Girona, 1749. L’impressor Narcís Oliva, amb obrador a la plaça de les Cols de la capital de l’Onyar, publicava el llibre en català Instruccions per a l'ensenyança dels minyons, obra del pedagog Baldiri Reixac i Carbó. Les Instruccions serien una de les diverses i més importants pedres fundacionals de la pedagogia moderna europea. Seria reeditada set vegades en català, i seria traduïda al castellà i al francès. Però, sobretot, seria la primera proposta d’escola catalana després de la desfeta de 1714. L’any 1749 ja feia 32 anys que s’havien publicat i implementat els Decrets de Nova Planta del règim borbònic (1717), que prohibien i perseguien l’ensenyament en llengua catalana, fins i tot en les anomenades Primeres Lletres (l’equivalent a la Primària actual).
Gravat de Girona, a finals del segle XVII / Font: Cartoteca de Catalunya
Quin era l’origen de Baldiri Reixac?
Baldiri Reixac havia nascut el 1703 (dos anys abans de l’esclat de la revolució austriacista catalana de 1705) en una família de propietaris agraris de Bell-lloc d’Aro (Baix Empordà). Per tant, la seva infantesa i primera joventut van transcórrer durant la Guerra de Successió (1705-1715) i, sobretot, durant la darrera i dramàtica fase d’aquest conflicte, anomenat Guerra dels Catalans (1713-1714) per les cancelleries borbòniques de París i de Madrid. La professora Rosa Congost, de la Universitat de Girona, que ha investigat la figura i l’obra de Baldiri Reixac, afirma que va ser destinat a la carrera eclesiàstica per la seva posició de fill cabaler (era el segon de vuit germans). Aquest destí es reservava a fills cabalers de les famílies benestants d’aquella societat.
Quina va ser la primera escola de Baldiri Reixac?
L’any 1730, durant l’etapa de màxima intensitat de la repressió lingüística, cultural, fiscal, política i judicial del règim borbònic contra Catalunya, Reixac obté la rectoria de la parròquia de Sant Martí d’Ollers (Pla de l’Estany), on passaria la pràctica totalitat de la seva vida. La mateixa professora Congost revela que a Ollers tindria el primer ―i es pot dir que l’únic― contacte amb el món de l’ensenyament, com a mestre de l’escola de Primeres Lletres de la parròquia. Una petita comunitat escolar rural formada per nens catalanoparlants que no tenien cap coneixement de la llengua castellana i que, per imposició del règim borbònic, rebien l’ensenyament en llatí i en castellà. Aquella petita escola seria, també, el bressol de les seves primeres reflexions pedagògiques.
Mapa borbònic del Principat de Catalunya (1756) / Font: Cartoteca de Catalunya
Com era el paisatge social de la Catalunya de Baldiri Reixac?
La Catalunya de 1749 (quan s’editen i publiquen les Instruccions) era un país d’uns 800.000 habitants, immers, encara, en la postguerra successòria marcada per la duríssima repressió borbònica, però que, lentament, recuperava els màxims demogràfics i econòmics anteriors al conflicte. Durant aquesta etapa repressiva, el règim borbònic fabricaria la idea que el castellà i el francès eren les llengües il·lustrades que contenien els valors de la cultura i de la civilització. I que el català no era més que una llengua rústica, indigna i tranuitada, pròpia de pagesos i pastors que tenien una existència infeliç i limitada a un estadi de salvatgisme. I tot i això, el castellà era una llengua desconeguda per a la pràctica totalitat de la societat catalana de l’època.
Per què el castellà era una llengua desconeguda per la societat catalana?
El català havia estat la llengua de la societat catalana des de l’origen de la nació catalana, abans de l’any 1000. I el castellà o el francès eren llengües estrangeres, en la mesura que, actualment, ho són l’anglès o el xinès. La societat catalana no va tenir mai el castellà ni el francès com a llengües pròpies, fins que amb el Decret d’Interdicció de Lluís XIV (1700) i amb el Decret de Nova Planta de Felip V (1717) una petita part de les classes privilegiades del país es va plegar ―per interès propi, naturalment― a la pressió dels règims borbònics de París i de Madrid. Quan Reixac va iniciar la seva activitat docent (1730), aquesta pressió s’estava desplaçant cap a les classes populars, amb el propòsit claríssim de castellanitzar i, en conseqüència, desnaturalitzar la societat catalana.
Mapa borbònic de la Catalunya Nord (1760) / Font: Cartoteca de Catalunya
Què proposava Baldiri Reixac en les seves 'Instruccions'?
Les Instruccions revelen que Reixac era un ferm defensor de l’ensenyament en la llengua del país, és a dir, en català. No obstant això, Reixac mai va negar la importància del castellà i del francès. En les seves Instruccions també es manifesta com un ferm defensor del coneixement d’aquestes llengües, però mai a costelles del català. Reixac, que no ho oblidem va viure i va exercir la docència fa tres segles, es revela com un visionari, avançat al seu temps i, sobretot, amb un perfil clarament orientat als interessos de la comunitat escolar. La proposta de Reixac, a diferència de les lleis coercitives del règim borbònic, no perseguia un objectiu polític. Reixac, a diferència del règim borbònic, no va fer mai un ús polític de la llengua.
L’objectiu de Baldiri Reixac
Tant és així, que les Instruccions estarien concebudes com una eina de consulta i de guiatge per a tots els mestres d’aquella societat violentada i represaliada, sobretot, per aquells docents rurals que exercien en la solitud que els imposava el medi. Aquell pioner ―podríem dir, aquell pare― de l’escola catalana va proclamar que “no pretenc que amb esta obra sola puguen els minyons eixir doctes i consumats en les ciències i virtut, sinó que pretenc solament donar-los un bon gust i desig per aprendre ciència i virtut”. Prioritàriament, instruir. I amb la naturalitat de fer-ho en la llengua pròpia del país. Passats tres segles llargs de prohibició, persecució i repressió, la llengua catalana continua viva. Però les amenaces que fa tres segles que la corsequen, també.