Esperanto i 3% a la Rambla

¿Señora, le interesa la mente?”, em pregunta una dona al capdavall de la Rambla. Dic “mira, depèn” i aleshores m’allarga un llibre, l’únic que ven, un llibre que té un volcà en erupció a la coberta, i em diu que és un gran èxit. “¿Usted sabe qué es un best-seller?”, fa, i m’explica que aquest llibre ho és, però que no és auto-ajuda, que és molt millor que l’auto-ajuda, perquè et permet recordar les experiències viscudes a l’úter matern.

Només em faltaria aquesta, penso, i pujo un parell de parades més, saltant-me llibreters de vell que tenen el Mecanoscrit del segon origen barrejat amb l’Espido Freire i una guia del Coto Matamoros que es diu Usted también puede ser famoso. Més amunt em criden l’atenció uns clàssics infantils escrits en una llengua que desconec. “Aprengui esperanto en cinc minuts”, hi diu al costat dels llibres, en un cartell. M’ho prenc seriosament i m’assec a la classe exprés que ens fa un professor hongarès, a mi, a una desconeguda que no hi era tota, i al meu nòvio, que riu com un boig i no s’ho creu. Quan marxem cinc minuts després, sabent dir en internacional "Em dic Anna i sóc baixeta", sento que els paradistes esperantistes parlen entre ells en un català excel·lent.  

Confio que tots els tocats del bolet s’hagin concentrat al capdavall de la Rambla i entro a L’Ars libris, la fira internacional de llibres d’art i disseny de l’Arts Santa Mònica. Hi veig uns companys de Herder exposant les versions manga dels clàssics de filosofia —que han editat amb una col·lecció que es diu “La otra h(erder)”, de la vergonya que els deu fer. Hi veig una parada que es diu “Nada por la patria”, on s’hi venen bosses i camisetes amb el logotip de l’antiga Convergència que emula el 3%. I just al costat hi veig la caseta d’Enciclopèdia Catalana amb senyor que assalta els passants preguntant-los si coneixen Miquel Martí i Pol. Els explica que Joan-Pere Viladecans ha fet uns gravats per il·lustrar els seus poemes en un llibre editat per Enciclopèdia que es ven a 2.000 euros i que es diu Salveu-me la mirada. "És que era paralític i es comunicava pels ulls, m'entens?”, m’explica l’home, seriosament.

 KAJ1030

Màquines per salvar parelles al Palau Robert

Entrant al Palau Robert pel carrer Rosselló veig molta gent concentrada al voltant d’un estant. No és Pilar Rahola ni Kilian Jornet ni cap autoritat recitant La pell de brau. Una noia uniformada m’explica que és un aparell patrocinat per Viladrau que calcula quants ‘Te quieros’ (sic) t’has de dir amb la teva parella per "durar temps". Per fer-ho ben científic Viladrau ha contractat els serveis de l’Escola de Neurociència de l’Amor, que són experts i han fet un test molt expert que trobaríeu a la Cuore. M’obro pas entre parelles que volen testar el seu amor i veig el Xavi Bundó presentant La vida que aprenc de Carles Capdevila i la Pilarín Bayés i els seus barrets.

Em trobo una altra aglomeració a sota un cartell immens d’Amazon: "Demostra el teu amor a la literatura: tatua’t al braç les frases que subratlles als llibres”. Com que no hi ha agulles esterilitzades enlloc pregunto què passa i una noia em diu que no hi fan tatuatges permanents, que hi fan tatuatges de tinta que duren set dies. Perquè estimem la literatura, però no ens passem.

Demano el mostrari de frases per tatuar-se, on s’hi combinen clàssics i moderns. Dubto entre "Caminante, no hay camino, se hace camino al andar" i "Te amo como un torbellino, como un león, como una furia irreprimible", de Ken Follet. També hi veig cites en català: “Tot està per fer i tot és possible”. I en català d’ara: “Les promeses se les porta (sic) el vent, hem d’evitar que bufi’, que hauria escrit, no sabem si bé o malament, Albert Espinosa.

Abans de marxar el cap de comunicació d’Amazon anuncia la llista dels més venuts en català: Nosaltres dosRosa de cendraLa senyora Stendhal i Un home que cau. M’agafa tristor i ganes de riure, per la llista malalta, per la bogeta de l’úter (matern), pel poeta venut paral·líticament i descarada. I per aquells catalans anunciant al món les virtuts de l’esperanto mentre els enamorats calculen “Te quieros” i es tatuen promeses que “es” porta el vent. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat