L'Arts Santa Mònica ha volgut acollir una gran exposició d'homenatge a Lluís Llach en el 50 aniversari de la seva primera actuació: Lluís Llach, com un arbre nu. Després que l'artista s'hagi retirat dels escenaris, s'ha pretés recordar la seva llarga trajectòria i la seva influència en moviments culturals i polítics del nostre país (amb un paper clau en la Nova Cançó, però també en d'altres àmbits). L'exposició, comissariada per Lluís Danés i organitzada pel Grup Enderrock, es podrà veure, gratuïtament, fins al 26 d'abril.
Foto: ACN.
L'Estaca en lloc central
El vestíbul de l'exposició està ocupat per la reproducció de totes les portades dels discs de Lluís Llach, el que ofereix una panoràmica impressionant de la seva obra musical. Però potser la sala més emblemàtica és aquella on, penjats d'unes simbòliques estaques, s'hi troben auriculars on es poden escoltar algunes de les versions de L'Estaca, en un gran nombre de llengües, una mostra de la força que ha pres aquesta cançó, que ha estat traduïda al basc, al sard, al cors, a l'àrab, al turc, a l'occità, a l'anglès, a l'alemany, al suec, al farsi, al bretó, a l'ídix, al francès... A més a més, ha adoptat tonalitats molt diferents: a l'exposició se'n pot sentir una magnífica versió en ritme ska de Dr. Drer & Crc Posse, que contrasta amb la solemnitat de com la tocava Jean-Michel Jarre o amb la versió punk dels cubans Porno para Ricardo. Però és més: aquesta cançó nascuda com un himne a la resistència al franquisme, ha esdevingut tot un símbol de lluites socials de diferents punts del món: del combat sindical contra la dictadura polonesa a les primaveres àrabs, passant òbviament pel referèndum de l'1 d'octubre o fins i tot per les protestes de les armilles grogues franceses. A l'exposició això es cita, però és una pena que no es reflecteixi amb més relleu.
Joc de referents
Dos espais de l'exposició estan reservats a les influències de Llach. Per una banda, la instal·lació Viatge a Itaca, inspirant-se en el famós poema de Kavafis musicat per Llach, identifica algunes de les principals personalitats que van inspirar al cantautor i, en unes maletes, representatives del viatge musical de l'homenatjat, incorpora les fotografies d'aquests personatges amb una reflexió de Llach sobre allò que li han aportat: n'hi ha de ben diversos: de Mahalia Jackson a Maria Aurèlia Capmany, passant per Josep Maria Espinàs, qui va ajudar molt al cantant en els seus inicis. En canvi, l'espai El Cafè Antic recrea una vella taverna en la que es poden veure, a les parets i a les taules, aquells autors que ha musicat Llach i que més han aportat a la seva obra: hi són, òbviament, Salvat-Papapasseit i Kavafis, però el lloc més destacat està reservat, naturalment, a Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter que va tenir una relació artística i personal molt estreta amb Llach.
Foto: ACN.
Reviure els grans concerts
A l'exposició també hi ha algunes pantalles on es poden visualitzar els grans concerts de Lluís Llach, des de la mítica celebració del Camp Nou el 1985, fins al que va fer a l'Olympia de París el 1973 i que li va permetre fer el salt al públic internacional. També incorpora algunes peces sobre les facetes menys conegudes de la carrera de Llach: com a director artístic de la Dansa de la Mort de Verges, com a compositor de bandes musicals, com a vinyater... I l'espai central de l'exposició està dedicat a declaracions del cantant i a una visualització d'algunes de les seves cançons més populars.
Foto: ACN.
Més cantant que missatge
L'exposició Lluís Llach. Com un arbre nu s'ha planejat, sobretot, com un homenatge al cantant. Per això, a l'espai final s'ofereix al visitant una experiència immersiva, mitjançant tecnologia 3D, perquè pugui sentir-se com en un concert particular del cantautor de Verges (una experiència que vol ser el plat fort de l'exposició i es presenta com una gran innovació tecnològica, però que queda lluny de les expectatives generades). L'exposició queda una mica més coixa pel que fa a l'impacte social de la música de Llach. Es mostren, en vídeo, entrevistes a músics i a personalitats del món musical que enalteixen la música de Llach, però es veu molt poc l'apropiació popular de la música del cantant. Més enllà del debat sobre l'oportunitat d'una exposició d'homenatge al cantant-diputat, Lluís Llach. Com un arbre nu constitueix una ocasió de reviure a un dels personatges mítics de la Nova Cançó i de retrobar-nos amb un moviment musical que va ser essencial per a la lluita per les llibertats a Catalunya.
Foto de portada: Sergi Alcàzar.