Savannah (colònia britànica de Geòrgia, actualment Estats Units), 18 d’octubre de 1779. L’exèrcit independentista nord-americà (anomenat també Exèrcit Continental) es retira després d’haver encerclat i assetjat —sense èxit— la ciutat. Aquella seria una més de les vint-i-una batalles de la Guerra de la Independència nord-americana (1775-1783); però seria el bateig de foc —al continent americà— del capità Jordi Ferragut i Mesquida (Ciutadella, Menorca, 1755 – Point Plaguet, Mississipí, 1817). En el decurs d’aquell conflicte, Ferragut, pilot de navegació format a l’Escola Nàutica de la Llotja de Barcelona, es convertiria en un dels herois de la independència nord-americana i en l’iniciador d’una nissaga de militars que tindrien una destacada participació en la història dels Estats Units.

Mapa de Menorca (1752). Font Cartoteca de CatalunyaMapa de Menorca (1752) / Font: Cartoteca de Catalunya

Qui era i d’on venia Jordi Ferragut?

Jordi Ferragut havia nascut a Ciutadella (Menorca) l’any 1755, durant l’etapa de dominació britànica de l’illa (1706-1802), en una família de comerciants. La biografia de Ferragut ens revela que, a diferència dels seus ancestres, era un home d’acció. I amb tan sols quinze anys el trobem enrolat a la marina de guerra russa combatent a la batalla de Çeşme (davant els murs d’Estambul) contra l’armada turca (1770). Ferragut, molt probablement, hauria fet cap a les cobertes dels vaixells de la tsarina Caterina la Gran, seguint les crides arreu de la Mediterrània del general Josep de Ribas i Boyons, un català nascut a Nàpols, al servei de Moscou, i fundador de la ciutat portuària d’Odessa (1795). Aquest és un detall important perquè ens revela que Ferragut, quan s’enrola a l’exèrcit de Carolina (1776), venia precedit d’una certa experiència militar.

Ferragut a l’Escola Nàutica de Barcelona

També la seva biografia ens revela que Ferragut era allò que en català en diem un “cul d’en Jaumet, que ni sap seure ni sap estar quiet”. I que molt probablement era, també, el gran maldecap dels seus progenitors. Els devia costar molt; però, finalment, el van convèncer per a sumar vocació i formació, i el van enviar a estudiar. No a Anglaterra, sinó a Catalunya. Un detall molt revelador, que posa en relleu la ideologia de les elits menorquines de l’època. Ferragut seria alumne de la primera promoció de pilots de navegació de l'acabada de crear Escola Nàutica de Barcelona, promoguda per la Junta de Comerç de Catalunya (hereva del Consolat de Mar), i situada a la també acabada de recuperar Casa de la Llotja. Ferragut, acabat de titular, iniciaria la seva nova carrera professional a l’Havana (capital de la, llavors, colònia hispànica de Cuba).

Representació del Setge de Savannah. Autor i data desconeguts. Font National Archives. U.S.A.Representació del Setge de Savannah. Autor i data desconeguts / Font: National Archives. Estats Units

Ferragut a Amèrica

Durant un temps, no massa llarg (una altra vegada el “cul d’en Jaumet”), i que els seus biògrafs calculen al voltant d’un any (1776), va servir en un vaixell mercant que cobria el triangle l’Havana-Nova Orleans-Veracruz. Com va arribar fins a Carolina —la colònia britànica on inicia la seva relació amb els independentistes americans— és, encara en l’actualitat, un misteri. Però les investigacions apunten que s’hauria produït en el decurs d’un viatge de contraban. Les guerres sempre han estat grans consumidores de productes de contraban, sobretot armes, i les “tretze colònies” ja havien iniciat el viatge que les conduiria a la independència. Està documentat que a finals de l’any 1776, Ferragut s’havia allistat com a voluntari en l’Armada Naval de Carolina, i que li havia estat atorgat el grau de tinent, probablement per l’experiència que aportava de la seva etapa russa.

