Pablo Carbonell ens descobreix el seu “món de la taràntula”
Pablo Carbonell va quedar atrapat en la lectura d’Instrumental, aquí publicat per Blackie Books. Així ho va manifestar a Twitter (res extraordinari: la biografia del pianista britànic James Rhodes és un dels millors llibres que jo també he tingut la sort de llegir en moooooolt de temps). Declaració en xarxa que Jan Martí, editor del petit, però amb un catàleg grandiós, segell barceloní, va aprofitar per plantejar-li un repte: escriure les seves pròpies memòries. El mundo de la tarántula és l’obra resultant d’aquella aposta tuitera, crònica del recorregut vital d’un paio que ha viscut més del que viurem tu, jo i els nostres col·legues més cràpules junts, agitats i rebregats.
Sí, Carbonell ha viscut molt. Ho ha fet tot i tot ho ha fet com li ha donat la gana. Ha estat actor (des del seus inicis al carrer amb Pedro Reyes fins a la seva participació a films com Lo mejor que le puede pasar a un cruasán), músic (amb Los Toreros Muertos i en solitari), presentador (impossible oblidar el seu exercici com a reporter de CQC), director de cinema (Atún y chocolate)…
De les drogues al sexe, també ho ha provat i ha experimentat tot. I tot ho explica (sense penedir-se de res però sense caure en aquella nostàlgia hiperbòlica de què pequen molts dels relats protagonitzats per aquells que van ser protagonistes de la dècada prodigiosa dels 80: que-bons-que-érem-i-que-bé-que-ens-ho-passàvem) en unes memòries que, inevitablement, també són un recorregut per l’Espanya de les últimes dècades a més a més que una decidida manifestació a favor de la llibertat i la creació artística.
Carbonell és un d’aquells (pocs) bufons que s’atreveixen a dir a viva veu que el rei va nu, fins i tot quan el monarca que desfila en pilotes és ell. Per això, el seu és un relat interessant en el seu contingut, exquisit en la manera en com l'explica.
El mundo de la tarántula. Pablo Carbonell. Blackie Books. Barcelona, 2016. 384 pàgines.