Només el 2021, més de 1.600 llibres han estat prohibits en milers d'escoles dels Estats Units, gràcies, en part, a la insistència d'organitzacions vinculades a grups conservadors. Com si d'una petita Gàl·lia cultural es tractés, la Biblioteca Pública d'Arlington (Virgínia) ha dit prou. "Evidentment, respecto el dret d'un pare a dir: 'per al meu fill, això no'. El que no respecto és el dret d'un pare a venir i dir: 'Això no, per a ningú", explica Diane Kresh, la directora de biblioteques del comtat d'Arlington, un petit enclavament urbà separat de Washington per les aigües del riu Potomac.
Kresh també és al capdavant de la Setmana dels Llibres Prohibits, una celebració anual que aquest any serveix com a resposta a la recent onada de censura parental al país, dirigida, sobretot, cap a històries de temàtica racial o amb personatges LGTB. Com a part de l'esdeveniment, la Biblioteca d'Arlington anima els seus lectors a treure algun llibre prohibit o desafiat a les escoles nord-americanes. Textos com The Bluest Eye, de la premi Nobel de Literatura Toni Morrison, o Gender Queer: A Memoir, de Maia Kobabe. El missatge sembla que ha calat: aquesta setmana, tots els llibres "prohibits" de la biblioteca estan prestats.
La llibertat de llegir
En molts casos, les prohibicions de llibres a escoles són animades, promogudes o executades per polítics conservadors, com el governador de Florida, Rom DeSantis, o el de Texas, Greg Abbott. Malgrat que s'ha intensificat en els últims anys, la censura lligada a la defensa de la moral ha estat sempre font de controvèrsies en un país en el qual les paraules "Confiem en Déu" adornen els bitllets de dòlar, els edificis públics i, fins i tot, les escoles. Segons dades de PEN America, una ONG que lluita contra les prohibicions de llibres, el 40 % dels més de 1.600 títols censurats en escoles nord-americanes durant l'últim curs tenen protagonistes o personatges secundaris que no són blancs.
El 40 % dels més de 1.600 títols censurats en escoles nord-americanes durant l'últim curs tenen protagonistes o personatges secundaris que no són blancs
Per a Nikole Hannah-Jones, periodista de The New York Times i autora de The 1619 Project, un projecte literari sobre la història de l'esclavitud i els seus ecos contemporanis, vetar llibres és una pràctica que sempre apareix associada a algun tipus de repressió. "Llegir és alliberador. Llegir obre el teu món i la teva perspectiva, i et porta a qüestionar les jerarquies existents en una societat", explica l'escriptora. El projecte de Hannah-Jones ha estat desafiat pràcticament des que va néixer. Va començar a publicar-se el 2019 a les pàgines de The New York Times, i de seguida va atreure les crítiques del llavors president, Donald Trump, que va arribar a ordenar una comissió educativa que desenvolupés un "currículum patriòtic", en reacció a les escoles que començaven a utilitzar el treball de la periodista per ensenyar història nord-americana. Alguns estats, com a Florida o Texas, han arribat a aprovar lleis que prohibeixen que el text sigui ensenyat en les escoles públiques.
El professorat als Estats Units és en un 80 % dones blanques. Desafia la lògica pensar que les dones blanques estan ensenyant els nens blancs que són uns opressors
En el centre de la controvèrsia: la teoria crítica de la raça, una espècie d'etiqueta-comodí que s'aplica gairebé automàticament a qualsevol treball històric que examina el rol de l'esclavitud i el racisme en el naixement de les institucions del país. "Hauria pensat algú fa dos anys que la 'teoria crítica de la raça' era alguna cosa?", es pregunta Kresh, mig incrèdula, mig de broma. El terme, que poca gent sap definir amb exactitud, s'ha convertit en una constant en els debats sobre educació i adoctrinament, i és utilitzat contínuament per mitjans i grups de pressió conservadors per assenyalar a professors que tracten el tema del racisme a les seves aules. "El professorat als Estats Units és en un 80 % dones blanques. Desafia la lògica pensar que les dones blanques estan ensenyant als nens blancs que són uns opressors", assegura Hannah-Jones.
Una història de resistència
La història dels desafiaments a la lectura als Estats Units està inevitablement lligada a l'esclavitud i al racisme. Els estats del sud no només van prohibir als esclaus llegir, sinó que van evitar que es pogués publicar literatura abolicionista, impedint als blancs d'exposar-se a idees contràries a l'esclavitud. De la mateixa manera, la història de la resistència afroamericana està inevitablement lligada a la lluita pels drets de les minories, tant racials com sexuals i de gènere. Al seu llibre, Hannah-Jones argumenta que l'exemple establert pel moviment pels drets civils va obrir la via per a les reivindicacions de la comunitat gai al país.
El llibre més prohibit aquest any a les escoles nord-americanes va ser Gender Queer: A Memoir, una exploració de la identitat de gènere de la seva autora des de l'adolescència fins a l'edat adulta
Referent al vet de llibres, una gran quantitat té a veure amb la representació de personatges LGTB en lectures infantils. Segons dades del PEN, el llibre més prohibit aquest any a les escoles nord-americanes va ser Gender Queer: A Memoir, una exploració de la identitat de gènere de la seva autora des de l'adolescència fins a l'edat adulta. Potser per això la Biblioteca Pública d'Arlington ha decidit celebrar la Setmana dels Llibres Prohibits amb dos esdeveniments que celebren aquesta història de resistència afroamericana.
Tot apunta que les prohibicions continuaran sent una realitat tan nord-americana com les referències a Déu als bitllets de dòlar
El primer, una xerrada de Hannah-Jones davant d'un amfiteatre que esclata en crits de joia cada poques frases. El segon, una actuació de Jubilee Voices, un grup de cantants afroamericans que recuperen cançons i històries dels temps de l'esclavitud. "No més prohibicions de llibres", entonen, en una versió actualitzada de l'himne 'Oh Freedom', mentre el públic pica de mans i els acompanya amb paraules de llibertat escrites fa més d'un segle pels esclaus alliberats després de la Guerra Civil. Malgrat les súpliques, tot apunta que les prohibicions continuaran sent una realitat tan nord-americana com les referències a Déu als bitllets de dòlar. Mentrestant, a Arlington, sonen els tambors, i la batalla continua.