Lluís-Anton Baulenas és el guanyador de la primera edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona. Un jurat format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón ha atorgat el guardó per unanimitat a l’autor de Seré el teu mirall, una història a la Barcelona del 2003 en què dos homes (i també la ciutat mateixa) intenten redimir els pecats del seu passat.
Lluís-Anton Baulenas guanya el Premi Santa Eulàlia de novel·la
El Premi Santa Eulàlia està dotat amb 25.000€, amb l’impuls de l’editorial Comanegra i Àfora Focus Edicions, i es converteix en un dels premis més importants del país. Seré el teu mirall narra la peripècia de Jaume Pedrol, un professor de literatura retirat que acaba treballant per atzar en una immobiliària fantasma. Al darrere d’aquesta empresa s’hi amaga una organització mafiosa, i el Jaume es veurà embolicat en les dèries d’uns personatges que actuen sobre la ciutat com si estiguessin per sobre del bé i del mal. La novel·la es publicarà aquest 1 de març a la col·lecció Narratives de Comanegra.
Un escriptor de Barcelona
Lluís-Anton Baulenas és un dels autors més importants de la novel·la catalana contemporània. Ho demostren, per exemple, la dotzena de premis que ha guanyat (entre els quals el Sant Jordi, el Crítica Serra d’Or, el Ramon Llull o el Prudenci Bertrana), i que hagi estat traduït a una dotzena de llengües. De les seves novel·les se n’han fet pel·lícules d’èxit i obres de teatre. És dramaturg, crític literari i traductor d’autors com Ray Bradbury, Truman Capote, George Orwell i Lawrence Durrel, entre molts altres. El seu estil s’ha caracteritzat sempre per una traça especial en la construcció dels personatges, el ritme i el marc històric. I Barcelona ha estat sempre el seu paisatge de referència.
Lluís-Anton Baulenas guanya la primera edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb 'Seré el teu mirall' / Foto: ACN/ Carla Mallol
Una Barcelona amb síndrome d'abstinència
Entre els temes de ciutat que destaquen en la trama de Seré el teu mirall n’hi ha un que brilla per damunt de tots: les remuntes que afecten molts edificis històrics de Barcelona, especialment de l’Eixample i, de manera molt cridanera, sobre alguns edificis modernistes. El protagonista de la novel·la ha de barallar-se amb el caprici d’un arquitecte milionari amb mala consciència: durant el franquisme va dissenyar-ne una colla, de remuntes, i avui vol comprar-les i tirar-les a terra. El context de la novel·la és el d’una Barcelona amb "síndrome d’abstinència" de grans esdeveniments, a la qual ja li queden lluny les Olimpíades i s’empesca el Fòrum de les Cultures. El 2003 la ciutat vivia immersa en la bombolla immobiliària i un procés de transformació urbanística decisiu, i durant aquell any s’hi van celebrar dues eleccions crucials: les municipals, que va revalidar Joan Clos, i les catalanes, que van donar com a resultat el pacte del primer Tripartit. Un moment que avui ja podem llegir amb prou perspectiva històrica.