Yasmina Khadra coneix bé el terrorisme jihadista. Mentre escrivia les seves primeres novel·les amb aquest pseudònim, Mohammed Moulessehoul (nascut el 1955 al Sàhara algerià), era oficial de l'exèrcit algerià, en els durs temps del terrorisme del Grup Islàmic Armat (GIA). La seva Trilogía de Argel , iniciada amb la celebrada Morituri explicava amb una visió crua aquells anys de plom. En la seva darrera novel·la, Khalil (ed. Alianza), Khadra es posa en la pell d'un dels terroristes suïcides que va sobreviure als atemptats de París del 13 de novembre del 2015, els que van tenir lloc al Bataclan i a l'Estade de France.

Yasmina Khadra ActuaLitté Wikipedia

Foto: ActuaLitté.

Un bany de realitat

Khadra escriu una novel·la, però amb nombrosos elements presos de la realitat. El narrador de Khalil és un noi belga d'origen nord-africà, però amb problemes d'integració, com molts dels terroristes implicats en els atemptats de París. Després d'un ràpid procés de radicalització, acaba decidit a immolar-se en els atemptats, com van fer-ho alguns joves de condició similar aquell 13 de novembre. I com a un dels implicats en el darrer moment li falla l'armilla explosiva que duia per cometre l'atemptat. Khadra s'esforçarà en descriure el barri d'origen del terrorista, els problemes familiars del seu entorn, els cercles on es radicalitza, l'ambient d'aquella nit de París... Un escenari real i uns fets reals que serveixen per construir una trama de ficció, que gira al voltant d'una pregunta terrible: "I després què?". El terrorista suïcida està disposat a acabar amb la seva vida, però falla. I la vida continua. Què farà a partir d'aquest moment?

Retorn al barri

Khalil, el protagonista, a partir de l'atemptat haurà d'emprendre una esbojarrada fugida, empaitat per la policia de França, de Bèlgica i de mig món. Però ell tractarà de restablir el contacte amb els cercles terroristes per fer un nou atemptat i per immolar-se, aquest cop sí, provocant el major nombre de víctimes possible. En la seva recerca d'un refugi segur, Khalil retornarà a l'únic lloc que coneix bé, el seu barri ple d'immigrants: Molenbeek. I és a través d'aquest retorn als orígens que el lector coneixerà l'entorn d'un terrorista islamista: la seva vida familiar, els seus amics, el seu cadí, el seu emir... Per una banda al lector se l'introdueix en la diversitat de la comunitat d'origen nord-africà a Europa, amb bona part dels seus membres que deploren el terrorisme. Però Khadra també intenta analitzar què duu a un jove amb poc futur a acabar amb la seva vida enduent-se per davant a qui trobi al seu camí. El Khadra de Khalil en cap moment justifica els atemptats, però sí que explora, no sense un punt de simpatia, la vida dels joves marginals que acaben militant als grups jihadistes.

La cursa

La novel·la Khalil és la història d'una fugida, però també la d'una cursa en què el terrorista intenta tornar a preparar-se per atemptar, i on la policia va estrenyent el cercle progressivament. Khalil haurà de rebre al suport de la xarxa jihadista, però davant el setge policial recorrerà també a parents, amics i coneguts que no en saben res de la seva implicació en els atemptats de París. La incògnita sobre com acabarà Khalil és el motor d'una trama més angoixant que no pas agitada.

Khadra: el mestre àrab de la novel·la negra

Yasmina Khadra és el mestre indiscutible de la novel·la negra nord-africana. Mohammed Moulessehoul va publicar la seva primera novel·la el 1984. Va escriure sis novel·les sense gaire èxit amb el seu nom real. El 1989, en ple conflicte entre l'exèrcit i les forces islamistes del Front Islàmic de Salvació (FIS) i el GIA (Grup Islàmic Armat), va decidir començar a escriure sobre aquest tema, però va adoptar un pseudònim, per tal d'evitar la censura. Va triar Yasmina Khadra, un nom femení basat en els cognoms de la seva esposa. Serà amb aquest pseudònim que publicarà Morituri, una novel·la negra protagonitzada pel que serà el seu gran protagonista: el comissari Llob, que li donarà una gran fama. El 2000, després de deixar l'exèrcit amb la graduació de comandant, va donar a conèixer la seva veritable identitat, i va ser molt criticat per usar un pseudònim de dona. Va abandonar Algèria i va viure a Mèxic i a França, per després retornar a Algèria. En els darrers anys, la trama de les seves novel·les han escapat al marc algerià i s'han desenvolupat per altres bandes: Somàlia, Kabul, Bagdad, Líbia i fins i tot L'Havana... El 2013 va voler presentar-se a les eleccions presidencials algerianes, però no va aconseguir reunir les signatures necessàries.

Ploma madura

Khadra va assolir el seu màxim prestigi amb les novel·les negres del comissari Llob, que van sumar un gran èxit de vendes amb l'elogi unànime de la crítica (tot i que alguns després li van retreure que es fes passar per dona, i van acusar-lo d'usar un pseudònim femení per tenir més vendes i per guanyar-se les simpaties dels crítics). Les obres del cicle algerià del comissari Llob eren d'una terrible contundència: denunciaven les barbaritats dels "barbuts", però també deixaven clara la violència de l'exèrcit, la corrupció del govern, l'autoritarisme del Front d'Alliberament Nacional, la mitificació de la història nacional... I descobrien al lector un món fascinant, el d'una Algèria alhora oberta al món i simultàniament terriblement reaccionària. Khalil i les darreres obres de Khadra no tenen la contundència ni l'originalitat d'aquelles novel·les negres. I malgrat tot, Khadra continua fascinant, perquè és un autor amb un llenguatge polit, i amb un estil fresc i directe. En el cas de Khalil, a més a més, té l'encert de triar una temàtica impactant, que atreu d'immediat. Khalil és una obra inquietant que ens interroga sobre els marges de la societat occidental, on es coven els nostres monstres. Els seguidors de Khadra probablement se sentiran fascinats per ella. Però aquells que encara no coneguin l'autor algerià, farien bé en començar la seva aproximació amb Morituri.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat