Madrid, 11 de maig de 1717. Feia quasi tres anys que, en el context del conflicte successori hispànic (1701-1715) Catalunya havia estat ocupada pels exèrcits borbònics franco-espanyols (1714). I Felip V decretava la constitució de la Universitat de Cervera; que implicava el tancament i la centralització de tots els centres d’estudis superiors de Catalunya. La Universitat de Cervera es convertiria en un dels principals instruments d’adoctrinament al servei de la ideologia borbònica que perseguia, clarament, l’espanyolització de les elits catalanes de l’època. La Universitat de Cervera, també, ha estat, tradicionalment, considerada el símbol d’una ciutat que es va girar contra el posicionament majoritari del país. Però, realment Cervera va ser una ciutat borbònica?. És certa la sentència “Cervera, ciutat botiflera?”. O, tan sols, és un fals mite?.
Cervera, borbònica?
Les actes de la Paeria de Cervera redactades a l’inici del conflicte successori (1705), i que estan dipositades a l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera, revelen que les classes dirigents locals del moment es van posicionar, clarament, a favor de Carles d’Habsburg. I en aquest punt és important destacar que aquell posicionament, per a ciutats com Cervera, no era fàcil ni còmode, sinó que era una compromesa i arriscada aposta. Perquè, tot i que s’havia produït el desembarcament —a Montgat i a Badalona— d’un exèrcit austriacista de 20.000 homes (que es van sumar als 6.000 miquelets catalans); tot i que el partit austriacista català havia pres el poder; i tot i que les institucions catalanes havien nomenat Carles d’Habsburg comte de Barcelona; bona part del territori del país, en aquell etapa iniciàtica del conflicte, encara estava controlat per l’exèrcit borbònic.
Gravat de la Universitat de Cervera (finals del segle XVIII). Font Arxiu Comarcal de Cervera
Què va passar durant la guerra?
Les planes occidentals del país —per la seva característica orografia— van ser el principal teatre de guerra durant la primera fase del conflicte (1705-1713). I això va comportar, entre altres coses, grans moviments de refugiats; i una alternança pèrdua-recuperació de les principals viles del territori que, les elits de Cervera (com les de qualsevol altra ciutat afectada per aquella dinàmica bèl·lica) van resoldre amb una perspectiva particular i local. Durant aquella fase del conflicte, el majoritari partit local austriacista i el minoritari partit local borbònic (vinculats, en moltes ocasions, per llaços familiars i, en altres, per interessos econòmics) van orquestrar silencioses transferències del poder municipal en funció de les circumstàncies de cada moment; amb l’objectiu d’evitar les represàlies dels comandaments militars dels bàndols en conflicte.
Què va passar al final de la guerra?
Cervera no seria ocupada, definitivament, per l’exèrcit borbònic fins al 1713. I, fins i tot, en aquell moment, va ser una relativa plaça neutral; una mena de “checkpoint charlie” on, durant uns mesos, austriacistes i borbònics van intercanviar presoners i espies, i van pactar “altos-al-foc” i treves. El 13 de juny de 1713 (quinze mesos abans de la caiguda de Barcelona); s’hi van reunir els màxims comandaments dels dos exèrcits (Starhemberg i Pópuli) i, en virtut dels acords de pau d'Utrecht (març-abril, 1713), van pactar l’evacuació ordenada de les forces militars de l’aliança internacional austriacista (Conferència de Cervera). A continuació, i seguint el guió emprat en ocasions anteriors, el partit borbònic local assumiria silenciosament el poder; i evitaria —com ho havia fet abans el partit local austriacista— una més que probable i brutal repressió.
Plànol de Cervera (1659). Font Cartoteca de Catalunya
Felip V i Cervera
Tampoc és cert que els nous paers de Cervera; que, conclosa la guerra, es van presentar a Madrid proclamant l’eterna fidelitat de la ciutat a la causa borbònica, li venguessin la “moto sense el manillar” a la cancelleria de Felip V. El propòsit d’aquella ambaixada obeïa a un acord previ que s’havia pactat a Cervera; i que, el règim borbònic, volia escenificar a la cort de Madrid amb tota l'ostentació i repercussió possibles. Les actes de la Paeria de 1705, són matusserament i sospitosament manipulades el 1713; i revelen l’interès de les noves classes dirigents locals i del règim borbònic per oblidar el passat austriacista de Cervera. L’objectiu era, per part del règim borbònic, fabricar una campanya propagandística que pretenia presentar Cervera al món com un exemple de ciutat catalana fidel, a totes hores, a la causa de Felip V.
La Universitat borbònica
I tampoc és cert que aquells nous paers perdessin el cap i demanessin el que no estava escrit. En aquells “pactes del dimoni” (els catalans en sabem molt d’aquestes coses); el nou poder local de Cervera va demanar, bàsicament, redimensionar el paper de capitalitat de la ciutat que ja ostentava des del segle XIV. Amb el nou mapa; Cervera, capital de vegueria, passava a ser capital de “corregimiento” (l’embrió de les actuals “provincias”). I, tot apunta que, la Universitat es va gestar en aquell procés. El règim borbònic havia decidit clausurar totes les universitats catalanes, que abans i durant la guerra havien estat focus importants de difusió de la ideologia austriacista. I, en aquell context de pactes, Cervera, que era a mig camí de Lleida a Barcelona (seus de les principals universitats catalanes); es convertia en l’opció preferida del règim borbònic.
Decret de creació de la Universitat de Cervera (1717). Font Arxiu Comarcal de Cervera
Una universitat “castellana”
En la decisió de radicar aquella nova universitat a Cervera, també hi va jugar un paper important el fet que la ciutat no era “plaça d’armes”. La convivència entre estudiants i militars sempre havia estat conflictiva. I que Cervera —tot i que era capital de vegueria— era una petita ciutat de, tan sols, 3.000 habitants. Com també resultaria decisiu que Cervera estava suficientment allunyada dels grans centres urbans del país que importaven les “perilloses” idees que contestaven el règim. El nou règim pretenia que la nova universitat catalana (oportunament centralitzada i fèrriament controlada) es desenvolupés en un entorn tranquil i aïllat; similar al de les universitats castellanes de Salamanca o d’Alcalà; llavors dues petites ciutats allunyades del cosmopolitisme de les grans capitals hispàniques, i plàcidament adormides en la intemporalitat dels segles.
El “port de mar”
Que els paers de Cervera van demanar a Felip V fer arribar el mar fins que les ones piquessin la barbacana de la muralla de la ciutat és un fals mite que, amb el decurs del temps, va esdevenir un estigma instal·lat en la incultura popular. Similar al de la teulada que pretenia protegir de la pluja el rellotge de sol de Sant Pol de Mar i que impedia l’acció dels raigs solars. O el dels pagesos de La Cava; que quan anaven a Tortosa, la senyorial capital del territori, es compraven espardenyes per no semblar salvatges i se les penjaven al coll per no gastar la sola. El fals mite del “port de mar” de Cervera, arrenca amb la Universitat, quan el règim borbònic decideix que aquell edifici es construirà i aquella institució es mantindrà amb les rendes del port de Salou, que en aquell moment era la via d’estiba i desestiba de l'emergent industria dels aiguardents de Reus.
Mapa del Corregimiento de Cervera. Font Biblioteca Digital del Ministerio de Defensa
Cervera, ciutat botiflera?
Cervera, amb la Universitat i amb les rendes marítimes, no va ser més botiflera que Lleida, que Tortosa o que Barcelona, per posar tres exemples que després de l’ocupació borbònica també viurien una profunda transformació del seu paisatge local del poder. Això sí, amb la substancial diferència que en aquestes tres ciutats, la transferència de poder no va ser ni silenciosa ni pactada. I amb la substancial diferència, també, que el règim borbònic no tindria cap interès a oblidar. Ben al contrari: de la mateixa forma que els ministres de Felip V van elegir Cervera per a un propòsit; l’objectiu del règim borbònic a Lleida, a Tortosa o a Barcelona; seria aplicar una brutal repressió i una sanguinària venjança; que no hauria estat possible sense l’entusiasta col·laboració dels seus respectius partits borbònics locals. Cervera, ciutat botiflera?.