Va ser membre de la selecció d’atletisme nord-americana que va participar en els Jocs de Berlín 1936. Louis Zamperini, però, és recordat com un heroi als Estats Units després d’haver sobreviscut a la deriva durant 47 dies al bell mig de l’oceà Pacífic durant la II Guerra Mundial. 

Fill d’una família d’immigrants, a casa dels Zamperini només es parlava l’italià, fet que va portar molts problemes d’adaptació al petit Louis. Va ser a través de l’atletisme que va aconseguir fer-se el seu lloc a la societat nord-americana. 

Campió de Califòrnia dels 5.000 metres, a 19 anys Louis Zamperini va aconseguir classificar-se pels Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Amb Estats Units encara patint els efectes de la Gran Depressió, el migfondista va passar-se tota la travessia fins a Europa tancat al restaurant del vaixell on els atletes gaudien del privilegi de tenir bufet lliure. Quan l’expedició nord-americana va arribar a Alemanya, Zamperini havia engreixat gairebé sis quilos. Potser per culpa del pes guanyat, a la final dels 5.000 no va poder passar del vuitè lloc.

Va esclatar la Segona Guerra Mundial i Zamperini va ser enviat al front del Pacífic com a tinent d’un B-24 Liberator. En una de les missions, l’avió va patir un accident en què van morir vuit dels seus 11 tripulants. Es van salvar Russel Phillips, Francis McNamara i el mateix Zamperini. El pitjor per a ells encara estava per arribar. 

Els supervivents van haver de refugiar-se al bell mig del Pacífic sobre les restes de l’avió sinistrat, alimentant-se de peix cru i aigua de la pluja. McNamara no ho va poder suportar i va morir 33 dies després de l’accident. 14 dies més tard, els corrents oceànics van arrossegar Phillips i Zamperini fins a una de les illes Marshall. Dominades pels japonesos, van caure presoners i tancats en un camp de concentració sota el comandament de Matsuhiro Watanabe. Oficial conegut per la seva crueltat, Watanabe va sotmetre a Zamperini a les més sàdiques i esgarrifoses tortures.

Amb la rendició dels japonesos, Louis Zamperini va tornar als Estats Units on va ser rebut com un heroi. Pocs anys després va visitar Japó, on es va trobar amb diversos dels seus captors. Fonent-se en una emotiva abraçada, van guarir les seves ferides. Quatre dècades més tard, Zamperini tornaria de nou al país asiàtic per fer de rellevista de la torxa olímpica dels Jocs d'Hivern a Nagano. L’antic atleta nord-americà volia trobar-se amb Matsuhiro Watanabe i oferir-li el seu perdó. Watanabe no va voler participar en la trobada. Watanabe va morir el 2003, Zamperini el 2 de juliol de 2014. A finals d’aquell mateix any, la seva vida seria adaptada al cinema amb Invencible, pel·lícula dirigida per Angelina Jolie, amb guió dels germans Joel i Ethan Coen i protagonitzada per Jack O'Connell, Domhnall Gleeson, Miyavi, Garrett Hedlund i Finn Wittrock.