El 17 de gener de 1969 no va ser un dia tranquil a la Universitat de Barcelona. Un grup d'uns 150 estudiants opositors van assaltar el rectorat i van llançar per la finestra una bandera espanyola i un bust de Franco. Algun estudiant va colpejar el rector. El règim va proclamar l'immediat tancament de la universitat, però malgrat la repressió el món universitari es convertiria en una de les puntes de llança de la lluita contra el règim. Per commemorar aquests episodis, el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB ha posat en marxa una exposició virtual, La lluita antifranquista a la Universitat de Barcelona a l'entorn de 1969, tot aprofitant materials de l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Qualsevol la pot veure des del seu ordinador o dispositiu mòbil.

Franco defenestrat

Aquell dia, ara fa 50 anys, un grup d'estudiants, després d'una assemblea al Paranimf, van atacar el rectorat, van destruir-ne part del mobiliari i van agredir el rector. El que va semblar més greu al règim és que es llancés un bust de Franco per la finestra. També va irritar molt que un alumne pengés una  bandera vermella amb la falç i el martell a la façana (de fet, en alguns articles era definida com "un mocador vermell"). L'acció va ser molt ràpida i quan va arribar la Policia Armada ja no hi quedaven manifestants. L'acció va provocar molta irritació entre el franquisme, que veia que la contestació creixia i que la situació a les universitats escapava al seu control (el SEU, el feixista Sindicato de Estudiantes Universitarios estava en plena crisi. "El comunismo se quitó la careta en la Universidad de Barcelona", comentava alarmat El Alcázar, quinta essència de la premsa feixista. El rector Manuel Albaladejo va decretar el tancament de totes les facultats. Però el 24 de gener es van obrir totes les facultats. El primer acte acadèmic va ser un multitudinari "homenatge a la bandera" al que els estudiants van ser obligats a assistir i que es va voler transformar en un acte d'adhesió al règim. I a desgrat de tot, la contestació universitària va continuar.

De García-Valdecasas a Albaladejo

L'exposició s'inicia amb un repàs al període en què García-Valdecasas va ser rector de la Universitat, del 1965 al 1968, quan es va començar a estructurar el moviment d'oposició estudiantil. Aquell rector va protagonitzar un període de gran repressió, amb expulsions, sancions, judicis i empresonaments. Fins i tot hi havia alumnes que per les seves activitats polítiques eren expulsats de la UB i privats d'estudiar a cap altre centre universitari espanyol durant un cert període d'anys. El març de 1966 va tenir lloc la Caputxinada, un dels principals actes antifranquistes del període, organitzat pel Sindicato Democrático de Estudiantes de la Universidad de Barcelona (SDEUB). I els actes de protesta contra el rector van ser continus.

certificat bona conducta UB

Certificat de bona conducta de la Falange, necessari per a ingressar a la Universitat. Arxiu Històric de la UB.

El fracàs d'Albaladejo

En teoria Albaladejo va rellevar García-Valdecasas el 1968 per alleujar la tensió política a la Universitat de Barcelona. En principi va tenir alguns gestos positius, com aixecar les sancions als estudiants i nomenar el catedràtic Fabià Estapé com a vicerector. Però l'arribada d'Albaladejo al rectorat va coincidir amb l'Estat d'excepció dictat pel règim de Franco i amb moments de molta tensió política. A la fi només estaria uns mesos al rectorat i seria substituït per Fabià Estapé.

Contra la transició de les elits

L'exposició virtual és una bona mostra de la resistència al règim franquista. Una resistència que passava per l'oposició a la figura del dictador, però també per un rebuig a l'espanyolisme i a les polítiques reaccionàries. Sovint s'ha explicat la transició tan sols com un pacte entre elits polítiques. La lluita antifranquista a la Universitat de Barcelona a l'entorn de 1969 ens mostra que això no va ser així. Que va haver-hi molta resistència a la dictadura, i que a finals dels anys seixanta hi havia una universitat tremendament activa, amb un gran nombre de grups d'oposició al règim i amb mostres contínues de descontent a desgrat de l'omnipresent repressió. Pamflets, pintades, mobilitzacions... Aquesta petita exposició virtual no compta amb materials espectaculars, però ajuda molt bé a revaloritzar la capacitat de resistència de la societat catalana.

 

Foto de portada: Destrosses al rectorat causades pels manifestants. Foto: Arxiu Històric de la UB.