En una hora, aquest matí, Josep Maria Espinàs ha signat els 25 llibres que hi havia a la paradeta on s'estava. Però no ha acabat aquí; quan s'han acabat els exemplars, ha arribat gent que duia els seus exemplars per a que aquest autor els els signés. No tots eren novetats. Hi havia, fins i tot, edicions dels anys setanta.

Josep Maria Espinàs és, sens dubte, l'autor més fidel a la festa de Sant Jordi. Porta 62 anys anant a signar els seus llibres. Cada any, un de nou. Ha publicat 90 llibres i 62 els ha presentat per Sant Jordi. I això que, durant alguns anys, això no era gens fàcil. "Durant molts anys havíem de signar els llibres d'amagat, perquè ens vigilaven els grisos", explica Espinàs. Aleshores Sant Jordi no era un dia de multituds com ara. "Quan vaig signar el meu primer llibre, Com ganivets o flames, només hi havia una parada autoritzada, perquè estava especialitzada en llibres molt minoritaris. Emparant-nos en el permís que ells tenien, hi anàvem tres o quatre escriptors, que signàvem amagats darrere una cortina". La gent que hi anava no se n'assabentava pels mitjans de comunicació: "Venien perquè algú els havia dit que seríem allà". No hi havia llargues cues: "Però sempre signàvem algun llibre".

El més divertit...

Espinàs ha viscut tot tipus d'experiències en els seus 62 sant jordis a les Rambles. Explica que un any, a la Casa del Llibre, se li va presentar un lector que volia que li signés un llibre. Espinàs va veure que el llibre no era seu, sinó de Xavier Benguerel, i li va fer notar al lector que ell no era l'autor de l'obra. "M'és igual", va respondre tranquil·lament el lector, que no estava disposat a marxar d'allà sense una signatura. Espinàs li va signar el llibre "en nom de Xavier Benguerel". Espinàs assegura que allò va ser, per a ell, una lliçó d'humilitat.

El més bonic...

Un any una senyora es va presentar davant Josep Maria Espinàs demanant-li que li signés un llibre "per a l'Enric". Espinàs, que no sol perdre la seva amabilitat, va preguntar-li per qui era l'Enric. "Era el meu marit", va dir-li la senyora. "El marit havia mort feia uns dies. I com que cada any el marit venia perquè li signés el meu darrer llibre, la dona va venir a buscar-me, perquè li signés el llibre i el pogués posar a la prestatgeria al costat dels llibres que li havia signat els anys anteriors", explica Espinàs.

I el més sorprenent

Un any, quan tenia tot de gent fent cua, s'hi va presentar un que venia amb una maleta plena de llibres. En duia 40 o 50. Li vaig haver de dir que, si volia, li signaria els llibres un altre dia, però que no podia signar-los tots allà.

La felicitat de Sant Jordi

Fa uns anys Espinàs podia fer deu torns de signatura durant el Dia de Sant Jordi. Aquest any l'edat només li permet de fer-ne dos: un al matí i l'altre a la tarda. "Amb això hauré acomplert el meu deure". Se sent un privilegiat per haver jugat un paper continuat "en un acte cívic bastant únic". I assegura que se sent content per l'experiència dels sant jordis acumulats: "Ho trobo bonic, pel que té de relació amb les persones".  "És una experiència vital que t'ensenya moltes coses sobre la societat, sobre la vida, sobre les maneres de la gent".

Josep M. Espinàs © M.A. Chazo.
Llibres L'Espinàs més valent Gustau Nerín
Signatures Totes les signatures de Sant Jordi El Nacional