Anita Lasker-Wallfisch, sobrevivent dels camps d'extermini d'Auschwitz i Bergen Belsen, ha demanat en un discurs al Parlament alemany no tolerar el negacionisme de l'Holocaust ni abaixar la guàrdia davant de les noves formes d'antisemitisme, inclòs l'odi als israelians.  "Els jueus són criticats per no haver-se defensat i són criticats quan es defensen avui", va assenyalar.

"Vaig jurar no tornar a posar els meus peus a terra alemany. El meu odi al que era Alemanya no tenia límits. Però, com veuen, vaig entrar en raó ja fa molts anys. I no me'n penedeixo. L'odi és simplement un verí i al final acaba enverinant un mateix", ha dit davant del Bundestag, en una cerimònia per recordar les víctimes de l'Holocaust. Amb quatre dies de retard, el Parlament alemany va commemorar el 73 aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, camp al qual va sobreviure Lasker-Wallfisch perquè, com va relatar, "se la necessitava" com a violoncel·lista a l'"orquestra femenina" del camp d'extermini.

Als seus 93 anys, va entrar al recinte del braç del president alemany, Frank-Walter Steinmeier, i després es va recolzar en un bastó per arribar a la tribuna, però la seva veu no va tremolar. Lasker-Wallfich va alertar del "virus" de l'antisemitisme, que té més de 2.000 anys i "pel que sembla és incurable", i va demanar de combatre els qui posen en dubte la maquinària assassina del nazisme, un dels capítols de la història més documentats.

Entre crides d'atenció, va voler també elogiar l'acollida de més d'1,3 milions de refugiats a Alemanya en els últims dos anys, paraules que va escoltar des del seu seient la cancellera, Angela Merkel, i que no van ser aplaudides des dels escons de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Filla d'un advocat i una violinista, Anita va néixer a Breslavia (avui Polònia) el 1925 i la seva vida va ser un "idil·li" fins a l'arribada del nacionalsocialisme al poder. Quan van deportar els seus pares ella tenia 16 anys i va començar amb la seva germana Renate a treballar en una fàbrica, on van conèixer presos de guerra francesos. Va començar llavors una carrera com a "falsificadores de documents", la que els portaria a presó i la que, a la fi, els va obrir una porta d'esperança a Auschwitz.

El president del Bundestag, Wolfgang Schäuble, ha subratllat que de la "culpa" neix l'"especial responsabilitat" d'Alemanya davant dels jueus, una responsabilitat que han d'assumir també els immigrants. Schäuble s'ha preguntar què hauria passat si després dels pogroms contra els jueus el 1938 milers d'alemanys haguessin sortit al carrer a protestar i ha subratllat la necessitat de mantenir "una posició conseqüent contra tota exclusió, abans que sigui massa tard".