La Judit va estar més de tres anys sense saber què li passava. No es trobava bé. Tenia molt dolor físic. Va començar a pensar que estava malalta, que hi havia alguna cosa dins seu que no funcionava. Inclús va arribar a valorar que potser tenia un càncer. Però quan anava al metge, les proves sortien bé. Ningú sabia dir-li què tenia. Però la seva vida va fer un gir de 180 graus quan va veure un anunci d'un curs titulat Com gestionar el dolor físic i emocional. La Judit Diego (Barcelona, 1983) és periodista i fa cinc anys va fundar Om Shanti Judit Diego, un projecte de comunicació pioner a Catalunya basat en la medicina complementària, l'alimentació saludable i els productes naturals, després de veure que hi havia alternatives vitals que desconeixia. L'any vinent, aquest 2023 que entra, trepitjarà l'escenari d'un teatre per primera vegada. Serà al Teatre Aquitània amb una única obra —encara sense data d'estrena— que barrejarà sentit de l'humor, creativitat i informació per crear sinergies amb el públic i parlar de la importància de gestionar les pròpies emocions. Serà un pas més per ajudar la societat a identificar millor els conflictes emocionals que portem a la motxilla, una tasca que ella va haver d'aprendre a treballar-se a fons.
Què és una malaltia psicosomàtica?
És aquella que està ocasionada per un o diversos símptomes físics, amb diversos graus d’intensitat, i que tenen l’origen en les emocions. I és que un alt percentatge d’alteracions orgàniques són derivades de la connexió entre la nostra ment i les nostres emocions.
A tu què et va passar exactament? Quins símptomes tenies?
Jo era una persona nerviosa —ara ja no tant! (riures)— i l’ansietat i l’estrès m’han acompanyat en diferents etapes de la meva vida. I sempre m’ha costat saber gestionar les meves emocions. Aquests tres factors van derivar en un bon còctel, suficient perquè tot derivés en un dolor psicosomàtic situat a la zona de l’esòfag de més de 3 anys de durada que va derivar també en altres símptomes, com insomni, taquicàrdies i marejos.
Havia de ser molt complicat no saber què et passava.
No entenia res i pensava que tenia una malaltia greu. Anava als metges i reclamava que em fessin tota mena de proves mèdiques. Sorprenentment, mai sortia cap paràmetre alterat. Jo li deia a la meva mare que havia d’existir algun error. Tenia tant dolor físic que em semblava surrealista que em diguessin que estava tot bé. Sentia ràbia, impotència i frustració. Tot i això, també t’he de dir que mai em vaig conformar amb la situació i sempre vaig lluitar per trobar la solució i capgirar les circumstàncies que estava vivint. I així va ser. La medicina complementària, i concretament una teràpia, la programació neurolingüística (PNL), em va ajudar a transformar la meva vida i vaig aconseguir aprendre a gestionar millor les emocions i a disminuir l’estrès.
Jo li deia a la meva mare que havia d’existir algun error; tenia tant dolor físic que em semblava surrealista que em diguessin que estava tot bé
Perquè gestionem tan malament el què ens passa?
Perquè ningú ens ha ensenyat a saber gestionar les nostres emocions, i aquestes s’apoderen sovint de nosaltres. Fins avui dia hi ha hagut un gran desconeixement sobre la importància d’aprendre a regular-les. Ara es posa en valor la intel·ligència emocional, ja que a la vida no n’hi ha prou amb l’adquisició de coneixements.
No tothom pensa el mateix.
Jo crec que hi ha bones notícies. La primera és que a les escoles s’estan donant eines i recursos perquè els més petits sàpiguen expressar —i identificar— emocions i sentiments. D’altra banda, cada vegada són més els joves que reclamen que se’ls proporcionin estratègies i recursos per enfrontar-se a les inevitables experiències de la vida. I finalment, ha hagut d’arribar una pandèmia sense precedents perquè tots valoréssim la importància de gestionar les emocions, aprenguéssim a escoltar el nostre cos i per donar més èmfasi a una alimentació més saludable. La vida és un rebombori emocional i cal aprendre a regular les nostres emocions per aconseguir més benestar i qualitat de vida.
Sovint es diu que les noves generacions ens prenem les coses més a pit i que abans s’aguantava molt més. Perquè creus que es deslegitima que es digui en veu alta que no s’està bé?
Les anteriors generacions van viure una guerra molt cruel que els va fer endurir i no digerir molts dels pensaments i emocions que sentien per aquell aleshores. L’únic important era subsistir com fos... I, d’altra banda, i en referència a la segona pregunta, en general es prefereixen herois a gent feble que expliqui les seves misèries, encara que una part de la població empatitza amb les desgràcies dels altres si ells també les tenen.
Has patit estigma per explicar públicament el teu cas?
No, al contrari. La gent que s’ha dirigit a mi ha estat per agrair-me que fes visible el meu testimoni. La meva missió amb el meu projecte Om Shanti Judit Diego és ajudar la societat. La meva professió és ser periodista, però soc humana, i tots somatitzem alguna vegada a la vida. I jo he decidit explicar el meu cas per ajudar. No t’imagines la quantitat de persones que es van dirigir a mi buscant ajuda quan vaig ser entrevistada fa uns dies al programa La nit dels ignorants 3.0 de Catalunya Ràdio...
I què és per tu tenir una bona salut mental o emocional?
Pot semblar típic, però jo soc feliç anant a dormir d’hora, menjant el màxim de saludablement possible i realitzant exercici cada dia. Intento evitar l’estrès, compartir amb els que més estimo i m’agrada formar part de retirs i tallers de medicina complementària perquè contribueixen sempre en la meva transformació personal diària.
Es prefereixen herois a gent feble que expliqui les seves misèries
Val, però una cosa és la teràpia, i l’altra l’alimentació. Què té a veure el que mengem amb el benestar mental?
Cada vegada són més els estudis que evidencien la relació entre l’alimentació i el benestar emocional, mostrant un vincle entre el que mengem i com ens sentim. Així que l’alimentació té una estreta relació amb el nostre estat d’ànim i influeix en trastorns com l’ansietat i la depressió. Per tant, és important consumir aliments que continguin vitamines del grup B i àcids grassos per aconseguir millorar el nostre estat d’ànim. I per aconseguir reduir l’estrès i el cansament, els aliments rics en magnesi són bons aliats. L’alimentació comporta una llarga llista de malalties associades, algunes d’elles com el càncer, la diabetis o malalties dentals, per posar-ne només tres exemples.
Tu què menges un dia qualsevol, com són els teus àpats?
M’agrada alternar i acostumo a menjar 4 vegades al dia i no sempre amb les mateixes quantitats. Et diré el meu menú d’ahir, a veure què et sembla. A primera hora: 5 torradetes de blat sarraí amb truita a la francesa, ruca i alfals acompanyades d’una taronja i un got de beguda de soja amb una culleradeta d’espirulina. A les 12 h, un grapat de nous. A les 15 h; de primer plat, sopa de fideus elaborats amb quinoa i de segon, dues hamburgueses de pollastre i espinacs i espàrrecs verds barrejats amb bolets Xiitake. A les 20 h, una crema de carbassó i pastanaga. Però depèn del dia faig dejuni a la nit. I també deixa’m dir-te que soc fan de les llenties vermelles i dels beneficis de l’alga cochayuyo.
Quant et costa la teva cistella de la compra setmanal?
(Riures) Molt bona, la pregunta. No tinc calculat l’import exacte i prefereixo no saber-ho, però sí que et puc assegurar que en el que més inverteixo mensualment és amb l’alimentació.
No tothom s'ho pot permetre, i tampoc un seguiment terapèutic. Vol dir això que la salut emocional pateix un biaix de classe?
És evident que no tothom es pot permetre comprar productes ecològics/biològics ni anar a teràpia una vegada al mes. El que també és evident és que la salut té un preu i que seria fantàstic que tothom fes tot el possible per tenir una alimentació el més saludable possible i anar incorporant productes eco en la mesura que els sigui possible.
Ara saltes al teatre. Per què?
Sempre he volgut ser actriu i amb els anys que ja porto davant dels mitjans de comunicació (fent ràdio, tenint un canal de Youtube i creant un gabinet de comunicació que empodera el sector) em venia de gust anar un pas més enllà, pujar un esglaó més. Atrevir-me amb el món del teatre, una professió que m’ha apassionat sempre i fusionar-la amb la meva altra passió: el món de les teràpies i l’alimentació saludable.
És evident que la salut té un preu
Què s’hi trobarà l’espectador?
Estic coent tota l’estructura del guió, ja tinc idees claríssimes que formaran part de l’espectacle i que ja em fan somriure a mi mateixa. Tot i que el punt de partida serà el dolor psicosomàtic, puc assegurar que no hi faltaran els autèntics protagonistes del meu projecte: mencions a les teràpies que més m’han ajudat —explicant els principals beneficis de la mà d’alguns dels protagonistes que m’han acompanyat en una etapa o una altra de la meva vida—. Tampoc hi faltarà l’alimentació saludable (sortiré menjant llenties vermelles o l’alga cochayuyo en ple directe i fent-les provar al públic), i també seran protagonistes productes de suplementació que m’han ajudat a transformar la meva vida. Això sí, amb Om Shanti Judit Diego (l’espectacle durà el mateix nom del projecte) no hi faltarà el meu segell: informació, creativitat i sentit de l’humor, en un espectacle únic i irrepetible que fusionarà el meu protagonisme amb la interacció amb el públic i també amb els coachs, terapeutes i empreses del sector que finalment hi formin part.
Creus que has acabat el teu procés de gestió personal?
Cada dia que passa estic en constant canvi i evolució personal. I serà així fins al dia que deixi de formar part d’aquest món. M’agrada descobrir noves eines del món de la medicina complementària per després poder-les fer visibles i empoderar a través del meu programa/projecte amb la missió d’ajudar sempre a la societat.