les missions jesuítiques de la regió (1588); obra de Joan Saloni (La Granadella, les Garrigues, 1540 – Lima ?); que, durant segles, van contrapesar el règim opressiu que els “encomenderos” castellans exercien sobre les comunitats indígenes.