Ferragut, oficial de l’exèrcit independentista americà

Durant aquell conflicte armat (1775-1783), Ferragut va participar en un mínim de quatre enfrontaments: els setges de Savannah (1779) i a Charleston (1780) —que es van saldar amb sengles derrotes per a l’exèrcit revolucionari—, i les batalles de Cowpens i Wilmington (1781), amb victòria americana que va canviar radicalment el curs d’aquella guerra. Precisament a Charleston (la darrera derrota revolucionària), va ser fet presoner, i va passar una bona temporada en un penal britànic. Uns mesos més tard seria reclamat pels seus superiors en un intercanvi de presoners; i, de nou, el trobem al camp de batalla de Cowpens. I aquí és on la ratlla que separa història i llegenda es fa difusa. Segons alguns historiadors, Ferragut va salvar la vida del general George Washington. És a dir, que la seva intervenció resultaria providencial pel curs de la història nord-americana.

Mapa de les Tretze Colònies (1775). Font Cartoteca de CatalunyaMapa de les Tretze Colònies (1775) / Font: Cartoteca de Catalunya

La polèmica colonització de Ferragut

En qualsevol dels casos, tant si va salvar la vida de Washington com si aquest detall forma part de la llegenda, les fonts documentals confirmen que la participació de Ferragut en aquell conflicte li va valer la condició d’heroi. A l’acabament del conflicte (1783), el primer govern independent dels novíssims Estats Units li ho hauria reconegut —com a salvador o no del primer president— recompensant-lo amb una extensa propietat a Tennessee: tres milions d’acres (unes 1.200 hectàrees) sobre el territori de la nació Cherokee. De res els va servir que, durant la revolució americana, s’haguessin posicionat al costat de Washington. Ningú semblava disposat a respectar les “fronteres” entre indis i blancs. Expulsats de les seves terres de cacera i massacrats per les malalties europees, l’arribada de Ferragut, significaria el principi de la fi de la nació Cherokee.

El fill de Ferragut

Un altre testimoni d’aquella tràgica colonització és l’actual ciutat de Farragut, a l’extrem est de l’estat de Tennesse, prop del límit amb l’estat de Carolina del Nord. Farragut va ser fundada l’any 1787 pel mateix Jordi. Allà es va casar amb Elizabeth Shine, filla d’uns colons escocesos que s’havien instal·lat al territori abans de la guerra, i que havien estat uns dels fundadors de la ciutat veïna de Knoxville. Jordi i Elizabeth serien els pares de David Farragut (nascut el 1801), que, seguint la tradició iniciada per Jordi, faria carrera a la marina nord-americana, i es convertiria en un heroi de la Guerra de Seccesió (1861-1865), combatent amb l’exèrcit de la Unió. David Ferragut seria el primer almirall de la història naval nord-americana, i continuador de la nissaga Ferragut, que amb les seves llums i les seves ombres, contribuïren a construir el país.

Representació de la Batalla de Cowpens. William Ranney (1845). Al centre i d'esquena Washington i a la seva esquerra Ferragut. Font Wikimedia Commons

Representació de la Batalla de Cowpens. William Ranney (1845). Al centre i d'esquena Washington i a la seva esquerra Ferragut / Font: Wikimedia Commons

Ferragut, espanyol?

Si bé és cert que la cancelleria del rei espanyol Carles III va donar suport a la causa revolucionària americana (no per simpatia amb la causa independentista, sinó amb el propòsit de perjudicar la Pérfida Albión), i hi va destinar forces armades, Ferragut no formava part d’aquest món i no va ser mai espanyol. La historiografia espanyola cita “Jorge Ferragut” com “un héroe español de la independència americana”, però la realitat és que no va tenir mai cap relació amb Espanya. Al marge de la seva cultura catalana de naixement i nord-americana d’adopció, Ferragut va néixer, va créixer i va navegar com a súbdit dels reis Jordi II i Jordi III de la Gran Bretanya. Amb l’interval que va servir Caterina II de Rússia. I va combatre, va tenir fills i va morir com a ciutadà dels Estats Units.

 

Imatge principal: Retrat de Jordi Ferragut / Font: Naval History and Heritage. Washington